Trànsits

La companyia formada per Clara Poch i Marçal Calvet neix el 2008 i desenvolupa un llenguatge propi que combina circ, teatre, dansa i música en directe. Les seves creacions —Merci Bien, Amigoo, Flou Papagayo i Lady Panda— s’han presentat a una gran quantitat de països i festivals com Fira Tàrrega, Trapezi Reus, Fira Mediterrània de Manresa, Umore Azoka, Fira de Circ de la Bisbal d’Empordà, La Strada (Àustria), Vivacité (Bèlgica) o Chalon dans la Rue (França), entre d’altres. El seu treball es caracteritza per la integració de música en directe, poesia visual i una mirada humanista sobre el cos i el risc.

Actualment, està en procés de creació de L’Ombra de la Libèl·lula, una peça de circ contemporani i poesia visual que explora la fragilitat, la memòria i la transformació del cos. Després d’una lesió que obliga a redefinir la presència escènica, la companyia construeix un univers íntim on llum, so i moviment dialoguen per revelar la bellesa del canvi. Un viatge simbòlic cap a la llum que neix de l’ombra.

Les artistes de circ Tona Punsola i Jordi Puigoriol, de la Cia La Bel·Bel, i el ballarí i coreògraf Jordi Cortés, de la Cia. Liant la Troca, s’uneixen per tirar endavant el projecte de creació escènica comunitària Boxa, cèl·lules i altres històries, que compta amb la participació d’un grup de dotze persones de la Fundació Joia.

A través del circ i la dansa, el projecte treballa amb memòries, records i fragments: històries íntimes i compartides que apareixen, desapareixen i es recomponen, com cèl·lules en constant transformació. Un procés de recerca col·lectiva on el cos esdevé un arxiu viu. Memòries és el fil vermell que travessa la creació: allò que queda inscrit al cos, allò que persisteix, allò que es fragmenta i es reescriu. Boxa, cèl·lules i altres històries posa en valor la creació col·lectiva com a espai de trobada, escolta i expressió.

Kolektivo Konika és una companyia de circ-teatre establerta entre Itàlia i Espanya, integrada per Candela, Elisa, Greta, Naikel i Michela. L’any 2018 es van unir per a compartir la passió per el mà a mà i fer realitat aquest projecte inicialment situat entre el País Basc i Catalunya. El març del 2021 estrenen La punta del meu nas, espectacle que ha estat premiat tant a Itàlia en “Trampolino Vetrina 2022” com a Espanya, Premi “Festival Territori Violeta 2022”. El 2024 va a ser l’últim any de gira de La punta del meu nas, que compta amb més de 80 funcions des de la seva estrena, i l’inici d’aquesta segona producció: Matrimonio.

OLGA_cirqAnalogique és una companyia uruguaiocatalana amb seu a Barcelona, formada per Cata Aguayo i Alejandro Dutra. Les artistes van fundar la companyia el 2018, després de formar-se a Le Lido – Escola Superior d’Arts del Circ de Toulouse. A OLGA conflueixen el circ, la dansa i la música per crear un llenguatge híbrid i sensible. El seu motor és transformar experiències personals en símbols universals. Com a persones migrades i queer, entenen l’escena com un espai de representació, resistència i possibilitat.

A Utopia per a un paisatge en ruïnes, el seu segon espectacle, reflexionen sobre el final que ens espera com a humanitat. El final es revela i, amb ell, la possibilitat de viure’l com vulguem. Tot el conegut s’esfondra i, amb això, les nostres gàbies. Escollim construir un espai en què reconciliar-nos amb qui som; un present on, tot i que sigui per un instant, la llibertat sigui possible. Utopia per a un paisatge en ruïnes construeix maneres de rebre el final: el circ és aliat poètic, vincular i performàtic; els objectes metàfores i la música paisatge. L’última cançó, amb la seva última dansa.

Anna Pascual i Wanja Kahlert són dos artistes membres cofundadors de la companyia Psirc. Des de la seva creació el 2011, la companyia ha desenvolupat diversos espectacles explorant i definint el seu propi llenguatge de circ. A més de pujar a l’escenari, han assumit altres rols dins del procés creatiu d’altres projectes. El centre de gravetat del seu treball és l’amor per la bellesa, l’humor, el misteri i l’art com a via per intuir una realitat més enllà de l’escala humana. Rolando San Martín és artista multidisciplinari dedicat a la direcció i dramatúrgia de projectes escènics. La seva estreta relació amb Psirc comença amb la creació d’El meu nom és Hor i segueix amb la saga escènica Després de tot. Els seus treballs com a director i dramaturg estan vinculats a la creació i a processos que generen llenguatge, explorant la fricció entre diferents disciplines artístiques i del pensament.

En el seu projecte actual, La casa intempèria, dos artistes de portes acrobàtiques, mundialment coneguts en el circ contemporani, pateixen un terratrèmol durant la representació. Es veuen desemparats, sense espectacle, sense casa, sense llar. Després de constatar el dolor de les ferides rebudes, al cos i a l’ànima, les autoritats sanitàries de la catàstrofe obliguen a fer servir el pallasso per curar-se. Ambdós personatges prenen consciència del seu fracàs existencial: s’adonen que estan absurdament atrapats a l’interior d’un espai amb parets invisibles. Desesperats, busquen la manera d’escapar d’aquesta urna de vidre. A la intempèrie d’aquest interior abismal, dos pallassos intenten, amb 2000 varetes de tenda de campanya, construir una casa per salvar-se.

Maria Solà (1981, Catalunya) crea obra disjuntiva per denunciar les disfuncions del sistema. Està vinculada a l’underground català i danès, produint festivals, performances, exposicions i publicacions en defensa de la contracultura. Pel que fa a les arts escèniques és intèrpret i productora. Cofunda Las Feas (2002-2006) i The Brunette bros (2008-2020). Des del 2023 actua en solitari amb Mama Calypso i Fets Reals. Respecte a les arts visuals és investigadora i fotògrafa. Dur a terme publicacions, exposicions i curtmetratges.

El seu projecte actual, Nacionalitat espanyola: trampes, evidències i fotos prohibides, és una crítica als protocols policials, als límits identitaris, a la veracitat de la fotografia i els sistemes de control. És també una oda al transformisme i un testimoni sobre la flexibilitat d’expressió de gènere. És una evidència, una gosadia i una conquesta. Una recerca creuada entre les arts visuals i les performatives que ha dut a terme durant més de dues dècades, marcant la seva identitat artística especialitzada en el clown.

Luis Mantilla, originari de Guayaquil i resident a Mendoza, va iniciar el seu camí en el moviment a través de la gimnàstica i després es va endinsar en el circ, especialitzant-se en la parada de mans. El 2020 va fundar, juntament amb Julieta Tissera, Projecte Recòndit, un duet dedicat a la recerca del moviment, amb el qual ha participat en festivals i tallers internacionals. A més de ser docent i exdirector de Cos Invertit, actualment imparteix classes virtuals i desenvolupa Vestigis, un projecte centrat en l’exploració artística i emocional del moviment.

‘Vestigios’

Vestigios investiga la parada de mans des d’una mirada artística, qüestionant-ne la forma, el sentit i el propòsit. Proposa desplaçar la tècnica de la norma cap a la invenció, entenent el moviment com una relació viva entre cos i acció. En aquest enfocament, la tècnica perd valor per la seva perfecció formal i el guanya per la seva potència poètica i la seva capacitat de generar sentit dins l’obra.

Artista en residència a La Central dins del marc del programa Iberescena.

Croma és una companyia de circ contemporani que fusiona tècniques circenses, dansa i teatre per crear propostes escèniques innovadores. La seva feina es caracteritza per l’ús de la manipulació d’objectes i l’exploració de la materialitat, generant un llenguatge artístic propi.

Efraín Salazar és un artista i creador escènic vinculat al circ contemporani. La seva feina es caracteritza per la investigació del cos, l’objecte i la memòria, explorant la intersecció entre el circ, la dansa i el teatre. Ha desenvolupat obres pròpies com Ensayo y error, Solo un marco i Alguna vez fui, aquesta darrera aprofundint en la relació entre identitat i record a través de la manipulació de marcs buits sense imatges. Ha col·laborat en diversos projectes col·lectius vinculats a les arts escèniques entre la regió de Valparaíso i la Metropolitana, aportant la seva mirada creativa i tècnica.

‘Alguna vez fui’

Una obra de circ contemporani que explora el paper fonamental de la memòria i dels records en la construcció de la nostra identitat. A través del circ contemporani i la seva combinació amb altres tècniques com la dansa i la manipulació d’objectes, l’obra narra un relat íntim i emotiu, convidant l’espectador a reflexionar sobre com les experiències passades i les memòries donen forma a qui som.

Companyia en residència a La Central en el marc del programa Iberescena.

La Cia Totapedra és una companyia de circ contemporani creada el 2025 per Andreu Casadellà i Júlia Clarà, amb l’objectiu d’evolucionar l’espectacle Pifia. El nom prové de la dita “Tota pedra fa paret”, que simbolitza la importància de cada petit gest o aportació.

Pífia

Pífia és un espectacle de circ contemporani en procés de creació. Des del gest absurd i la tendresa del clown, proposem una mirada poètica i crítica sobre el món laboral i el nostre lloc dins un sistema que ens demana més del que podem sostenir. Amb una estètica propera i una dramatúrgia que parteix del cos, el risc i la comèdia física, volem fer emergir la humanitat que hi ha en el desequilibri, l’error i la persistència. Un personatge entranyable – un treballador sapastre d’un espai en obres – intentarà mantenir l’ordre en un món que li cau a sobre. I ho farà amb l’ajuda d’un públic que, sense saber-ho, esdevindrà part activa de l’espectacle.

En residència en el marc del programa EKO – Prineus de Circ.

Després de 20 anys practicant malabars, l’Edu ha desenvolupat un estil propi que combina circ, dansa i teatre. S’ha format amb reconeguts artistes com Stefan Sing, Gandini Juggling i Roberto Magro, i ha treballat amb nombroses companyies de circ i teatre de carrer, tant a Espanya com internacionalment. Actualment, el seu treball se centra en les companyies Alodeyá Circ Dansa i Edu Manazas. La seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis, incloent el Festival Off de Calle Pilares 2015 i premis per Son Recuerdos i Fuera de stock en competicions nacionals i internacionals.

‘Meraki’

El temps passa de manera inexorable. I amb ell, passa la vida. Intentem tenir el control del que succeeix al nostre voltant. I en aquest impossible, ens oblidem de gaudir de l’imprevisible de la vida. Posar-hi l’ànima, el temps i l’amor en allò que fem esdevé un acte de rebel·lia. Meraki ens parla de la meticulositat, la creativitat i la passió en les nostres accions, de cultivar i posar la nostra essència en allò que fem per deixar la nostra pròpia empremta i que aquesta empremta quedi en la nostra vida. Abans que el temps s’esgoti.

En residència a La Central del Circ, en el marc del projecte EKO-Pirineus de Circ.

Aïna Duc és membre del col·lectiu TBTF, amb seu a Bourg-Saint-Andéol, un grup de 20 artistes que volen formar col·lectiu en una societat que divideix. Es va graduar a l’ESACTO-LIDO el 2023 i, des d’aleshores, explora l’espai públic amb la companyia Sept fois la langue i el clown hospitalari amb Soleil de clown. Les péripéties du dedans és la continuació lògica del seu amor pel clown i la tela.

‘Les péripéties du dedans’

Una pallassa i una tela. Les péripéties du dedans és una immersió arriscada i alegre pels camins de tot allò que ens submergeix.

En residència a La Central del Circ, en el marc de les Residències Encreuades amb La Cascade.

Teatronas és una de les principals organitzacions de Lituània que desenvolupa estratègicament el camp del circ contemporani al país i a la regió bàltica. A més dels projectes de desenvolupament i del festival internacional de circ contemporani Cirkuliacija, que se celebra cada any a diverses ciutats de Lituània, Teatronas ha combinat el seu coneixement en teatre i circ i, des del 2024, ha començat a crear espectacles de circ-teatre. Aquests són creats pel director artístic Gildas Aleksa i artistes locals de circ com a coautors. Això genera noves oportunitats laborals per als artistes i contribueix al desenvolupament de nous públics per al circ.

La producció del 2025, Šarūnas, té com a objectiu trobar la combinació entre les antigues tradicions dramàtiques de Lituània i l’escriptura circense contemporània dels artistes actuals.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb l’Arts Printing House.

La Cia. Capicua compta amb una trajectòria de més de 20 anys a escala nacional i internacional. Entre les seves creacions destaquen Cabaret (2010), Entredos (2013) i Koselig. Els seus principals premis: Premi del Jurat a l’OFF El Pilar de Saragossa (2009), Premi del Públic Trobada de Teatre de Carrer Arts Circenses d’Àvila (2011), Premi del Públic al Millor Espectacle de Teatre, Fira Internacional de Teatre i Dansa d’Osca (2013), Premi Trajectòria de la Companyia de Circ Aragonès (2014), Premi Territori Violeta (2023) i Premi Marcelino Orbes al Millor Espectacle de Circ Aragonès (2023). Està formada per Yolanda Gutierrez Encuentra, Rebeca Gutierrez Encuentra, Maria de la Paz Arango Quiceno, Miguel Angel Garcia Garcia i Irene Estradé.

RUTA

RUTA és una proposta de circ contemporani que té com a trets d’identitat l’ús de tècniques de circ, d’art sonor i del llenguatge cinematogràfic. El tema principal de l’obra és la trobada de dues cultures i dues maneres de viure antagòniques. D’una banda, els sedentaris que viuen relativament estancats en un mateix lloc i on poques coses canvien. I de l’altra els nòmades, que viuen en constant moviment i canvi.

Juan Fresina Scotto és un artista escènic argentí especialitzat en la intersecció entre el circ contemporani i la ciència. La seva tasca com a intèrpret i creador explora aquestes connexions en peces com Qua, Ensayo para el Desorden i la seva darrera creació, Infinito. Aquest nou projecte, dirigit i interpretat per Juan Fresina Scotto juntament amb Pablo Melo i José Cereceda, especialistes en corretges aèries, continua amb el seu enfocament col·laboratiu, integrant el coneixement científic i les tècniques de circ per fomentar un diàleg innovador i poètic entre ambdues disciplines.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb Erva Danhina (Portugal).

Marcelo Nunes és un autor i performer la trajectòria artística del qual es basa en una cerca constant de novetat, influenciada per les seves experiències al Brasil i Europa. La seva pràctica se centra en tres tècniques: trapezi, clown i fakir, explorant la natura salvatge de la humanitat. Des de la seva primera obra, Pacemaker, Nunes expressa la seva visió del món mitjançant un llenguatge artístic únic. A l’escenari, utilitza el cos com a eina de comunicació, generant un diàleg autèntic amb el públic. A través de les seves creacions, cerca fomentar una ressonància poètica entre l’artista i l’audiència.

HERTZ és la primera creació de llarga durada de la Cie Dissociée, que segueix a Pacemaker i explora els temes del fakirisme i el clown. Llançada al febrer de 2024, aquesta obra apta per a tots els públics a partir de 10 anys integra teatre, performance i instal·lació. Al centre de l’escenari, una pila de vidre triturat de 7 m per 5,5 m, amb un pes de més de 800 kg, interactua amb moviments de dansa i acrobàcies. La performance qüestiona els límits que ens imposem, abordant temes com el dolor, la resiliència i les fronteres de l’impossible. En entrellaçar el fakirisme i el clown, HERTZ ressalta les contradiccions humanes, convidant el públic a abraçar les seves debilitats i descobrir una humanitat més autèntica i resilient.

La companyia neix de la unió de quatre artistes de circ multidisciplinaris amb base a Euskal Herria (Oihane Larraza, Gaspar Illoro, Zoe Aldekoa i César López), amb l’objectiu d’explorar la poètica del món rural per arribar a una sensibilitat comuna a través del llenguatge del circ. Aeris, malabars, màstil, roda cyr, acrobàcia i dansa són les principals disciplines utilitzades. Es van conèixer cursant la formació tècnica de l’INAC (Instituto Nacional de Artes do Circo) l’any 2018, a Portugal. Després de separar-se i continuar la seva formació professional de manera independent, les artistes van decidir unir-se de nou i crear l’espectacle Herrari. Amb inquietuds comunes envers el llenguatge contemporani, treballen prenent riscos artístics des de les emocions i sensacions per arribar al públic.

‘Herrari’

És un espectacle de circ contemporani itinerant que ens convida a mirar els espais naturals i rurals que han canviat profundament per la incidència de l’ésser humà i també per la seva absència. Ens endinsa en la nostàlgia del món rural causada per l’anhel de calma i de sentit de comunitat en l’actualitat. La vida a les ciutats és cada cop menys sostenible per factors com la gentrificació, que trenca amb la col·lectivitat, despullant-nos de la identitat de cada lloc i de la connexió amb la natura, cada vegada més evident. Busquem traçar un pont entre el món rural i l’urbà, on ambdós espais es vinculin en simbiosi per plantejar altres formes de vida sensibilitzades amb el medi ambient, que ens permetin formar part del que ens envolta i actuar-hi.

Elisa Oliva descubrió su amor por las artes circenses durante la universidad de cine en Londres (2016/2018). Tras finalizar sus estudios en el séptimo arte decide realizar un curso profesional como artista de circo en Flic Escuela de Circo Contemporáneo (2019/2020) especializándose en cuerda aérea. En este año ya comienza a explorar las posibilidades creativas con el uso del skateboard en escena con cuerda aérea. Tras ser profesora y performer de la compañía Circo all’Incirca (2021), decide trasladarse a Barcelona en 2022 para seguir enseñando y trabajando en su proyecto TreNotturno en la capital europea del skateboard.

Gabbie és una artista de dansa i circ que treballa com a intèrpret, professora, directora escènica i directora de moviment. Està especialitzada en dansa contemporània, acrobàcia i màstil, i compta amb més de 10 anys d’experiència damunt l’escenari. Al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb diverses companyies de dansa, circ i teatre físic, cobrint una àmplia varietat de gèneres escènics. Ha fet gires tant a nivell nacional com internacional, actuant davant de públics de teatre, festivals de teatre de carrer i sota la carpa de circ en diferents festivals.

Els seus tallers d’acrodansa i màstil han estat sol·licitats per diverses institucions d’educació superior i companyies professionals, com ara l’Institut del Teatre (Barcelona), CREAT (València), Movement Andalusi (Granada), UNSAM (Buenos Aires), Accademia Dimitri (Suïssa), 2Faced Dance i NoFit State Circus (Regne Unit).

Girl with a Curl

Girl with a Curl és una fantasia sobre el poder i l’alliberament. Es tracta d’un missatge d’interès públic sobre com històricament les dones han estat educades per ignorar i interioritzar la seva ràbia, cosa que ha mantingut el patriarcat en una posició còmoda i ha assegurat que la violència resti del costat de l’opressor. És una obra multidisciplinària, immersiva i en solitari, que combina màstil, dansa contemporània, acrobàcia, teatre físic i text/comèdia. L’espectacle és còmic, absurd i amb una forta càrrega política.

Hristina Šormaz va començar a practicar circ i a centrar-se en la corda aèria mentre estudiava escenografia a Belgrad. Es va formar com a artista mitjançant l’educació no formal, col·laboracions artístiques i màster classes en circ i dansa contemporània. És membre de l’associació Cirkusfera, dedicada al desenvolupament de l’escena del circ contemporani a Sèrbia i a la regió.

Descobrir diferents pràctiques físiques es va convertir per a ella en una manera de qüestionar les relacions humanes amb el seu entorn i la societat, cosa que la va portar a implicar-se en el treball artístic, pedagògic i social impulsat pel circ. Des de 2018, està cursant estudis de doctorat en escenografia, on investiga l’ús de l’espai i la matèria des d’una perspectiva de circ.

Actualment, està establerta a França, on continua treballant en el camp del circ, així com a Sèrbia i Croàcia.

‘Traces’

Mariana Fernández és una artista escènica especialitzada en acrobàcia aèria i dansa contemporània. Ha treballat amb companyies de circ i dansa com Cirko de Mente, Inside the Body i Cia. Cracoviana, i ha col·laborat amb la companyia NonGratos Teatre. Com a artista independent, ha participat en festivals internacionals i és co-directora de Dona Barbuda, Les Dones en el Circ Actual. A més, va co-crear projectes com Colectiva 9 Grams i actualment dirigeix la companyia Una altra vegada dilluns. També ha estat docent i tallerista internacional en l’àmbit de les arts circenses.

La casa está en llamas

La Casa Està En Llamas és un projecte que celebra la diversitat funcional com una forma poderosa de viure i transformar el món. Utilitzant eines del circ, dansa, teatre i arts visuals, es realitzaran tallers i dinàmiques que destacaran les perspectives dels participants, revelant la seva capacitat transformadora. En un espai segur, s’abordaran temes com l’autopercepció, el reconeixement, l’autovalidació i els desitjos personals, ressaltant el valor i la creativitat de les nostres diferències. El concepte de risc del circ servirà per crear espais performatius que presentaran les propostes finals”.

Morgana va néixer a Bolonya el 1995, amb una germana bessona. Després de formar-se en gimnàstica rítmica i estudiar Psicologia a la Universitat de Bolonya, va descobrir el circ contemporani. Es va formar a l’Escola de Circ FLIC a Torí i va estudiar clown, contorsió i dansa contemporània. També va obtenir un màster en Psicosomàtica al Villaggio Globale de Bagni di Lucca. El 2022 va fundar la companyia de circ i teatre de carrer Le Vamp i, finalment, va reprendre el joc amb les Barbies, convertint-se en Miss SBarbie.

Miss SBarbie

Hi havia una vegada un cos de plàstic. Potser dos, potser deu, potser cent… o potser cent-ú! Hi havia una vegada un munt de petits cyborgs que alegraven la vida de les nenes, fent-les imaginar tots els mons, llocs i moments possibles que podien materialitzar i viure amb aquells éssers inanimats. Hi és la Morgana. I hi són les Barbies: les meves amigues, les meves dobles, el meu públic, les meves enemigues, les cullerades de Nutella, els  meus superpoders, les bales… Hi és Franchina, el cotxe teledirigit. I, per descomptat, hi és en Ken… humà!