Trànsits

Cata Aguayo és una artista escènica multidisciplinària, investigadora i docent, nascuda a l’Uruguai. Diplomada en arts circenses a la Universitat de San Martín, Buenos Aires, i a l’escola superior d’arts circenses de Toulouse, ESACTO – Lido. Estudia diverses tècniques de dansa contemporània i improvisació, especialitzant-se en Asymmetrical
Motion, amb Lucas Condró. També va estudiar tècnica vocal i cant.

L’any 2018, crea amb Alejandro Dutra, la companyia Olga – Cirqanalogique, finalista a Circusnext 2020-21, guanyadora del Fons de cooperació transfronterer Travessia Pyrénnés de Cirque i premiada per l’Ajuntament de Toulouse i el Departament de de la Haute-Garonne. Actualment, están creant el seu segon espectacle. Ha estat intèrpret de les companyies franceses L’Éolienne i La Grue, coreògrafa de La June Compagnie i mirada externa de diverses companyies emergents. Des de 2018 dirigeix el Laboratori Anual de Recerca Aèria, de la Cooperativa La Bonita.

Pandora

Pandora investiga la bretxa que existeix entre el lloc que se’ns atribueix socialment i el que escollim ocupar. Aquest marge entre el que s’hereta i el que es construeix. Neix d’un desig de reconciliació amb la pròpia singularitat, on allò personal es rebela per tornar-se universal i polític.

Foto: Sofia Chopitea

‘Laboratori de recerca’

Josefina Colli va néixer a Badia Blanca a la província de Buenos Aires, a Argentina, el 1990. Influenciada per una família d’artistes plàstics, decideix estudiar el professorat d’Arts Visuals a la ciutat, però paral·lelament descobreix el circ, explorant diferents disciplines fins a trobar-se amb la roda cyr.

A Badia Blanca, va fundar a la companyia “L’enlairament” que va rebre el suport en diverses ocasions del Fons Municipal d’Arts, igual que per a la producció de roda cyr “Entre nos”, el 2018.

Autodidacta durant anys, decideix créixer artísticament i viatja a Europa aprofundint els seus estudis a l’escola de circ Flic de Turí, Itàlia. Continuant amb la seva formació i buscant ampliar la seva expressió corporal, assisteix a l’escola de dansa contemporània “Area Dansa Barcelona” a Barcelona, on actualment resideix.

A partir de l’aprenentatge, recerca i desenvolupament de totes dues disciplines es qüestiona: Com crear i desenvolupar un llenguatge personal on puguin conviure i articular totes dues disciplines sense arribar a l’existència d’una jerarquia?

Poética salvaje

“Poética salvaje” qüestiona i indaga sobre la relació que existeix, i encara no, entre el moviment que ens brinda la dansa i roda cyr, analitzant cadascuna per separat per després portar-les a la pregunta-acció: com es poden entrellaçar per trobar l’instant de retroalimentació, flux i convivència de totes dues tècniques, deixant de costat la jerarquització i apostant per la democratització?

Un diàleg constant creat des d’un lloc molt íntim que parteix de preguntes sense resposta, escrits poètics i antònims, que potser mereixen ser ordenades o no, però que mantenen al cos-objecte en constant feedback creant un lloc lliure i sense màscares on el cos-objecte es presenta com a garantia d’allò més concret, d’una veritat de moviment.

Un treball de recerca que s’inspira i alimenta de diferents escriptors de la dansa i filòsofs, així com també ballarins-circenses que parlen des del cos, el joc i la composició instantània.

Firma foto: Lidia Rebollar

Des de petita es va interessar en les arts escèniques, explorant la dansa i el teatre, per a posteriorment descobrir el circ a través del Centre de les Arts Aèries a Santiago de Xile. Una vegada que decideix fer del circ la seva vida professional, es forma a les escoles Flic Scuola di Circ (2015-2017) i L’ecole de cirque de Lió (2018-2020) especialitzant-se com a àgil de mà a mà.

Va formar part de la companyia Michele & Francisca, sent coautora de l’espectacle SIGNES, que va girar en diversos formats durant els anys 2020-2022.

Actualment, forma part del COLLETTIVO COLLETTIVOM, amb l’espectacle Mariage (estrena 2024) i del COL·LECTIU Q||MƎRA dins de REQUIEM- recerca per a un acte performatiu des-orgànic.

Interessada en la música com a artista autodidacta, realitza recerca sonora i creació musical amb la veu i loop station. A més, forma part de la coral feminista semi-professional “L’ebranleuse”.

La primera y la última

Arribada al final, estic de nou en el principi

“La primera y la última” és un procés creatiu palpitant, agitat i impacient per donar pas a una experiència artística mutant i transformadora.

Impulsada pel desig de retrobar-me en escena com a cos expressiu artístic i legítim, obro la porta a aquesta creació dins del programa “recerca essencial”, un temps per a perdre’m dins d’un espai d’experimentació i ruptura.

Fragmentar i reconstruir els llenguatges que anteriorment he utilitzat per a aprofundir en una manera d’expressió líquida i inestable on es difuminen les delimitacions entre cada llenguatge.

Música, veu, moviment, marges, cos polític, vertigen, nous imaginaris: una part dels fils que s’aniran teixint durant la cerca.

Potser tot això és una bona descripció del que procuro fer, considerant que possiblement, serà tot el contrari.

Firma foto: Gaby Merz

Miguel García és un artista de circ especialitzat en portor d’equilibris acrobàtics, clown i portor coreà. Es forma en teatre amb professores de l’Institut del Teatre, en circ a l’escola Rogelio Rivel, i en dansa amb Olga Tragant. Es gradua en Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC i realitza el Màster en Art Sonor a la UB. També té estudis de piano, música i veu. És fundador de la primera cooperativa de circ de treball associat: Coopdecirc. Ha treballat amb companyies com Volàtils, Circ Pistolet, Klezmer, Call me Maria, Ciclicus, Somso, Circ Alienzo i Capicua, entre altres, fent gires tant en l’àmbit nacional com internacional.

‘Soul of sound’

La imaginació, com l’etimologia de la paraula indica, es recolza de manera recurrent en la imatge, en el sentit de la vista. Les projeccions mentals que fem partint de la memòria estan recolzades en imatges. Però partint del so també podem crear nous imaginaris. Pensar a través del so ens pot conduir cap a altres realitats? Com poden interactuar el cos i el so per cercar aquests imaginaris?

En aquesta recerca l’artista es proposa trobar eines d’improvisació partint del so com a estímul, i utilitza eines tecnològiques per ampliar les possibilitats d’aquesta interacció entre so, cos, pensament i emoció. Al voltant d’aquesta idea principal anirà construint unes pautes que li serveixin com a punt de partida per a una nova creació que girarà al voltant de dues idees: la respiració i les xarxes de vides.

Fitxa artística

Intèrpret i creació sonora: Miguel García

Firma foto: Marta García

Felipe Nardiello neix a Santiago de Xile on estudia psicologia. Més tard, decideix fer un canvi dràstic de vida i dedicar-se al circ. Es forma a l’escola de circ FLIC (Itàlia), on troba la seva especialitat, la roda Cyr. L’estudi d’aquesta disciplina el porta a preguntar-se com pot trobar un llenguatge personal i autèntic dins d’una disciplina tan estereotipada. D’aquesta manera posa el focus a la recerca de la llibertat corporal, el cos viu, més enllà de la roda. També integra dins d’aquesta pràctica diverses disciplines, com la dansa, el teatre o la música. Establert a Barcelona, durant els últims anys ha col·laborat amb diverses companyies a Europa, a la vegada que s’ha dedicat als seus projectes personals.

‘Epidermis’

On acabes? Hi ha una última cèl·lula abans del precipici vertiginós de l’extern? Una persona en un museu mirant un quadre, és un testimoni? O està dins de la peça? La raó només pot ordenar els armaris en temps de calma, i durant una crisi? En els punts culminants de la crisi és on la impulsivitat ens porta a resoldre-la amb les barbaritats més absurdes: disparar, córrer, enverinar-se, humiliar-se, deixar anar el gos, colpejar, morir, viure. Què és l’absurd, el món ordenat en calma o la crisi?

‘Epidermis’ és un intent de recerca personal, d’escapar del buit, un intent de deixar d’escriure amb tanta pedanteria, de fusió del subjecte amb l’objecte, de sobreviure a aquest absurd per mitjà de l’absurd, un intent d’acceptar la crisi.

Fitxa artística

Creació i interpretació: Felipe Nardiello

Avorriment.

El veig, és aquí al meu costat,

Assegut en el mateix sofà que jo.

Es posa aquí, calladet i tranquil·let amb una tassa de te, no diu res, però em mira.

Jo l’estimo, i ell també m’estima.

Ens estimem.

Ara ha arribat Temps també.

Ell ho té molt clar.

Som un súper trio.

El que mou aquesta cerca és un conatus: un moviment en potència i un apetit que pertanyen al meu camí – tant artístic com personal – però sobretot pertanyen al meu cos, i neixen d’ell.

La norma. La norma-lització. La norma-tivitat. La regla. Les regles. La sang. El sacrifici. La santedat. La perfecció. El sublim. El terror. El poder. La norma. Cíclic. Vull conèixer el meu cos fora de les normes. De les tècniques. Del que és norma-l: norma-l en la manera de moure’s, de presentar-se, d’utilitzar-se, de deixar-se utilitzar, de parlar; en el circ, en el teatre, en la dansa, en la imatge, en la icona, en aquest territori polític que és el meu cos.

Necessito investigar les normes que habiten en mi, per a després poder-les trencar. Necessito un espai de solitud, per a reconèixer les formalitats i sobrepassar-les. Necessito identificar als segells que el sistema de poders va deixar en el meu cos, per a poder revolucionar-los. Necessito conèixer la coerció, per a lliurar-me a una fecunda insurrecció.