Trànsits

Nascuda a l’Argentina, es va formar allí com a artista de circ, centrant-se en acrobàcies aèries. Va obtenir el títol de Professora d’Expressió Corporal-Dansa de la Universitat d’Arts de Buenos Aires; complementant la seva formació amb altres arts del moviment. Es dedica professionalment a les disciplines aèries i a l’escenografia.

Participa com a intèrpret en el grup de dansa ‘DanzAbismal’, un col·lectiu de ballarins dedicat a investigar, experimentar i produir intervencions performatives en espais no convencionals. Va co-fundar ‘Companyia Anexo23’ amb Meme Canziani. Juntes, com a directores i intèrprets, van crear la peça ‘PVC (C2H3Cl)n’, que es va presentar a diversos llocs de Buenos Aires.

Recentment, ha creat la seva companyia per a dur a terme i aprofundir en el seu nou projecte de circ contemporani, ‘Tension’, el qual va ser seleccionat per CircusNext 2024.

Tension

És l’espai íntim on resideix la incomoditat. És aquest ascensor, l’escala, la sortida d’emergència. Un cos en contacte amb l’objecte. Un objecte hostil que danya la seva pell; es converteix en pell, en carn; podria ser un altre cos, tal vegada aquest cos atacant, manipulant, ensumant. Cossos conversant sobre els seus límits, jugant amb l’abisme: Quant dolor podem suportar? Quanta tensió podem resistir? Resisteix!

Resisteix? En qualsevol moment podria trencar-se. Un gran mur de làtex que divideix l’interior de l’exterior. Dominació, submissió, subjugació. Del plaer al dolor i del desgrat a l’agressió. L’exposició de la fragilitat lluitant per sentir-se segura. Una festa amb globus: la celebració de l’ordre i del desordre. Explosió! El salt, la caiguda. Caos, què fantàstic el caos! És llibertat al sotmetiment!

Foto: Flavia Andolfi

Alexandre Duran Davins (1997, Catalunya), es forma en circ a l’escola Rogelio Rivel de Barcelona, l’Escola de Circ de Lió i l’ESAC (École Supérieure des Arts du Cirque), on s’especialitza en màstil. També es forma en teatre, amb el mètode Stanislavski, en arts marcials, en dansa-teatre i dansa Krump. Actualment, resideix a Catalunya i està en procés de creació de la peça ‘Insula’.

Insula

És un moment, com aquells moments de la vida, que no s’entenen, però apareixen i ens travessen. Encara que siguem éssers socials, la realitat és que l’únic que ens pertany som nosaltres mateixos. En triar la solitud, prenc el control sobre l’única cosa de la qual tinc poder, jo mateix. Però no és fàcil.

Maragda Induráin i Maria Estela coincideixen i es formen des del 2015 a l’Escola de Dansa La Madó (Vilassar de Mar). Paral·lelament cadascuna s’ha format en tècniques diferents. Maragda Induráin, ballarina de dansa contemporània i artista de circ, va formar part de la Cia jove Fre3Bodies 2018, Grau Mig a la Rogelio Rivel i ballarina de la Cia Roseland Musical. Maria Estela, intèrpret i cantant, graduada a l’Institut del Teatre, resident a Lo Spazio, centre d’investigació i pràctiques artístiques, col·labora amb músics i ballarins nacionals, i treballa per la pròxima producció del Teatre Akadèmia 2024 dirigida per Moreno Bernardi.

Actualment, realitzen el seu primer projecte en comú, la recerca d’una poètica escènica entre la perxa xinesa, la veu i la paraula. Experimenten metodologies possibles a partir de dinàmiques d’improvisació i repetició, per endinsar-se en el què la música i el moviment suggereixen.

Va néixer a Friül, va estudiar disseny gràfic, va arribar a Torí com a malabarista però va acabar fent mà a mà. Després de tres anys de formació a l’escola de circ Flic, es va traslladar a Barcelona, on va millorar la tècnica de mà a mà i va cultivar la seva vessant artística. Ha treballat en diversos projectes i companyies, com “Viso&Rachel” “Cieocifa” i amb el col·lectiu “Fabbrica C”.
Actualment, viu a les muntanyes frulines on, a Circo all’Incirca, imparteix regularment classes de mà a mà. També col·labora com a artista i escenògraf amb l’associació Brocante i amb Roberto Magro. També està en procés de creació de la peça ‘Fragile’.

Fragile

L’equilibri està viu.
Una precarietat controlada, on el risc ens suspèn.
I si cau? No sempre importa.

Arrel Guevara estudia el grau d’Antropologia Social i Cultural a Barcelona mentre es comença a formar com a artista de circ en diferents espais com Atlantis i Gente Colgada. Més endavant, l’any 2020, decideix professionalitzar-se com a artista a l’Escola de Circ i Teatre CAU a Granada, on s’especialitza en trapezi fix, i també fa un curs de circ social a l’Ateneu Popular 9Barris. Actualment, treballa com a tallerista i formadore de circ a les escoles Circ Aire i La Volta, i es continua formant en dansa, acrodansa, teatre i trapezi. Es troba en procés de recerca i creació del seu primer solo, ‘Lutum’.

‘Lutum’

‘Lutum’ surt del meu cul, però no sols del meu; surt de l’anus com a forat susceptible de violència. ‘Lutum’ és l’entramat enfangat dins del cos, al qual només li fa falta estar viu per morir. És el fang entrant per les venes sense demanar permís i portant-te fins a la paràlisi. És posar en safata els ossos i òrgans dipositats en un cos que és transformable i caduc. Que és penetrable i impenetrable. Orgànic i grotesc. Fix i estroboscòpic. Histèria i espai en blanc. 

Des de les entranyes més privades a l’emergència pública: sexualitat, gènere, violència i malaltia són els elements de l’ésser humà que convergeixen en aquesta experiència escènica, representada a través del cos, el trapezi, el drag i la paraula.

Ha tingut companyies de circ, de dansa, actualment dos de teatre; bandes, orquestres, dúos i solos. És músic des de que té memòria, ha acompanyat els processos de creació de Losin’Form’Alls, els Circ Vermut, l’Alba Ramió i l’Yldor Llach, i un reguitzell de companyies franceses com INO Kollektiv. Ha fet de tècnic de so, de llums, ha repartit revistes i ha apilat paquets de detergent en pols sobre un palet en un magatzem. També ha treballat de professor de música.

4A

Idealment seria moltes coses, objectes i tècniques i discs i ombres; però com que ara és una simple indagació, m’agafaré a la música i el circ, a la mecànica i la trajectòria.

Cata Aguayo és una artista escènica multidisciplinària, investigadora i docent, nascuda a l’Uruguai. Diplomada en arts circenses a la Universitat de San Martín, Buenos Aires, i a l’escola superior d’arts circenses de Toulouse, ESACTO – Lido. Estudia diverses tècniques de dansa contemporània i improvisació, especialitzant-se en Asymmetrical
Motion, amb Lucas Condró. També va estudiar tècnica vocal i cant.

L’any 2018, crea amb Alejandro Dutra, la companyia Olga – Cirqanalogique, finalista a Circusnext 2020-21, guanyadora del Fons de cooperació transfronterer Travessia Pyrénnés de Cirque i premiada per l’Ajuntament de Toulouse i el Departament de de la Haute-Garonne. Actualment, están creant el seu segon espectacle. Ha estat intèrpret de les companyies franceses L’Éolienne i La Grue, coreògrafa de La June Compagnie i mirada externa de diverses companyies emergents. Des de 2018 dirigeix el Laboratori Anual de Recerca Aèria, de la Cooperativa La Bonita.

Pandora

Pandora investiga la bretxa que existeix entre el lloc que se’ns atribueix socialment i el que escollim ocupar. Aquest marge entre el que s’hereta i el que es construeix. Neix d’un desig de reconciliació amb la pròpia singularitat, on allò personal es rebela per tornar-se universal i polític.

Foto: Sofia Chopitea

La 3 et demie és una companyia composta per cinc artistes de circ, especialitzades en portés acrobàtics: Chiara, Hannah, Apolline, Baptiste i Elie. Entre 2019 i 2022 es van formar a l’Escola internacional de Circ i Teatre CAU, a Granada, on es van conèixer i van crear la companyia. Des d’octubre de 2022 continuen la seva formació de porés acrobàtics amb l’artista Amer Kabbani. L’any 2023 la companyia comença la seva primera creació amb l’espectacle ‘Será peor después’.

‘Será peor después’

‘Será peor después’ és un espectacle per a tot tipus de públic que barreja circ, teatre i manipulació d’objectes. Mà a mà i acrobàcies de tota mena estan al servei d’aquest quintet, travessant les seves emocions i els seus qüestionaments.

En un univers absurd i eixelebrat, cinc individus recorren camins del possible i realitzable al límit del perill. Canvi de situació, passos en fals i deformacions corporals. Els moviments contribueixen a la imaginació, el ritme és un llenguatge inclusiu entre els artistes i el públic, en aquest intercanvi amb el so de l’asfalt.

A través del seu joc entendridor, conflictiu, neci, la seva coreografia és un viatge en moviment. Elles passen de la solitud a estar juntes, de l’absurd al mètode, del sòl al cel, del dolç al desenfrenament.

Foto: Lisa Lambrech

Julia Behar Bonnet és artista de circ, músic, cantant i ballarina. Es va formar en posada en escena a la Universitat de Poitiers (França), i en circ a l’escola Rogelio Rivel de Barcelona, on es va especialitzar en l’art de l’equilibri sobre un cable dur. L’any 2019 es va embarcar en diverses gires amb Gommette i Gabatcho Circus (Suïssa) i va col·laborar amb artistes de circ com a intèrpret, directora, mirada externa i/o músic. Actualment, viu a Toulouse i col·labora amb diferents companyies (Sweet Xili Circus Company, Nostraxladamus, etc.). A la tardor de 2023 comença la creació de ‘Tendre’, un solo que barreja circ, música, dansa.

‘Tendre’

Tot comença o acaba amb un desig tendre i violent. Profund i visceral. Una emergencia. La de fer en comú i cridar aquesta urgent necessitat de tendresa…

Foto: Milki Lee

If Circus se centra en recollir la memòria històrica i utilitzar-la com a font d’inspiració per a les seves creacions. Teixir és l’art ancestral que inspira a la companyia juntament amb la recuperació del saber de les seves àvies.

‘Melic’

‘Melic’ és un diàleg entre cordes teixides a mà que es transformen, es tensen i destensen, es teixeixen i desteixeixen. Cordes que ens sostenen, que ens bressolen. Al «Taller Teixint Memòries» teixim amb les mans la corda que apareix a l’espectacle l’endemà. Un punt de trobada per compartir l’art de teixir i explicar-nos anècdotes.

Dora Komenda és una arquitecta i artista de circ autodidacta de Split, Croàcia. El 2015 va obtenir un màster d’arquitectura i simultàniament va descobrir el circ, desenvolupant-se en ambdues disciplines des de llavors. La seva cartera d’actuacions, espectacles i exposicions multimèdia és rica en col·laboracions amb arquitectes, músics, artistes visuals i animadors. Des de 2018 ha treballat com a directora artística a Cirkus Kolektiv i el 2021 va fundar l’oficina d’arquitectura Kolektiv tri juntament amb dos socis.

Konstrukt

Konstrukt parla de fracàs i d’opcions errònies. L’equipament aeri de l’espectacle està alterat per la qual cosa es torna fràgil, insegur i inadequat per al seu ús. Els personatges són homes bojos, ximples que continuen intentant actuar-hi, i inverteixen molt d’esforç en una batalla que ja està perduda. Al final s’enfronten a una pregunta: com fer front al fracàs? L’acceptació, la renúncia, el desafiament tossut fins a l’esgotament, o un deus ex machina que ens rescata a tots d’aquesta maledicció per una força sobrenatural, perquè no és possible cap solució basada en la realitat.

Foto: Jakub Dusek

Cia. La Bel•Bel està formada per Marta Punsola, la Tona, (Cia Zero, Spazio Bizzarro, Cronopis Espai de Circ), i Jordi Puigoriol, el Putxi, (Cie Cirquons Flex, Cie Les Pieds Sur Terre, Cie XY). Després de les seves respectives formacions i algunes experiències professionals, l’any 2023 intercanvien idees artístiques i s’embarquen plegades en la creació d’una peça que, actualment, rep el nom provisional de ‘Guillem’.

‘Guillem’

Peça de circ contemporani relatada en primera persona. Combina equilibris acrobàtics, moviment, text i audiovisuals.

Totes les ferides deixen una marca. De vegades aquesta marca és perceptible i el trauma es pot reconèixer com una cicatriu. No obstant això, hi ha experiències que, tot i no deixar una marca física, queden allotjades al més profund de l’ànima, amagades en algun racó.

El formigueig, la diplopia i la pèrdua de sensibilitat es correspon amb cadascuna de les fases del síndrome Guillain-Barré, que ataca el sistema nerviós. Aquesta pèrdua de sensibilitat es reflexa paral·lelament amb la pèrdua de sensibilitat social en tots el àmbits.

Tot i així, la llum sempre s’acaba colant per alguna esquerda, i per tant, la presa de consciència de la ferida porta a l’acceptació i a la voluntat de reconstrucció.

Foto: Oriol Segon

TENSA companyia està formada pels artistes de circ Joan Sala i Anna Montaner. Actualment, estan en procés de la seva primera creació, ‘Butza’.

‘Butza’

La companyia es crea l’any 2019, quan Jean i Paula acaben la formació professional de l’escola de circ de Grenoble (França). Creen el seu primer espectacle ‘Etranges Etrangers‘ que tracta de la por al desconegut, de la intolerància i dels prejudicis que cadascun té. Amb ‘Etranges Etrangers‘ han fet més de 100 actuacions i, actualment, continua girant per festivals francesos i europeus. En aquests moments estan en procés de creació d’una nova peça ‘En Panne‘ (títol provisional), en la qual el duo s’acompanya d’un músic.

‘En panne’

Des d’un planeta llunyà, una nau ha estat enviada per analitzar altres formes de vida. Durant el seu viatge, els tripulants tenen un problema i han d’aterrar com més aviat millor. Davant d’un grapat de mirades curioses, els viatgers es troben amb dificultats per establir comunicació amb la població local, que no està familiaritzada amb el seu llenguatge. Amb tanta incomprensió, aquests s’afanyen a reparar la nau, però el so que surt de la seva màquina comença a crear un vincle imprevist amb els autòctons.

El col·lectiu de circ contemporani ‘Būda’ (Vílnius, Lituània) va ser creat per iniciativa del malabarista Kasparas Bujanauskas. El col·lectiu examina les similituds i diferències entre les diferents disciplines artístiques i intenta esborrar els límits entre elles. L’equip de ‘Būda’ no té por de jugar, improvisar i buscar alguna cosa que encara no s’ha descobert. El més important és estar junts i sentir-se entre ells dins i fora de l’escenari.

Falso positivo

A partir d’aquest concepte de falsa veritat que els governs fan servir per camuflar les realitats, comença aquest procés creatiu que vol treballar diferents procesos artístics que han estat censurats o condemnats a Espanya els últims anys.

Hfjmsldfjk

La història d’una persona projectada en un lloc desconegut. Està sola. A poc a poc, ella descobrirà i trobarà el seu lloc. Vestida amb una granota XL i un capell, és realment una dona?

Crossing Lines

L’equilibri sobre cordes o cables sempre ha tingut un poder molt simbòlic, però accesible per a tothom. Aquests artistes utilitzen les seves habilitats com un mètode de connexió amb el món.

Inmunda

Una màquina d’escalfar cera depilatòria, una cadira giratòria; una persona esperant-se a si mateixa. La intimitat del pensament enfront del mirall en un bany. El diàleg que existeix entre el que exposem de nosaltres i l’espai on ens permetem veure’ns, sentir-nos, sentir-nos.

D’Amore e di Peperoni

Un viatge dins de la ment i la memòria, on afloren la luxúria i l’èxtasi, podrint-se en el dolor i la ira. Per mitjà de l’atracció-repulsió s’evidencia la criminalitat de l’amor romàntic.

Craier

Una visualització de les etapes de la vida, sense relat, sense un perquè. Un treball creat per a cridar l’atenció de l’espectador, sempre a l’espera del que està per venir, abrigallat pel so de les trepitjades.

Ex-libris

Moments d’ inadvertida felicitat: petites cosas o moments de la vida quotidiana que ens fan feliços, que ens fan sortir de la rutina i ens aporten un raig de llum.

Col·lectiu d’artistes disposats a sobrepassar les fronteres que ens limiten. El seu treball transcendeix un nivell de posicionament vital de fraternitat enfront d’un món que impulsa les persones cap a l’individualisme.

Sweet drama

La vida és un SWEET DRAMA! És caòtica, plena d’imperfeccions, com nosaltres…aconseguir aquesta peu dins el caos…aquesta és la llum. I la llum només existeix si existeix foscor.