Trànsits

Danny Tavori (Cie. Suspendu) és un artista de circ contemporani especialitzat en straps i suspensió capil·lar. Format inicialment en matemàtiques, més tard va estudiar a la FLIC (Torí), al màster MFA en Pràctiques de Circ Contemporani del DOCH (Estocolm) i al programa FOCON de l’Esacto’Lido. El seu treball interdisciplinari es mou entre el minimalisme i la saturació, sempre arrelat a la pràctica física i a un enfocament místic de la matèria i la tecnologia.

AMOW és una peça que segueix un habitant passiu atrapat en les seves pròpies il·lusions. Una força mítica, transforma la seva comoditat en un malson, arrossegant-lo entre la vigília i el somni. Cables negres, bombetes i mobles suspesos sense parets exposen les entranyes de la casa. L’escenografia esdevé un mecanisme posseït. A través de cintes aèries i suspensió capil·lar, el cos de l’artista es converteix en el llindar entre l’estructura i el buit, entrellaçant circ, titelles contemporanis i disseny de rigging.

Accompany ME és una companyia de circ fundada l’any 2022 per Monika Neverauskaite i Elena Damasio. És un projecte amb projecció internacional: les artistes són originàries de Lituània i Itàlia, totes dues formades als Països Baixos i actualment establertes a Toulouse, França.

Accompany ME és una invitació a acompanyar la Monika i l’Elena en el seu viatge. Aquest nom subratlla la importància de tenir una persona estimada al nostre costat. A través de la seva feina, les dues artistes busquen oferir al públic un moment de lleugeresa com a contrapunt als temes més seriosos que exploren, tot expressat mitjançant el llenguatge únic del circ, sempre amb alegria i sensibilitat.

La companyia va crear el seu primer espectacle, “À Mesure – Handle with Care”, el juny de 2024, i des de l’estrena ja ha fet més de 60 funcions en almenys 7 països europeus diferents. Actualment estan creant dues noves peces: “The Onion Technique” (estrena nacional de la versió d’interior el novembre de 2026) i “Beat the Circle” (2027).

“The Onion Technique”

“The Onion Technique” és un mètode metafòric de resolució de problemes utilitzat en psicologia per entendre la personalitat. L’auto-revelació d’una persona es produeix per etapes, passant de capes superficials a altres més íntimes, de manera similar a pelar una ceba.

La rotació contínua de la roda Cyr, capa rere capa de roba que cau i els cossos que s’hi amaguen a sota. Com és la llibertat quan ens traiem totes les màscares? Desitjada, valenta i plaent? O aterridora, desconeguda i incòmoda?

En aquesta peça, Accompany ME busca transmetre metafòricament i visualment el desig de trencar les cadenes, d’apropar-se al veritable “jo” i, sobretot, d’acceptar-nos amb el cor obert.

Foto: @Donatas Ališauskas

Antonia Solano va iniciar la seva trajectòria en el món del circ a Màlaga, la seva ciutat natal, i la va continuar a Barcelona. És autodidacta en la tècnica de l’antipodisme i creadora de La Querida Compañía. Actualment forma part de la Compañia Truca Circus.

El projecte Decúbit pren com a punt de partida la mateixa paraula antipodisme, d’on sorgeix la idea de l’oposat com a motor de recerca. Se centra en el treball amb la trinka i en com el seu ús repercuteix en el cos i en l’escena, explorant noves relacions entre tècnica, objecte i perspectiva escènica.

Ginés Belchi Gabarrón és acròbata de terra i, des dels 15 anys, està enamorat del cos i de les seves possibilitats. Treballa amb el llenguatge de l’acrodansa, el teatre físic i la dansa experimental. S’ha format al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel i a l’Ésacto’Lido de Toulouse. És cofundador de la companyia El lado oscuro de las flores i ha participat en diversos projectes a Catalunya, com el Combinat de Circ i el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9Barris. També ha treballat amb diferents companyies a França.

Actualment, està en procés de recerca del projecte Con placer querida / Complacer qué herida, una investigació a través del cos acrobàtic, el teatre físic i la manipulació d’objectes —les tisores—. Diferents fragilitats, estats i maneres d’apropar-se a l’objecte plantegen com la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos pot ser més o menys perillosa, i com això ens pot afectar de formes diverses.