Trànsits

Luis Mantilla, originari de Guayaquil i resident a Mendoza, va iniciar el seu camí en el moviment a través de la gimnàstica i després es va endinsar en el circ, especialitzant-se en la parada de mans. El 2020 va fundar, juntament amb Julieta Tissera, Projecte Recòndit, un duet dedicat a la recerca del moviment, amb el qual ha participat en festivals i tallers internacionals. A més de ser docent i exdirector de Cos Invertit, actualment imparteix classes virtuals i desenvolupa Vestigis, un projecte centrat en l’exploració artística i emocional del moviment.

‘Vestigios’

Vestigios investiga la parada de mans des d’una mirada artística, qüestionant-ne la forma, el sentit i el propòsit. Proposa desplaçar la tècnica de la norma cap a la invenció, entenent el moviment com una relació viva entre cos i acció. En aquest enfocament, la tècnica perd valor per la seva perfecció formal i el guanya per la seva potència poètica i la seva capacitat de generar sentit dins l’obra.

Artista en residència a La Central dins del marc del programa Iberescena.

Croma és una companyia de circ contemporani que fusiona tècniques circenses, dansa i teatre per crear propostes escèniques innovadores. La seva feina es caracteritza per l’ús de la manipulació d’objectes i l’exploració de la materialitat, generant un llenguatge artístic propi.

Efraín Salazar és un artista i creador escènic vinculat al circ contemporani. La seva feina es caracteritza per la investigació del cos, l’objecte i la memòria, explorant la intersecció entre el circ, la dansa i el teatre. Ha desenvolupat obres pròpies com Ensayo y error, Solo un marco i Alguna vez fui, aquesta darrera aprofundint en la relació entre identitat i record a través de la manipulació de marcs buits sense imatges. Ha col·laborat en diversos projectes col·lectius vinculats a les arts escèniques entre la regió de Valparaíso i la Metropolitana, aportant la seva mirada creativa i tècnica.

‘Alguna vez fui’

Una obra de circ contemporani que explora el paper fonamental de la memòria i dels records en la construcció de la nostra identitat. A través del circ contemporani i la seva combinació amb altres tècniques com la dansa i la manipulació d’objectes, l’obra narra un relat íntim i emotiu, convidant l’espectador a reflexionar sobre com les experiències passades i les memòries donen forma a qui som.

Companyia en residència a La Central en el marc del programa Iberescena.

La Cia Totapedra és una companyia de circ contemporani creada el 2025 per Andreu Casadellà i Júlia Clarà, amb l’objectiu d’evolucionar l’espectacle Pifia. El nom prové de la dita “Tota pedra fa paret”, que simbolitza la importància de cada petit gest o aportació.

Pífia

Pífia és un espectacle de circ contemporani en procés de creació. Des del gest absurd i la tendresa del clown, proposem una mirada poètica i crítica sobre el món laboral i el nostre lloc dins un sistema que ens demana més del que podem sostenir. Amb una estètica propera i una dramatúrgia que parteix del cos, el risc i la comèdia física, volem fer emergir la humanitat que hi ha en el desequilibri, l’error i la persistència. Un personatge entranyable – un treballador sapastre d’un espai en obres – intentarà mantenir l’ordre en un món que li cau a sobre. I ho farà amb l’ajuda d’un públic que, sense saber-ho, esdevindrà part activa de l’espectacle.

En residència en el marc del programa EKO – Prineus de Circ.

Després de 20 anys practicant malabars, l’Edu ha desenvolupat un estil propi que combina circ, dansa i teatre. S’ha format amb reconeguts artistes com Stefan Sing, Gandini Juggling i Roberto Magro, i ha treballat amb nombroses companyies de circ i teatre de carrer, tant a Espanya com internacionalment. Actualment, el seu treball se centra en les companyies Alodeyá Circ Dansa i Edu Manazas. La seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis, incloent el Festival Off de Calle Pilares 2015 i premis per Son Recuerdos i Fuera de stock en competicions nacionals i internacionals.

‘Meraki’

El temps passa de manera inexorable. I amb ell, passa la vida. Intentem tenir el control del que succeeix al nostre voltant. I en aquest impossible, ens oblidem de gaudir de l’imprevisible de la vida. Posar-hi l’ànima, el temps i l’amor en allò que fem esdevé un acte de rebel·lia. Meraki ens parla de la meticulositat, la creativitat i la passió en les nostres accions, de cultivar i posar la nostra essència en allò que fem per deixar la nostra pròpia empremta i que aquesta empremta quedi en la nostra vida. Abans que el temps s’esgoti.

En residència a La Central del Circ, en el marc del projecte EKO-Pirineus de Circ.

Aïna Duc és membre del col·lectiu TBTF, amb seu a Bourg-Saint-Andéol, un grup de 20 artistes que volen formar col·lectiu en una societat que divideix. Es va graduar a l’ESACTO-LIDO el 2023 i, des d’aleshores, explora l’espai públic amb la companyia Sept fois la langue i el clown hospitalari amb Soleil de clown. Les péripéties du dedans és la continuació lògica del seu amor pel clown i la tela.

‘Les péripéties du dedans’

Una pallassa i una tela. Les péripéties du dedans és una immersió arriscada i alegre pels camins de tot allò que ens submergeix.

En residència a La Central del Circ, en el marc de les Residències Encreuades amb La Cascade.

Teatronas és una de les principals organitzacions de Lituània que desenvolupa estratègicament el camp del circ contemporani al país i a la regió bàltica. A més dels projectes de desenvolupament i del festival internacional de circ contemporani Cirkuliacija, que se celebra cada any a diverses ciutats de Lituània, Teatronas ha combinat el seu coneixement en teatre i circ i, des del 2024, ha començat a crear espectacles de circ-teatre. Aquests són creats pel director artístic Gildas Aleksa i artistes locals de circ com a coautors. Això genera noves oportunitats laborals per als artistes i contribueix al desenvolupament de nous públics per al circ.

La producció del 2025, Šarūnas, té com a objectiu trobar la combinació entre les antigues tradicions dramàtiques de Lituània i l’escriptura circense contemporània dels artistes actuals.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb l’Arts Printing House.

La Cia. Capicua compta amb una trajectòria de més de 20 anys a escala nacional i internacional. Entre les seves creacions destaquen Cabaret (2010), Entredos (2013) i Koselig. Els seus principals premis: Premi del Jurat a l’OFF El Pilar de Saragossa (2009), Premi del Públic Trobada de Teatre de Carrer Arts Circenses d’Àvila (2011), Premi del Públic al Millor Espectacle de Teatre, Fira Internacional de Teatre i Dansa d’Osca (2013), Premi Trajectòria de la Companyia de Circ Aragonès (2014), Premi Territori Violeta (2023) i Premi Marcelino Orbes al Millor Espectacle de Circ Aragonès (2023). Està formada per Yolanda Gutierrez Encuentra, Rebeca Gutierrez Encuentra, Maria de la Paz Arango Quiceno, Miguel Angel Garcia Garcia i Irene Estradé.

RUTA

RUTA és una proposta de circ contemporani que té com a trets d’identitat l’ús de tècniques de circ, d’art sonor i del llenguatge cinematogràfic. El tema principal de l’obra és la trobada de dues cultures i dues maneres de viure antagòniques. D’una banda, els sedentaris que viuen relativament estancats en un mateix lloc i on poques coses canvien. I de l’altra els nòmades, que viuen en constant moviment i canvi.

Juan Fresina Scotto és un artista escènic argentí especialitzat en la intersecció entre el circ contemporani i la ciència. La seva tasca com a intèrpret i creador explora aquestes connexions en peces com Qua, Ensayo para el Desorden i la seva darrera creació, Infinito. Aquest nou projecte, dirigit i interpretat per Juan Fresina Scotto juntament amb Pablo Melo i José Cereceda, especialistes en corretges aèries, continua amb el seu enfocament col·laboratiu, integrant el coneixement científic i les tècniques de circ per fomentar un diàleg innovador i poètic entre ambdues disciplines.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb Erva Danhina (Portugal).

Marcelo Nunes és un autor i performer la trajectòria artística del qual es basa en una cerca constant de novetat, influenciada per les seves experiències al Brasil i Europa. La seva pràctica se centra en tres tècniques: trapezi, clown i fakir, explorant la natura salvatge de la humanitat. Des de la seva primera obra, Pacemaker, Nunes expressa la seva visió del món mitjançant un llenguatge artístic únic. A l’escenari, utilitza el cos com a eina de comunicació, generant un diàleg autèntic amb el públic. A través de les seves creacions, cerca fomentar una ressonància poètica entre l’artista i l’audiència.

HERTZ és la primera creació de llarga durada de la Cie Dissociée, que segueix a Pacemaker i explora els temes del fakirisme i el clown. Llançada al febrer de 2024, aquesta obra apta per a tots els públics a partir de 10 anys integra teatre, performance i instal·lació. Al centre de l’escenari, una pila de vidre triturat de 7 m per 5,5 m, amb un pes de més de 800 kg, interactua amb moviments de dansa i acrobàcies. La performance qüestiona els límits que ens imposem, abordant temes com el dolor, la resiliència i les fronteres de l’impossible. En entrellaçar el fakirisme i el clown, HERTZ ressalta les contradiccions humanes, convidant el públic a abraçar les seves debilitats i descobrir una humanitat més autèntica i resilient.

La companyia neix de la unió de quatre artistes de circ multidisciplinaris amb base a Euskal Herria (Oihane Larraza, Gaspar Illoro, Zoe Aldekoa i César López), amb l’objectiu d’explorar la poètica del món rural per arribar a una sensibilitat comuna a través del llenguatge del circ. Aeris, malabars, màstil, roda cyr, acrobàcia i dansa són les principals disciplines utilitzades. Es van conèixer cursant la formació tècnica de l’INAC (Instituto Nacional de Artes do Circo) l’any 2018, a Portugal. Després de separar-se i continuar la seva formació professional de manera independent, les artistes van decidir unir-se de nou i crear l’espectacle Herrari. Amb inquietuds comunes envers el llenguatge contemporani, treballen prenent riscos artístics des de les emocions i sensacions per arribar al públic.

‘Herrari’

És un espectacle de circ contemporani itinerant que ens convida a mirar els espais naturals i rurals que han canviat profundament per la incidència de l’ésser humà i també per la seva absència. Ens endinsa en la nostàlgia del món rural causada per l’anhel de calma i de sentit de comunitat en l’actualitat. La vida a les ciutats és cada cop menys sostenible per factors com la gentrificació, que trenca amb la col·lectivitat, despullant-nos de la identitat de cada lloc i de la connexió amb la natura, cada vegada més evident. Busquem traçar un pont entre el món rural i l’urbà, on ambdós espais es vinculin en simbiosi per plantejar altres formes de vida sensibilitzades amb el medi ambient, que ens permetin formar part del que ens envolta i actuar-hi.

Elisa Oliva descubrió su amor por las artes circenses durante la universidad de cine en Londres (2016/2018). Tras finalizar sus estudios en el séptimo arte decide realizar un curso profesional como artista de circo en Flic Escuela de Circo Contemporáneo (2019/2020) especializándose en cuerda aérea. En este año ya comienza a explorar las posibilidades creativas con el uso del skateboard en escena con cuerda aérea. Tras ser profesora y performer de la compañía Circo all’Incirca (2021), decide trasladarse a Barcelona en 2022 para seguir enseñando y trabajando en su proyecto TreNotturno en la capital europea del skateboard.

Gabbie és una artista de dansa i circ que treballa com a intèrpret, professora, directora escènica i directora de moviment. Està especialitzada en dansa contemporània, acrobàcia i màstil, i compta amb més de 10 anys d’experiència damunt l’escenari. Al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb diverses companyies de dansa, circ i teatre físic, cobrint una àmplia varietat de gèneres escènics. Ha fet gires tant a nivell nacional com internacional, actuant davant de públics de teatre, festivals de teatre de carrer i sota la carpa de circ en diferents festivals.

Els seus tallers d’acrodansa i màstil han estat sol·licitats per diverses institucions d’educació superior i companyies professionals, com ara l’Institut del Teatre (Barcelona), CREAT (València), Movement Andalusi (Granada), UNSAM (Buenos Aires), Accademia Dimitri (Suïssa), 2Faced Dance i NoFit State Circus (Regne Unit).

Girl with a Curl

Girl with a Curl és una fantasia sobre el poder i l’alliberament. Es tracta d’un missatge d’interès públic sobre com històricament les dones han estat educades per ignorar i interioritzar la seva ràbia, cosa que ha mantingut el patriarcat en una posició còmoda i ha assegurat que la violència resti del costat de l’opressor. És una obra multidisciplinària, immersiva i en solitari, que combina màstil, dansa contemporània, acrobàcia, teatre físic i text/comèdia. L’espectacle és còmic, absurd i amb una forta càrrega política.

Hristina Šormaz va començar a practicar circ i a centrar-se en la corda aèria mentre estudiava escenografia a Belgrad. Es va formar com a artista mitjançant l’educació no formal, col·laboracions artístiques i màster classes en circ i dansa contemporània. És membre de l’associació Cirkusfera, dedicada al desenvolupament de l’escena del circ contemporani a Sèrbia i a la regió.

Descobrir diferents pràctiques físiques es va convertir per a ella en una manera de qüestionar les relacions humanes amb el seu entorn i la societat, cosa que la va portar a implicar-se en el treball artístic, pedagògic i social impulsat pel circ. Des de 2018, està cursant estudis de doctorat en escenografia, on investiga l’ús de l’espai i la matèria des d’una perspectiva de circ.

Actualment, està establerta a França, on continua treballant en el camp del circ, així com a Sèrbia i Croàcia.

‘Traces’

Mariana Fernández és una artista escènica especialitzada en acrobàcia aèria i dansa contemporània. Ha treballat amb companyies de circ i dansa com Cirko de Mente, Inside the Body i Cia. Cracoviana, i ha col·laborat amb la companyia NonGratos Teatre. Com a artista independent, ha participat en festivals internacionals i és co-directora de Dona Barbuda, Les Dones en el Circ Actual. A més, va co-crear projectes com Colectiva 9 Grams i actualment dirigeix la companyia Una altra vegada dilluns. També ha estat docent i tallerista internacional en l’àmbit de les arts circenses.

La casa está en llamas

La Casa Està En Llamas és un projecte que celebra la diversitat funcional com una forma poderosa de viure i transformar el món. Utilitzant eines del circ, dansa, teatre i arts visuals, es realitzaran tallers i dinàmiques que destacaran les perspectives dels participants, revelant la seva capacitat transformadora. En un espai segur, s’abordaran temes com l’autopercepció, el reconeixement, l’autovalidació i els desitjos personals, ressaltant el valor i la creativitat de les nostres diferències. El concepte de risc del circ servirà per crear espais performatius que presentaran les propostes finals”.

Morgana va néixer a Bolonya el 1995, amb una germana bessona. Després de formar-se en gimnàstica rítmica i estudiar Psicologia a la Universitat de Bolonya, va descobrir el circ contemporani. Es va formar a l’Escola de Circ FLIC a Torí i va estudiar clown, contorsió i dansa contemporània. També va obtenir un màster en Psicosomàtica al Villaggio Globale de Bagni di Lucca. El 2022 va fundar la companyia de circ i teatre de carrer Le Vamp i, finalment, va reprendre el joc amb les Barbies, convertint-se en Miss SBarbie.

Miss SBarbie

Hi havia una vegada un cos de plàstic. Potser dos, potser deu, potser cent… o potser cent-ú! Hi havia una vegada un munt de petits cyborgs que alegraven la vida de les nenes, fent-les imaginar tots els mons, llocs i moments possibles que podien materialitzar i viure amb aquells éssers inanimats. Hi és la Morgana. I hi són les Barbies: les meves amigues, les meves dobles, el meu públic, les meves enemigues, les cullerades de Nutella, els  meus superpoders, les bales… Hi és Franchina, el cotxe teledirigit. I, per descomptat, hi és en Ken… humà!

Es forma a l’Escola de Circ i Teatre CAU, a Granada, especialitzant-se en trapezi fix. Crea i participa en diferents espectacles, tant de circ com d’altres disciplines, destacant performances com La Ira, La cultura de l’odi o No-conformes. Treballa com a tallerista i formadori de circ a l’Escola Aire Circ Viu, La Volta, TuSí(K)Circ, La Rogelio Rivel, Del Revés, i al programa Caixa d’Eines, entre d’altres, mentre continua formant-se en altres disciplines escèniques i de circ, i forma part del Laboratori de creació i investigació en aeris de Cata Aguayo. També ha cursat el grau d’Antropologia Social i Cultural a Barcelona.

‘Lutum‘

Lutum és un viatge íntim i brutal cap a les parts més fosques de la memòria del cos. Una experiència escènica crua i orgànica que, a través del circ, els objectes simbòlics i les videoprojeccions, explora un territori on la fragilitat, el desig i la malaltia es confonen. On allò repulsiu pot florir i allò malalt esdevé força compartida, revelant la relació entre mort, sexualitat i qüestionament de gènere.

Otra Vez Lunes és una companyia de circ contemporani emergent formada per Sofía Demicheli i Mariana Fernández, dues trapezistes amb més de deu anys de trajectòria a l’escena. La seva recerca al trapezi es basa en la investigació del moviment, la cerca de la ruptura de formes convencionals i en l’ús d’aquesta tècnica com una eina poètica i expressiva a través del cos en suspensió, també en el mantenir-se a l’escena i al trapezi mútuament, creant un espai de confiança i suport.

This is Not a Love Song

This Is Not A Love Song és un espectacle de circ contemporani que explora les complexitats de l’amor en la cultura pop, utilitzant la sàtira per qüestionar les convencions romàntiques i com aquestes afecten la percepció de si mateixa de les dones i les relacions. A través de les habilitats de Sofía Demicheli i Mariana Fernández al trapezi, es desafien els estereotips mentre es crea una narrativa poètica mitjançant el moviment. L’espai escènic i els elements visuals amplifiquen l’experiència, fusionant l’art del circ amb la narració d’una manera única.

La Companyia de Circ “eia” («impulsos imprevistos acordats» en francès, “sí” en sard) neix el 2009 a partir de la fusió de diversos artistes: Armando Rabanera, Fabrizio Giannini i Cristiano Della Monica (Cirque Vague, Circo de la Sombra i Le Grand Osim Orchestra) i Francesca Lissia i Celso Pereira (Celso i Frana). Amb quinze anys d’experiència col·lectiva, cinc creacions en actiu i més de 800 representacions a 25 països, s’ha posicionat com una companyia de referència en el circ contemporani català i espanyol. Al centre de les seves creacions hi ha un circ humà, capaç d’evocar la complexitat de les relacions humanes.

Secrets

Secrets és un projecte de creació de circ contemporani de sala per a cinc acròbates, que s’estrenarà a la primavera o estiu del 2026. Aquesta vegada ens interrogarem sobre el pas del temps i les transformacions que provoca, amb especial atenció a visibilitzar i posar en valor les coses que moltes vegades amaguem. Què demanaríem a la nostra última estrella fugaç?

El col·lectiu es forma l’any 2024 arran de la seva primera creació Scandale. Parteix d’una invitació de Martina Monnicchi que reuneix, en recerca d’una escriptura col·lectiva, a Sofia Zambrano, Karine Saroh, Aïna Duc, Cecilia Stock, Yann Champelovier, Nathalie Maufroy i Victor Marre-Cast. Més enllà d’aquesta creació, el conjunt té la intenció de portar espectacles híbrids que treballen i s’adhereixen amb l’espai aeri.

Scandale

«Provem, per una vegada, de no tenir la raó». Com s’allotja l’escàndol en cossos que lluiten contra la dominació? En cossos que s’alteren, s’encarnen i que es confessen? Scandale es proposa explorar la fabricació de la norma i la mirada que es projecta en ella. Amb l’espai aeri com a origen, el col·lectiu treballa i se situa a la cruïlla del circ amb codis de la performance i les arts visuals.

Cie. Le bar á chiens està composta pels i les artistes Florencia Galimberti, Matthias Elgueta, Lina Ramírez i Stefano Zacchi, provinents de Xile, Argentina, Colòmbia i Itàlia i reunits per les seves ganes d’indagar els portés acrobàtics com a part del mateix llenguatge.

‘A braccio’

A braccio és una experiència sensorial que invita el públic a connectar amb les seves pròpies emocions i records, ressonant en el més profund del ser. Un viatge on el circ es converteix en el vehicle perfecte per explorar les profunditats de l’ànima humana.

Cia. Mesa para Dos, fundada per Bryony Fowler i César Bonilla, és una entitat creativa forjada en el si de la convivència mútua impregnada per la resiliència, l’humorisme, allò comunitari i no convencional. Els camins de les artistes es creuen a Torí, on ambdues comparteixen pis i s’especialitzen en corda aèria a la Flic Scuola di Circo, mentre la vida les porta per camins absurds que les fan desafiar les normes socials. Pel seu actual projecte compten amb l’acompanyament artístic d’Alejandro Dutra.

‘DesMother’

DesMother és una investigació de circ que es basa en la narració satírica d’aquest vincle que treballa entre la bellesa dels marges i de l’imperfecte. A través de la corda aèria i un humor que tendeix cap a l’absurd i el poètic, s’exploren les nocions del brut, el vulnerable, el propi i l’estrany, el canvi de les relacions i les expectatives de cadascú en l’art i la vida. La celebració d’una amistat, de la cura mútua com a revolució, de la bellesa en el que és obscè i en el que és repudiat per la societat.

Maragda Induráin i Maria Estela coincideixen i es formen des del 2015 a l’Escola de Dansa La Madó (Vilassar de Mar). Paral·lelament cadascuna s’ha format en tècniques diferents. Maragda Induráin, ballarina de dansa contemporània i artista de circ, va formar part de la Cia jove Fre3Bodies 2018, Grau Mig a la Rogelio Rivel i ballarina de la Cia Roseland Musical. Maria Estela, intèrpret i cantant, graduada a l’Institut del Teatre, resident a Lo Spazio, centre d’investigació i pràctiques artístiques, col·labora amb músics i ballarins nacionals, i treballa per la pròxima producció del Teatre Akadèmia 2024 dirigida per Moreno Bernardi.

Actualment, realitzen el seu primer projecte en comú, la recerca d’una poètica escènica entre la perxa xinesa, la veu i la paraula. Experimenten metodologies possibles a partir de dinàmiques d’improvisació i repetició, per endinsar-se en el què la música i el moviment suggereixen.