Trànsits

Antonia Solano va iniciar la seva trajectòria en el món del circ a Màlaga, la seva ciutat natal, i la va continuar a Barcelona. És autodidacta en la tècnica de l’antipodisme i creadora de La Querida Compañía. Actualment forma part de la Compañia Truca Circus.

El projecte Decúbit pren com a punt de partida la mateixa paraula antipodisme, d’on sorgeix la idea de l’oposat com a motor de recerca. Se centra en el treball amb la trinka i en com el seu ús repercuteix en el cos i en l’escena, explorant noves relacions entre tècnica, objecte i perspectiva escènica.

Ginés Belchi Gabarrón és acròbata de terra i, des dels 15 anys, està enamorat del cos i de les seves possibilitats. Treballa amb el llenguatge de l’acrodansa, el teatre físic i la dansa experimental. S’ha format al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel i a l’Ésacto’Lido de Toulouse. És cofundador de la companyia El lado oscuro de las flores i ha participat en diversos projectes a Catalunya, com el Combinat de Circ i el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9Barris. També ha treballat amb diferents companyies a França.

Actualment, està en procés de recerca del projecte Con placer querida / Complacer qué herida, una investigació a través del cos acrobàtic, el teatre físic i la manipulació d’objectes —les tisores—. Diferents fragilitats, estats i maneres d’apropar-se a l’objecte plantegen com la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos pot ser més o menys perillosa, i com això ens pot afectar de formes diverses.

Maria Solà (1981, Catalunya) crea obra disjuntiva per denunciar les disfuncions del sistema. Està vinculada a l’underground català i danès, produint festivals, performances, exposicions i publicacions en defensa de la contracultura. Pel que fa a les arts escèniques és intèrpret i productora. Cofunda Las Feas (2002-2006) i The Brunette bros (2008-2020). Des del 2023 actua en solitari amb Mama Calypso i Fets Reals. Respecte a les arts visuals és investigadora i fotògrafa. Dur a terme publicacions, exposicions i curtmetratges.

El seu projecte actual, Nacionalitat espanyola: trampes, evidències i fotos prohibides, és una crítica als protocols policials, als límits identitaris, a la veracitat de la fotografia i els sistemes de control. És també una oda al transformisme i un testimoni sobre la flexibilitat d’expressió de gènere. És una evidència, una gosadia i una conquesta. Una recerca creuada entre les arts visuals i les performatives que ha dut a terme durant més de dues dècades, marcant la seva identitat artística especialitzada en el clown.