Trànsits

Miguel García és un artista de circ especialitzat en portor d’equilibris acrobàtics, clown i portor coreà. Es forma en teatre amb professores de l’Institut del Teatre, en circ a l’escola Rogelio Rivel, i en dansa amb Olga Tragant. Es gradua en Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC i realitza el Màster en Art Sonor a la UB. També té estudis de piano, música i veu. És fundador de la primera cooperativa de circ de treball associat: Coopdecirc. Ha treballat amb companyies com Volàtils, Circ Pistolet, Klezmer, Call me Maria, Ciclicus, Somso, Circ Alienzo i Capicua, entre altres, fent gires tant en l’àmbit nacional com internacional.

‘Soul of sound’

La imaginació, com l’etimologia de la paraula indica, es recolza de manera recurrent en la imatge, en el sentit de la vista. Les projeccions mentals que fem partint de la memòria estan recolzades en imatges. Però partint del so també podem crear nous imaginaris. Pensar a través del so ens pot conduir cap a altres realitats? Com poden interactuar el cos i el so per cercar aquests imaginaris?

En aquesta recerca l’artista es proposa trobar eines d’improvisació partint del so com a estímul, i utilitza eines tecnològiques per ampliar les possibilitats d’aquesta interacció entre so, cos, pensament i emoció. Al voltant d’aquesta idea principal anirà construint unes pautes que li serveixin com a punt de partida per a una nova creació que girarà al voltant de dues idees: la respiració i les xarxes de vides.

Fitxa artística

Intèrpret i creació sonora: Miguel García

Firma foto: Marta García

Felipe Nardiello neix a Santiago de Xile on estudia psicologia. Més tard, decideix fer un canvi dràstic de vida i dedicar-se al circ. Es forma a l’escola de circ FLIC (Itàlia), on troba la seva especialitat, la roda Cyr. L’estudi d’aquesta disciplina el porta a preguntar-se com pot trobar un llenguatge personal i autèntic dins d’una disciplina tan estereotipada. D’aquesta manera posa el focus a la recerca de la llibertat corporal, el cos viu, més enllà de la roda. També integra dins d’aquesta pràctica diverses disciplines, com la dansa, el teatre o la música. Establert a Barcelona, durant els últims anys ha col·laborat amb diverses companyies a Europa, a la vegada que s’ha dedicat als seus projectes personals.

‘Epidermis’

On acabes? Hi ha una última cèl·lula abans del precipici vertiginós de l’extern? Una persona en un museu mirant un quadre, és un testimoni? O està dins de la peça? La raó només pot ordenar els armaris en temps de calma, i durant una crisi? En els punts culminants de la crisi és on la impulsivitat ens porta a resoldre-la amb les barbaritats més absurdes: disparar, córrer, enverinar-se, humiliar-se, deixar anar el gos, colpejar, morir, viure. Què és l’absurd, el món ordenat en calma o la crisi?

‘Epidermis’ és un intent de recerca personal, d’escapar del buit, un intent de deixar d’escriure amb tanta pedanteria, de fusió del subjecte amb l’objecte, de sobreviure a aquest absurd per mitjà de l’absurd, un intent d’acceptar la crisi.

Fitxa artística

Creació i interpretació: Felipe Nardiello