Trànsits

Hfjmsldfjk

La història d’una persona projectada en un lloc desconegut. Està sola. A poc a poc, ella descobrirà i trobarà el seu lloc. Vestida amb una granota XL i un capell, és realment una dona?

Crossing Lines

L’equilibri sobre cordes o cables sempre ha tingut un poder molt simbòlic, però accesible per a tothom. Aquests artistes utilitzen les seves habilitats com un mètode de connexió amb el món.

Inmunda

Una màquina d’escalfar cera depilatòria, una cadira giratòria; una persona esperant-se a si mateixa. La intimitat del pensament enfront del mirall en un bany. El diàleg que existeix entre el que exposem de nosaltres i l’espai on ens permetem veure’ns, sentir-nos, sentir-nos.

D’Amore e di Peperoni

Un viatge dins de la ment i la memòria, on afloren la luxúria i l’èxtasi, podrint-se en el dolor i la ira. Per mitjà de l’atracció-repulsió s’evidencia la criminalitat de l’amor romàntic.

Craier

Una visualització de les etapes de la vida, sense relat, sense un perquè. Un treball creat per a cridar l’atenció de l’espectador, sempre a l’espera del que està per venir, abrigallat pel so de les trepitjades.

Ex-libris

Moments d’ inadvertida felicitat: petites cosas o moments de la vida quotidiana que ens fan feliços, que ens fan sortir de la rutina i ens aporten un raig de llum.

Col·lectiu d’artistes disposats a sobrepassar les fronteres que ens limiten. El seu treball transcendeix un nivell de posicionament vital de fraternitat enfront d’un món que impulsa les persones cap a l’individualisme.

Sweet drama

La vida és un SWEET DRAMA! És caòtica, plena d’imperfeccions, com nosaltres…aconseguir aquesta peu dins el caos…aquesta és la llum. I la llum només existeix si existeix foscor.

THE END IS NIGH!

12 universos diferents conviuen en un mateix espai-temps apocalíptic. El seu enfocament, a més de ser artístic, és humà i els aparells de circ s’entenen com una riquesa, més que una restricció.

Mitone

Visquem una experiència junts. Mitone, a dalt o a baix. Leon o Leo. Ni l’un ni l’altre. Un equilibri entre dos mons. El moment magistral: el salt.

Arrels

El projecte ARRELS neix de la necessitat de diàleg entre la manera d’habitar el trapezi i la forma d’observar-ho a través de l’òptica cinematogràfica. Busca com el gest nodreix la imatge i aquesta amplia les seves possibilitats.

PSM (Collectif Portes Sur Monocycle) és una col·laboració internacional entre quatre companyies dedicades als portés en monocicle. Hi participen els artistes Catarina Vilas Boas, Jean Pomart Lorenzo, Paula, Álvaro Caballer Revenga, Sara Gilsanz Grandas i Aleix Lidon Baulida. En el seu procés de creació actual busquen reinventar la disciplina dels portés en monocicle a través d’un homenatge coreogràfic a l’univers.

Formada el 2014 a Montevideo (Uruguai), la companyia Plataforma CLO promou la creació, recerca i circulació del circ expandit. El projecte és una creació de Noel Rosas (Uruguai) amb la col·laboració de Maria Carolina Oliveira (Brasil).

La seva proposta artística combina circ, performance i dansa. Fomenta la producció i distribució d’arts vives, teixint xarxes de col·laboració entre diverses artistes, col·lectius, organitzacions i institucions en l’àmbit nacional i internacional. Actualment, organitza la residència Poéticas en Encuentro, a Canelones, i el Ciclo Interseccional Circense. Les creacions i coproduccions han circulat i participat en diverses sales, programes de residència i festivals a Uruguai, Mèxic, Brasil, Perú, Argentina i Tenerife.

En l’actualitat treballa en el projecte “De la memoria a la fuerza centrífuga, rutas obsesionadas con la telepatía”, que vol aprofundir en la investigació del circ expandit, a través de pràctiques de circ i de performance. Una exploració en codi de conferència circense – performativa, influenciada per pensadors/es de ciència-ficció, poètiques interseccionals i humorístiques. Reflexiona sobre les narratives antropocèntriques, especialment en el circ. Practiquen i reflexionen amb/des de/ al sud global.

Foto: Proyecto Mestizar (2021) Plataforma Clo, Uruguai / Autor: Reinaldo Altamirano

Fisicoquímico Circo és la companyia d’Ailén Leiva Reyes (Argentina).

L’artista entrena i investiga la disciplina de trapezi des de l’any 2008. Es forma a la Escuela de Teatro Callejero i a la Escuela Integral de Circo de la EMAU (Escuela Municipal de Artes Urbanas) y Dirección de actores en la Escuela Provincial de Teatro y Títeres (Rosario). Des del 2015 treballa en espectacles de carrer fent solos i amb diferents companyies, i participa en diverses peces de trapezi, humor i com a presentadorx, recorrent i coneixent espais de circ d’Argentina i els seus països limítrofs.

Està en procés de creació de la peça “Febril”. Una persona humana en recerca creativa. Un laberint de preguntes, intents, ensomnis, records, salts, vols i caigudes.

El raciocini esclatat: seny i demència, il·lusió i realitat, difuminen la seva línia fronterera.

Mentrestant soroll, aquella cerca d’inspiració es converteix en el camí cap a retrobar-se amb la seva essència: serà llavors quan aconsegueixi trobar l’autèntica obra mestra.

Viivi Rioha, nascuda a Finlàndia, es forma al Centre national des arts du cirque a Châlons-en-Champagne (França) i s’especialitza en la corda. Després de formar part de diversos projectes, decideix crear el seu primer solo amb una mini corda ‘V’, amb el qual és seleccionada pel programa Circusnext 2023.

A ‘V’ l’artista revela la seva mitologia personal. La seva relació amb la corda és el tema de l’espectacle. Viivi ha triat escurçar-la, obrint així una nova gamma de possibilitats instigant un buit més gran i una relació diferent amb el terra. Embarca l’audiència en un viatge a les seves profunditats internes, recordant-nos els nostres múltiples personatges.

ROOM 100 ha estat establerta per Antonia Kuzmani i Jakov Labrović el 2010. La seva primera actuació “C8H11NO2” els va guanyar un títol de “Jeunes Talents Cirque Europe 2009-2010” i els crítics de ser un “exemple excepcional d’un treball intel·ligent, precís, deliberat i intensiu”. Desde llavors, van actuar als EUA, França, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Espanya, Suïssa, Itàlia, Lituània i Croàcia i van produir actuacions, com ara “split”, “Seed” i “BLINK”.

A més d’actuar i produir espectacles de circ contemporani, ROOM 100 està experimentant diferents projectes per enfortir l’escena del circ contemporani a Croàcia i introduir les arts del circ contemporani, la seva història i importància per a una audiència més àmplia. L’activitat principal és la gestió del HALA 100 -lloc de residència per a les arts contemporànies del circ (primer d’aquest tipus a Croàcia i ex-Iugoslàvia) – i l’allotjament d’artistes internacionals del circ per a la creació, actuacions i tallers.

C8H11NO2 (2.0)

C8H11NO2 (2.0) és una nova derivació de l’obra original de ROOM 100 que es va estrenar el 2011 a Academie Fratellini després de ser guardonada amb el premi al programa Jeunes Talents Cirque Europe (ara circusnext). Dins del projecte “The Sphere”, un projecte de creació d’investigació que desenvolupa noves ecologies de finançament per a les arts escèniques, ROOM 100 ha tingut l’oportunitat de tornar a la vida una actuació que es va presentar per última vegada el 2015. C8H11NO2 (2.0) serà un altre rendiment compromès amb l’objectiu d’aprofundir la nostra comprensió de la neurodiversitat i augmentar la consciència i la sensibilitat del públic sobre les seves diferents dimensions i complexitats. Hem imaginat una creació física crua –una barreja de contorsió, dislocació, acrobàcia, butoh i ball– amb un fort component visual, que esperem que, una vegada més, travessi els límits de les arts escèniques…

Artista circense (2016 – Escola de Circ Rogelio Rivel) i educadora social (2013 – Universitat de Barcelona) de formació i de deformació tota la resta: investigadora del moviment i de l’acció performativa, impulsora de projectes pedagògics amb l’art com a eix transversal, formadora, creadora i amb un gran interès en la interdisciplinarietat. Estudia amb professors/es com: Mal Pelo, Hamza Benlabied, Andrés Corchero, Alexander Gavrilov i Semolina Tomic, entre d’altres. L’any 2016 cofunda la companyia: Cia. Capes (CAT), un duo de portes acrobàtics. El 2018 és cofundadora i artista del col·lectiu: Ino Kollektiv (FR) de portes acrobàtics en fxmení amb el que segueix treballant actualment. Amb el col·lectiu forma part d’un nou projecte de circ, cant i psicologia: Ekco (MX-IT-FR-ES) i un altre projecte de circ espontani i d’improvisació amb la disciplina dels portes acrobàtics: Improportes (FR-ES) conjuntament amb una altra companyia: kolektivo Konika. El 2022 inicia la investigació personal pel projecte: Cavitat f.

Cavitat f.

Cada cos és una síntesi de la seva història. La memòria pot ser explícita quan podem explicar o descriure raonadament una experiència concreta o implícita quan el cos reacciona a experiències que no pot processar per la ment. “Cavitat f.” és un projecte artístic que investiga la materialització de la memòria al cos o altrament dit: les memòries corporals o encarnades: tot allò que queda gravat al cos en forma de moviment, de gest, de so o de postura en record (majoritàriament inconscient) d’una vivència concreta. La idea és propiciar un treball que posi en relació el propi cos amb la codificació d’aquestes memòries, entendre les formes i els seus processos d’aprenentatge, veure quines i perquè han sigut oblidades i si és necessari o no visibilitzar-les i resignificar-les. Observar com afecte en tot això el context i també la relació entre dos o més cossos i pensar com generar així, memòries corporals col·lectives.

Foto: Helena Roig Prat

Aurora Caja (Palma de Mallorca) estudia arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Segueix la formació a la Flic Scuola di Circo de Torí, Itàlia. Allà s’especialitza en la disciplina de les verticals. El seu primer projecte es titula En Perill d’Extinció (2016).

Participa també en laboratoris de creació amb professionals com Semolina Tomic, Jean Michael Guy i Volmir Cordeiro, Roberto Magro, Marta Torrents, Eva Ordoñez, Cristian Coumin, Pau Portabella.

El 2018 comença la creació del seu primer espectacle No verbal. L’octubre de 2021 participa en la formació FOCON d’Ésacto’Lido (École Supérieure des Arts du Cirque Toulouse-Occitanie, FR). El 2022 presenta No verbal en forma de recorregut al Museu Picasso de Barcelona. Com a part del dispositiu Creació i Museus i dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. Produït per La Central del Circ i el Museu Picasso.

Alhora, continua treballant com artista visual, en col·laboració amb la Cia. Eia, Joan Català, i de manera independent. El 2022 crea l’exposició Out of the Box.

No verbal

“No verbal” transcorre en una dimensió íntima; en una placenta, en un espai mental. És un viatge de descoberta que es revela com la llum en la foscor.

És un relat físic que ens parla de l’ésser humà des de la seva honestedat més animal. Una lluita per trobar la pròpia veu en un món ple de soroll. Una rebel·lió.

En un univers plàstic, el cos esbossa la narració. El seu llenguatge està fet d’equilibris, de moviment acrobàtic, de contorsió i de dibuix.

Firma foto: Gaby Merz

Cia. bragacadavra està formada per Lola Carandell i Amalia Hidalgo. Les dues artistes es coneixen el 2020 durant la formació superior de l’Escola de Circ Rogelio Rivel. Després de diversos mesos de tanteig s’adonen que comparteixen un univers creatiu similar, per la qual cosa decideixen començar a treballar juntes i escenificar-lo. Així, al gener de 2021, construeixen la seva primera peça -en la qual continuen treballant- on combinen l’acrodança, l’absurd i el teatre físic com a codi escènic.

A mitjan 2022 decideixen embarcar-se en una creació d’un espectacle de 45′, Caída libre para personas con vértigo.

‘Caída libre para personas con vértigo’

– Me n’estava anant.
Cada pas que dono està més prop de la caiguda inevitable. Estàs caient? Et veig una mica inestable.
Caic, pes, em precipito per arribar a un objectiu que s’allunya a cada pas que dono. Precipitació infinita.
Però si caic i em recolzo en tu, m’estabilitzo. M’equilibro. Caiguda en pausa, pausa de pes. El pes compartit ajuda a parar. Contrapès. El contrapès són dues caigudes que es s’interrompen. O una caiguda infinita.
Quantes maneres hi ha de caure? Quantes maneres hi ha d’arribar? Quants camins diferents puc prendre per arribar a un mateix lloc?
Em poso al servei dels obstacles del viatge. El principi de la fi.
En aquest procés investiguem sobre el subjecte de les caigudes. Tant física com psicològicament. Mitjançant un joc de personatges clown, transitem per diferents estats que, juntament amb la premissa principal de caure, ens posen en conflictes absurds i quotidians. Conflictes on apareix constantment la contradicció. Ens contradiem amb el cos i la paraula. Juguem amb els extrems, oposats, repeticions, bucles.
– Me n’estava anant, no?

‘Laboratori de recerca’

Artista de nacionalitat xilena i croata. Nascuda el 1996 a Xile. Comença la seva formació professional a l’escola de circ i dansa
Circ de les Arts, a l’Argentina. Després es forma a l’escola de circ FLIC Scuola di Circ a Itàlia (2015-2017) i a l’ACAPA, Academy of Circus and Performance Arts dels Països Baixos. Actualment, resideix a Barcelona i es troba cursant la formació de teatre experimental al Laboratori Escola.

Treballa com a intèrpret a l’espectacle Jardin de los ángeles de la companyia Theater Tol, al Festival Santiago a Mil, i a l’espectacle Leyendas, de la companyia Circ Patagònia, a Xile. També participa com a intèrpret en els festivals Mirabilia i La isola che non che en un, un col·lectiu dirigit per Francesco Sgro a Itàlia.

Creadora i intèrpret de la peça Esvair, a Nunart Guinardó, Festival Amalgama, Festival Utopia i Festival Escena Circ. Docent de corda i teles aèries a l’Escola de dansa Trackdance, el Piccolo Circus, Centre cultural Casa Buf, Centre cultural La Figuera i Espai 7siete a Xile i Espanya.

‘Flores a un pedazo roto’

‘Flores a pedazo roto’ és un solo que involucra el circ, la veu i el cos per a parlar-nos de fragilitat i solitud. Tot succeeix en un dormitori ple de roba i objectes que ens porten a un univers una mica infantil. Al llarg de la peça l’habitació es va deformant per a portar-nos a sentir llocs als quals viatja la ment en la intimitat: records, desitjos, malsons.

Ens convida a endolcir i valorar la vulnerabilitat i abraçar-la, recordar la infància, reivindicar allò cursi, la fragilitat i la sensibilitat des d’un punt de vista molt femení.

“Quede tan sola, al fin, tan sola,
que pude llorar por toda la casa,
mi mundo era solo deshacerse,
deshacerme con suavidad,
como una caricia,
por fin me quede sola,
no tuve que explicarle a nadie.

La niña que sigue viva me toca la puerta,
no me molestes ahora que soy otra,
que tu ya te has ido.
hoy nadie me va preguntar,
hoy no voy a abrir la puerta,
quizás este día me siento menos sola que nunca.”

Va ser a l’escola de circ Crescer e Viver el 2011 on Cássia i Rodrigo es van conèixer per primera vegada. Durant la formació, Cássia va continuar la seva formació teatral i Rodrigo va iniciar un curs tècnic de dansa contemporània. Juntament amb altres 10 alumnes, formen la Cia Circo no Ato, amb la qual creen 4 espectacles en 5 anys, s’especialitzen en els portés acrobàtics, circulen per tot Brasil i es converteixen en una referència en el circ de Rio de Janeiro. El 2017 circulen amb el seu més recent espectacle, A Salto Alto, dirigit per Roberto Magro, per Europa, passant per Espanya, Itàlia, Galícia, Portugal, Catalunya i Bèlgica. Durant aquest passatge, decideixen aprofundir en la seva recerca escènica com a duo i iniciar una nova formació professional a l’escola de circ del Lido de Toulouse.

Una vegada finalitzada aquesta formació, s’embarquen en un petit projecte de 15 minuts, Despir, i se sumen a la nova creació de Smart Cie de Bordeaux, UBA, que s’inaugura el 9 de juliol de 2022. A la fi de 2021 comencen a imaginar la primera creació d’un espectacle llarg: Rupestre.

‘Rupestre’

Rupestre són encreuaments poètics i corporis entre passat, present i futur creats com una fuita surrealista a l’origen prehistòric de la humanitat. La intenció és reconstruir, ampliar i sintetitzar símbols, imatges, eines i moviments capaços de provocar una reflexió continguda en la igualtat de gènere i la preservació de la naturalesa.

La música juga un paper principal en aquest espectacle. Els instruments es tocaran a l’escenari amb l’ajuda d’un pedal de bucle. La trama es desenvolupa a partir de la percussió, el primer impuls sonor de l’home primitiu: a través del xoc entre objectes, els sorolls es transformen en so, després en ritme, melodia, dansa i espectacle circense.

Rupestre se submergeix en trànsit com a llenguatge de la memòria, amb el cos concebut com a guardià de l’ancestralitat i la nostra millor eina per a accedir al passat i cocrear un futur més igualitari i divers.

Firma foto: Benoit Martrenchar

Alexandre Duran Davins (1997, Mataró). Format en teatre, teatre físic, Stanislavski i dansa teatre. Format a les escoles de circ Rogelio Rivel, Ecole du Cirque de Lyon i ESAC. Integrant de l’espectacle The Chosen Haram, guanyador de diversos premis en el Festival FRINGE d’Edimburg.

Pep Duran (1942, Agentona). Terapeuta gestalt, format en psicomàgia (Alexandre Jodorowsky). Educador especialitzat, membre de grups de teatre amateur. Soci d’honor de l’AEDA (associació de professionals de la narració oral a Espanya).
Professor de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Membre d’honor del consell Català del llibre infantil i juvenil (CCLIJ).
Narrador oral des de l’any 1976. Com a llibreter, membre de la cambra del llibre, del gremi de llibreter i de la CEGAL.
Participant en el programa infantil PLANETA IMAGINARI de TVE (1984-1988).

‘Com matar el pare’

Dues vides, dues èpoques, dos éssers.

Un fill i un pare, un artista circense i un conte contes, un jove i un vell.

S’endinsen en històries amb què han crescut, records que han viscut, pèrdues que han patit.
Amb la paraula i el moviment, pare i fill exploren la seva relació, les seves pors i les il·lusions, la vida i la mort.

Matar el pare és una expressió de l’àmbit freudià que es refereix, deixant de banda les al·lusions sexuals, a la necessitat que senten els fills d’afirmar-se en les seves conviccions per tenir una vida autònoma davant del fet ineludible que una part important de la seva vida es durà a terme sense comptar amb la protecció i guia que un dia ens va prestar.

Des d’aquesta necessitat humana, explorem la dependència i la independència de l’individu, l’empatia i el rebuig.
L’ombra de la demència senil i la mort són presents en aquesta creació com una realitat punxant i inevitable.

Josefina Colli va néixer a Badia Blanca a la província de Buenos Aires, a Argentina, el 1990. Influenciada per una família d’artistes plàstics, decideix estudiar el professorat d’Arts Visuals a la ciutat, però paral·lelament descobreix el circ, explorant diferents disciplines fins a trobar-se amb la roda cyr.

A Badia Blanca, va fundar a la companyia “L’enlairament” que va rebre el suport en diverses ocasions del Fons Municipal d’Arts, igual que per a la producció de roda cyr “Entre nos”, el 2018.

Autodidacta durant anys, decideix créixer artísticament i viatja a Europa aprofundint els seus estudis a l’escola de circ Flic de Turí, Itàlia. Continuant amb la seva formació i buscant ampliar la seva expressió corporal, assisteix a l’escola de dansa contemporània “Area Dansa Barcelona” a Barcelona, on actualment resideix.

A partir de l’aprenentatge, recerca i desenvolupament de totes dues disciplines es qüestiona: Com crear i desenvolupar un llenguatge personal on puguin conviure i articular totes dues disciplines sense arribar a l’existència d’una jerarquia?

Poética salvaje

“Poética salvaje” qüestiona i indaga sobre la relació que existeix, i encara no, entre el moviment que ens brinda la dansa i roda cyr, analitzant cadascuna per separat per després portar-les a la pregunta-acció: com es poden entrellaçar per trobar l’instant de retroalimentació, flux i convivència de totes dues tècniques, deixant de costat la jerarquització i apostant per la democratització?

Un diàleg constant creat des d’un lloc molt íntim que parteix de preguntes sense resposta, escrits poètics i antònims, que potser mereixen ser ordenades o no, però que mantenen al cos-objecte en constant feedback creant un lloc lliure i sense màscares on el cos-objecte es presenta com a garantia d’allò més concret, d’una veritat de moviment.

Un treball de recerca que s’inspira i alimenta de diferents escriptors de la dansa i filòsofs, així com també ballarins-circenses que parlen des del cos, el joc i la composició instantània.

Firma foto: Lidia Rebollar