Trànsits

L’objectiu del programa de residències Trànsits és donar suport a les companyies que necessiten un espai físic i un acompanyament per dur a terme els seus projectes artístics (recerca, creació, assajos d’un espectacle, etc.), estimulant els i les artistes perquè es dediquin amb més intensitat a la recerca i a encarar el seu treball.

Per tal de respondre a l’estadi o trànsit del procés creatiu en què es troba una idea o projecte, i d’estimular una veritable progressió, es proposen diversos formats de residències, als quals els i les artistes tenen la possibilitat d’accedir a través d’una convocatòria que es publica anualment el mes de novembre.

No obstant, el format i les condicions de les residències evolucionen cada any per tal d’estar el més a prop possible de la realitat dels i les artistes de circ contemporani.

Aquí podeu consultar les bases de l’última convocatòria.

En Estudi / En Fabricació

Les residències En Estudi estan pensades per a artistes, col·lectius o companyies de circ, que acaben de comprometre’s a iniciar una nova creació. La idea és arribar al final de la residència a una forma o maqueta d’uns 20 minuts,

Les residències En Fabricació estan pensades per a companyies que ja tenen un projecte definit i estan acabant la creació d’una peça superior a 20 minuts.

T.E.S.T.! (Trànsit Escènic de Sensació Tècnica)

Aquesta modalitat posa a disposició de l’equip artístic seleccionat els recursos disponibles a la sala de Posada en Escena, amb l’objectiu de donar a la peça una primera oportunitat d’escenificació. Es requereix que el procés de creació estigui molt avançat i que l’estrena oficial de l’espectacle estigui prevista durant l’any en curs o inicis del següent.

Acompanyament Dramatúrgic

La finalitat d’aquesta residència és definir una direcció o un enfocament dramatúrgic per a peces en procés de creació. La proposta inclou obligatòriament la interacció d’una persona professional en aquest camp i externa al projecte, la qual podrà ser escollida un cop ja començada la residència.

Incubadores

Enfocades a aprofundir sobre el treball d’una companyia detectada per la direcció artística o pel Consell Artístic com a projecte embrionari. Se’ls oferiran dues setmanes per iniciar i/o aprofundir la seva recerca, i un suport de La Central per tal d’avançar en el seu projecte.

Encreuades

La Central del Circ va iniciar aquest projecte d’intercanvi de residències l’any 2015 amb l’objectiu d’oferir a companyies del programa de Trànsits una residència i immersió en un context cultural diferent, posant en relleu les especificitats de cada centre participant i la seva complementarietat en matèria de suport a la creació. Després d’unes edicions essencialment enfocades al nostre país veí, França, a través de col·laboracions amb La Cascade a Bourg Saint Andéol, i La Verrerie a Alès, es va incorporar a aquest programa una entitat lituana, l’Arts Printing House a Vílnius. Consulteu aquí el projecte internacional.

Circusnext platform

El projecte de la plataforma circusnext ha estat seleccionat per la Comissió Europea com a part del programa Creative Europe. Circusnext és l’única plataforma dedicada al circ i reconeguda per la Unió Europea. Consulteu aquí més informació sobre el projecte.

Creació circense en clau iberoamericana

Gràcies al suport del Fons d’Ajuda per a les Arts Iberoamericanes Iberescena, cada dos anys obrim la convocatòria ‘Creació circense en clau iberoamericana’, amb l’objectiu de reforçar els intercanvis existents amb Amèrica Llatina i de proporcionar recursos i suport a projectes singulars de creació de circ contemporani.

Aquesta convocatòria es dirigeix a companyies professionals, immerses en un procés de creació basat en la recerca artística i d’autoria pròpia, residents als països membres d’IBERESCENA (Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Xile, Costa Rica, Cuba, Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú o Uruguai). Consulteu aquí més informació sobre el projecte.

Artistes i companyies residents

Microresidències

2023

Elena Zanzu

Microresidències

2023

Manel Rosés Moretó

Net d’una àvia que anava per actriu quan va esclatar la guerra civil, fill d’un pare que anava per pallasso fins que va descobrir el periodisme, Manel Rosés Moretó, ve d’una família de “quasi artistes”.

Inquiet per naturalesa, troba en el circ la forma d’estar sempre en moviment. Això el porta a formar-se com a acròbata a l’escola de circ Rogelio Rivel i a la universitat de circ i dansa, d’Estocolm, DOCH. En la primera part de la seva carrera professional treballa amb el quartet de bàscula coreana Balagans en diferents circs i cabarets com el Cirque du Soleil o el Circus Roncalli. Una forta lesió el fa replantejar-se l’ofici i mentre es recupera, decideix formar-se en altres camps de les arts escèniques. Fa un curs de dramatúrgia a la Beckett i un cop recuperat, segueix formant-se en moviment, teatre i dramatúrgia. En la segona part de la seva carrera participa en creacions i espectacles com inTarsi de la companyia EIA o Desdèmona d’Alba Sarraute. El 2016 crea, juntament amb Nilas Kronlid, el seu primer espectacle propi Gregaris.

Projecte actual: ‘Alias mariano’

‘Alias Mariano’, parla sobre el fet de quedar-se, sobre altres vides possibles i sobre vides passades. Sobre els desitjos, infinits, i sobre la nostra existència limitada.

Al mig de la sala, una escala que no porta enlloc representa la temptació constant de sortida per l’home que l’habita. A sota l’escala, els objectes que l’arrelen a aquest espai i dels quals cal despendre’s per marxar. Com sortir d’aquest cul-de-sac? Com habitar un lloc que ja coneixes?

Mentre intenta respondre aquestes qüestions, haurà d’aprendre a moure’s amb habilitat i precisió en l’espai, cada cop més reduït, de sota l’escala. Haurà d’allargar fins a l’extenuació la pujada de vint-i-dos esgraons. I haurà de repetir en loop moviments cada cop més complexos. Reptes d’un home que busca redefinir-se, qüestionant-se allò que ha esculpit la seva vida fins ara; el seu ofici. Un ofici del qual ens parlarà en una barreja d’ironia, malenconia, desencís i tendresa.

Firma foto: Marta Garcia Cardellach