Trànsits

Morgana va néixer a Bolonya el 1995, amb una germana bessona. Després de formar-se en gimnàstica rítmica i estudiar Psicologia a la Universitat de Bolonya, va descobrir el circ contemporani. Es va formar a l’Escola de Circ FLIC a Torí i va estudiar clown, contorsió i dansa contemporània. També va obtenir un màster en Psicosomàtica al Villaggio Globale de Bagni di Lucca. El 2022 va fundar la companyia de circ i teatre de carrer Le Vamp i, finalment, va reprendre el joc amb les Barbies, convertint-se en Miss SBarbie.

Miss SBarbie

Hi havia una vegada un cos de plàstic. Potser dos, potser deu, potser cent… o potser cent-ú! Hi havia una vegada un munt de petits cyborgs que alegraven la vida de les nenes, fent-les imaginar tots els mons, llocs i moments possibles que podien materialitzar i viure amb aquells éssers inanimats. Hi és la Morgana. I hi són les Barbies: les meves amigues, les meves dobles, el meu públic, les meves enemigues, les cullerades de Nutella, els  meus superpoders, les bales… Hi és Franchina, el cotxe teledirigit. I, per descomptat, hi és en Ken… humà!

Es forma a l’Escola de Circ i Teatre CAU, a Granada, especialitzant-se en trapezi fix. Crea i participa en diferents espectacles, tant de circ com d’altres disciplines, destacant performances com La Ira, La cultura de l’odi o No-conformes. Treballa com a tallerista i formadori de circ a l’Escola Aire Circ Viu, La Volta, TuSí(K)Circ, La Rogelio Rivel, Del Revés, i al programa Caixa d’Eines, entre d’altres, mentre continua formant-se en altres disciplines escèniques i de circ, i forma part del Laboratori de creació i investigació en aeris de Cata Aguayo. També ha cursat el grau d’Antropologia Social i Cultural a Barcelona.

Lutum

Lutum ens convida a contemplar la fragilitat i la mutabilitat del cos, un entramat viu i caduc que s’enfanga fins a la paràlisi. Es fa la pregunta de com la idea de la mort, lligada a la concepció de la malaltia, manté una relació anàloga (i anal) amb la sexualitat i el qüestionament de gènere. Lutum ofereix una experiència escènica crua i orgànica, revelada sota la mirada de l’espectadora a través del trapezi, globus, càmeres i videoprojeccions.

Otra Vez Lunes és una companyia de circ contemporani emergent formada per Sofía Demicheli i Mariana Fernández, dues trapezistes amb més de deu anys de trajectòria a l’escena. La seva recerca al trapezi es basa en la investigació del moviment, la cerca de la ruptura de formes convencionals i en l’ús d’aquesta tècnica com una eina poètica i expressiva a través del cos en suspensió, també en el mantenir-se a l’escena i al trapezi mútuament, creant un espai de confiança i suport.

This is Not a Love Song

This Is Not A Love Song és un espectacle de circ contemporani que explora les complexitats de l’amor en la cultura pop, utilitzant la sàtira per qüestionar les convencions romàntiques i com aquestes afecten la percepció de si mateixa de les dones i les relacions. A través de les habilitats de Sofía Demicheli i Mariana Fernández al trapezi, es desafien els estereotips mentre es crea una narrativa poètica mitjançant el moviment. L’espai escènic i els elements visuals amplifiquen l’experiència, fusionant l’art del circ amb la narració d’una manera única.

La Companyia de Circ “eia” («impulsos imprevistos acordats» en francès, “sí” en sard) neix el 2009 a partir de la fusió de diversos artistes: Armando Rabanera, Fabrizio Giannini i Cristiano Della Monica (Cirque Vague, Circo de la Sombra i Le Grand Osim Orchestra) i Francesca Lissia i Celso Pereira (Celso i Frana). Amb quinze anys d’experiència col·lectiva, cinc creacions en actiu i més de 800 representacions a 25 països, s’ha posicionat com una companyia de referència en el circ contemporani català i espanyol. Al centre de les seves creacions hi ha un circ humà, capaç d’evocar la complexitat de les relacions humanes.

Secrets

Secrets és un projecte de creació de circ contemporani de sala per a cinc acròbates, que s’estrenarà a la primavera o estiu del 2026. Aquesta vegada ens interrogarem sobre el pas del temps i les transformacions que provoca, amb especial atenció a visibilitzar i posar en valor les coses que moltes vegades amaguem. Què demanaríem a la nostra última estrella fugaç?

El col·lectiu es forma l’any 2024 arran de la seva primera creació Scandale. Parteix d’una invitació de Martina Monnicchi que reuneix, en recerca d’una escriptura col·lectiva, a Sofia Zambrano, Karine Saroh, Aïna Duc, Cecilia Stock, Yann Champelovier, Nathalie Maufroy i Victor Marre-Cast. Més enllà d’aquesta creació, el conjunt té la intenció de portar espectacles híbrids que treballen i s’adhereixen amb l’espai aeri.

Scandale

«Provem, per una vegada, de no tenir la raó». Com s’allotja l’escàndol en cossos que lluiten contra la dominació? En cossos que s’alteren, s’encarnen i que es confessen? Scandale es proposa explorar la fabricació de la norma i la mirada que es projecta en ella. Amb l’espai aeri com a origen, el col·lectiu treballa i se situa a la cruïlla del circ amb codis de la performance i les arts visuals.