Trànsits

‘Picaderø’

Haa Collective és un grup d’artistes i creadors que comparteixen el desig d’explorar camins transdisciplinaris que els desvinculin dels patrons establerts. ‘Picaderø’ combina diferents àmbits, essencials els uns per als altres, que han anat interactuant des dels inicis de la creació: arts visuals, circ, moviment, so, multimèdia i intel·ligència artificial.

La peça compta amb un escenari mòbil inspirat en la forma i el moviment d’una baldufa que esdevé instrument musical mentre l’artista sonor i els performers interactuen. El seu moviment rotatori i circular ens suggereix el pas del temps. ‘Picaderø’ és una imatge del constant desafiament entre l’essència salvatge i l’animal domesticat, la recerca de l’equilibri en la inestabilitat. És l’acceptació dels límits per trobar la llibertat.

‘Runa’

Runa. Restes. Història. Construcció. Destrucció. Records. Síria. Arrels. Mort. Vida. Identitat.

Un espai alliberat on el cos esdevé un vehicle per reflexionar sobre l’hostilitat activa i passiva de l’ésser humà a través d’una comicitat àcida que no deixa espai per la indiferència. L’obra de circ d’autoficció qüestiona els límits interns, així com l’absurditat de les fronteres territorials i els conflictes humans.

Agafant com a eix vertebral la runa, l’artista vol capbussar-se en els conceptes d’identitat, família i fronteres geopolítiques, investigar sobre el cos i els objectes per retrobar-se amb records i arrels, indagar sobre els conflictes d’identitat que provoca la nostra societat que ens empeny a limitar-nos en funció d’on som, què pensem, què volem i què sentim.

Foto: Jordi Plana

‘À bras le coeur’

Tothom està d’acord en afirmar que el món està en desunió, que els recursos es redueixen, que la dignitat es perd i la senzillesa escasseja… Els humans desconnecten i només viuen per lloar-se a si mateixos. En aquest context, com podem trobar el nostre lloc? Com hem d’habitar l’espai? De quina manera podem oscil·lar entre l’equilibri i el desequilibri?

Amb la peça ‘À bras le cœur’, la companyia francesa Mauvais Coton vol trencar amb el desencant que sembla que ens envolta i compartir una experiència artística alegre, una nota d’esperança. Atrevim-nos a viure, a riure, a plorar, a cantar, a ballar, a ser… Sense vergonya, sense mentir, sense fer mal, sense frenar-nos… Atrevim-nos!

‘Il controllore pigro’

Allò que uneix, sacia o rebenta. Desperto, el cos es deixa arrossegar en una conversa caòtica, íntima i explosiva. Viatja per una solució al buit, dibuixant amb un moviment l’espai que el rodeja. És un joc que atrapa, flueix en la sang de cada pas que fa, fins que la pell es desprèn i s’expandeix. Una línia entre el control total i un espai desert, va devorant temps i energia.

Martina Covone s’ha especialitzat en acrobàcia aèria, dansa i manipulació d’objectes i actualment està treballant, juntament amb Roberto Gómez, en el projecte ‘Il controllore pigro’, de nom provisional, que s’inspira en part en el llibre del psicòleg Daniel Kahneman ‘Pensar rápido, pensar despacio’.

Aquí estic, un altre cop a peu d’escala, preguntant-me perquè aquest cop la vull pujar sol.

-Serà que vols arribar a dalt.

-Sí. Deu ser això.

-I per què vols arribar a dalt?

-Doncs per sortir d’aquí. A fora hi ha un munt d’històries.

-Es fabriquen aquí dins les històries.

-Un moment. Amb qui parlo?

-Amb l’escriptor de sinopsis.

-Ah hola! Sort que has vingut, perquè jo sol no me’n surto.

Manel Rosés és un artista de circ que acostuma a treballar en duet o en col·lectiu i que veu amb recel el fet que, ell també, ha decidit fer un solo.

Ara mateix es troba en un moment de recerca conceptual, física i narrativa amb dos objectes; una porta i una escala de verticals. A dalt o a baix? A dins o a fora? Aquestes dicotomies tan simples li serveixen per jugar i contraposar conceptes com l’èxit o el fracàs, l’individualisme o l’empoderament, el desig imaginari o la realitat desesperançadora, la ficció o la veritat.

En observar les nostres pròpies rutines i pràctiques ens sorgeixen espontàniament preguntes: Què passa? Què no passa? Què fem amb tot aquest temps? Com és que habitem aquest espai? Les nostres necessitats ens porten a transitar diversos moments i estats, tant còmics, sorprenents com vulnerables.

Inspirant-se en el teatre de l’absurd, aquesta creació, de la companyia ‘Los árboles también bailan o 5 maneras de colapsar el mundo’, formada per Oscar Valenzuela, Sebastián Campos i Ricardo Plaza, sorgeix l’any 2020 quan els artistes comencen a indagar en la idea de la salut mental a Xile en el context del confinament per Covid.

‘Paisajes temporales’

A vegades els canvis succeeixen de forma dràstica, d’altres ni els percebem, d’una manera o altra sempre arribem a un resultat diferent i ens toca a nosaltres reaccionar davant d’això i entendre que res és per sempre i tot es transforma.

Amb la creació de circ contemporani ‘Paisajes temporales’, Eleonora Dall’Asta, i Ana María Suárez, de la companyia de Panamà La Tribu Performance, exploren el procés inevitable de canvi a través del treball d’arnesos i el contrapès en una escenografia que consta d’enormes làmines de tela. Durant la peça tota la part visual va canviant: la verticalitat es converteix en horitzontalitat, les línies es converteixen en superfícies i cada moment fugaç origina una nova perspectiva.

‘107 Ways to Deal with Pressure’

La pressió és inherent al circ, tant físicament –el pes d’una persona sobre les espatlles, la mà sobre el trapezi, la corda que et pressiona l’estómac– com mentalment –la pressió per ser millor, per entrenar, per fer-ho bé a les performances–. Aquesta idea va inspirar a Kanta Company per a aquesta nova creació, titulada ‘107 Ways to Deal with Pressure’, on exploren les formes en què la pressió mental es manifesta en els seus cossos, a través del circ.

Durant el procés van decidir crear una llista de 107 maneres diferents de fer front a la pressió. El contrast entre les estratègies mundanes i predictibles de la llista i les coses més absurdament estranyes que fem sota pressió és intrigant i suscita tota mena d’emocions. Kanta Company està formada per tres artistes de circ de tres països diferents –Finlàndia, Lituània i els Estats Units– que fan circ per entretenir, però també per fer pensar.

Toni Gutiérrez es forma en trapezi fix i doble a la Escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona i s’especialitza amb Yuri Sakalov a Brussel·les. Autodidacta en la disciplina de corda, es va formar en aquesta disciplina amb Helene Embling i Emiliano Ron. Va formar part de la companyia Amnoticos amb Phoebe Armstrong i també ha presentat números de corda llisa, peces com a solista i una peça a duo amb Mila Martínez. El 2014 amb Asvin López funden la companyia La Fem Fatal, amb obres com Anton i Polina i EJE36 i forma part del Col·lectiu de circ TQM i el seu espectacle VoloV. Toni també col·labora amb altres artistes amb un interès especial pel món de la dansa i la hibridació amb les seves recerques amb la corda. Amb aquesta residència de Recerca Essencial, treballa un procés de recerca en solitari.

El Desè Home

Portar en ment i cos tots aquells pensaments i deliris que t’ataquen el cap mentre vols adormir-te. Els que t’entren profund al còrtex i s’expandeixen fins a l’insomni. Aquells, que si no fas cas, acaben expandint-se incontrolats…

Aprofito per parar (una estona) i prendre aire. Prémer l’aturador i agafar impuls, cap enlloc… per seguir caminant en un cos canviant, en un món atrofiat.