Trànsits

CAí és el nom de la companyia de circ contemporani creada per Sabrina Catalán i Elia Pérez. Utilitzen els aeris com a llenguatge d’expressió amb el qual portar a escena materials personals, reals, vius i espontanis. La companyia crea el 2014 el seu primer espectacle; ‘No es la boca la que va a la cuchara sinó la cuchara que va a la boca’, peça de 60 minuts que es construeix a través de la recopilació d’històries reals. S’estrena el 2015 al Teatro Circo Price de Madrid i es programa en nombrosos festivals i esdeveniments en l’àmbit nacional i internacional. En el seu segon projecte, la companyia s’endinsa en un nou repte en el qual la mirada està focalitzada en el procés creatiu.

‘Masa madre’

‘Masa Madre’ és un procés d’investigació amb l’objectiu de crear un espectacle de sala que combini tècniques aèries, text i moviment d’una forma expressiva, directa i real.

“Masa” fa referència a l’existència mateixa.
“Masa” parla de la caducitat de les coses.
“Masa” dura una cocció.
Ens fa qüestionar el pas del temps.
Sobre com ens afecta la mirada dels altres amb relació a la forma que agafem.
Sobre com ens agrupem o no.

“Madre” fa referència a la maternitat, a com aquesta és viscuda des de dins i observada des de fora.
“Madre” parla d’estats canviants.
“Madre” dura una expulsió.
Ens fa qüestionar una confrontació cap a la persona i/o artista, un regulador de l’ego.
Sobre com ens afecta la vivència.
Sobre una maternitat amarga, dolça, àcida, salada, agria, saborosa…

Firma foto: CdAT

Cirque Désolé és una companyia emergent formada per dues germanes: Julieta Martín Désolé i Mauricio Cugat Désolé. En les seves vides anteriors, s’han graduat o abandonat diferents formacions a UNTREF, UNSAM, CODARTS, ESAC, Laboratorio Escuela i Esacto’Lido, i han treballat internacionalment amb companyies de renom i amb els seus solos: ‘Je te laisse partir’, ‘Pretty for Nobody’, ‘Judas’ i ‘La dernière fois que je me suis suicidée’, entre altres.

‘Happy’

‘Happy’ és un manifest, una ruptura en la concepció de la vida, una oportunitat per de-construir la nostra pròpia forma d’existència. És el nostre ésser despullat, rebel, innocent, espiritual, lúcid i sobretot humà. Un himne a la llibertat reconnectant amb la cruesa. Posem en joc els nostres límits, els accidents i la desesperança. Reivindiquem la nostra existència dissident, mortal i vulnerable a través del circ.
Acceptant qui som en el moment present, la por a la mort desapareix. A cada nova situació descobrim possibilitats de canvi, reconfiguració i metamorfosi. Quan totes les portes estiguin obertes, quan totes les àncores desapareguin i res ens aferri a terra, podrem finalment ballar sense caure.

Firma Foto: Carolina Castro

Delrevés és una companyia de dansa vertical fundada a Barcelona el 2007 per Saioa Fernández i Eduardo Torres. El seu objectiu és la fusió de diversos llenguatges artístics, com la dansa contemporània, les arts digitals, el teatre i la dansa vertical, utilitzant l’arquitectura com a suport del moviment. Al llarg d’aquests anys, Delrevés ha forjat una sòlida carrera internacional, aportant una nova visió a la dansa vertical. La seva última producció, ‘Finale’, rep el premi a millor peça de carrer Umore Azoka, l’any 2019, i és seleccionada per a l’obertura del festival Fira Tàrrega. ‘Projecte SENA!’ és la seva sisena producció.

¡Proyecto SENA!

La creació d’un sindicat de superherois és el punt de partida d’aquesta peça, que transcorre durant un acte sindical. Amb ironia i humor, l’objectiu dels personatges serà sensibilitzar la població sobre qüestions tan complexes dins el sector com la precarietat laboral, el sexisme, la vellesa i el poder mediàtic. Per a això, s’utilitzen eines teatrals en escena i un fals documental on apareixen testimonis de persones implicades.

Veiem a herois dur a terme gestes extraordinàries amb valentia; però també descobrim el seu costat més humà, traslladant-los a espais íntims on ens mostren els seus conflictes personals, la seva vulnerabilitat i les seves inseguretats. Aquest concepte d’antiheroi ens serveix per parlar sobre el fet d’envellir en les disciplines vinculades al moviment. Parlem d’assumir unes certes limitacions físiques i de la resistència a desaparèixer. Es tracta d’una peça multidisciplinària de gran format, que fusiona arquitectura, dansa vertical, teatre i arts digitals.

Firma foto: Frank Díaz

Stina i Lotta comencen a treballar juntes amb la rola-bola en un circ juvenil de Finlàndia l’any 2001. Passen tres anys perfeccionant la seva tècnica a la prestigiosa i exigent Ecole Supérieure des Arts du Cirque de Brussel·les, on es graduen amb honors l’any 2008. El 2011, juntament amb Kimmo Hietanen, creen l’espectacle de carrer ‘Play:Time’. L’any 2012 formen part de la creació de l’espectacle ‘Mad in Finland’, un col·lectiu de set dones artistes de circ finlandeses. Un any més tard, el mateix grup produeix ‘Ladies Room’, un espectacle de cabaret. L’any 2015 són guardonades amb el prestigiós premi nacional d’arts circenses de Finlàndia pels mèrits assolits durant la seva carrera.

Twenty years later, still here!

‘Twenty years later, still here!’ és una mostra dels vint anys de viatge de dues artistes femenines a través del circ, l’art i l’amistat. Lotta Paavilainen i Stina Kopra van començar a treballar juntes a Sorin Circus, a Finlàndia, el 2001. Al principi eren només unes nenes; ara són dones, artistes i mares. Els anys que han passat juntes han estat rics tant en les bones experiències com en les males, i ara són la inspiració d’aquesta peça autobiogràfica que combina circ, teatre, stand up comèdia i música.

La mostra s’adreça a aquells/es que han hagut de lluitar contra molins de vent per aconseguir el seu somni, a aquells/es que han patit prejudicis a causa del seu gènere o han estat qüestionats/des i, finalment, també a aquells/es que s’han cansat de lluitar i s’han rendit. La peça és també per a nostàlgics/ques que van viure la seva infància als anys vuitanta.

Júlia Campistany, nascuda a Catalunya, es gradua a l’escola Codarts Circus Arts (Rotterdam), on s’especialitza en trapezi fix. Com a projecte final de grau crea ‘It Happens’, una peça de curta durada que estrena a Oude Luxor l’any 2018. Més endavant, crea una versió més llarga de la mateixa peça on explora la tècnica del trapezi fix i el clown i on col·labora amb Zè Malandro, que compon parcialment la música. ‘It Happens’ gira des d’aleshores per Europa. Durant els últims anys, l’artista també col·labora com a solista en diferents companyies, com ara Circus Ronaldo i Meyer-Chaffaud, i treballa com a professora convidada a Codarts.

‘Peluda’

En escena, una dona amb una cabellera llarga intenta recuperar tots els pèls i cabells que ha rebutjat al llarg de la seva vida. ‘Peluda’ qüestiona la realitat d’allò que veiem. Una història que viatja del glamour a la decadència a través dels cabells, mitjançant el llenguatge de la poesia i l’absurd.

Ens trobem en un moment en què vivim les nostres vides a través d’una pantalla. Mostrem només una cara de la nostra realitat, intentem encaixar en els patrons de bellesa, sempre contentes i brillants, pretenem no tenir pèls, ni canes, ni arrugues, ens amaguem darrere els nostres telèfons, darrere el nostre maquillatge, darrere les nostres cirurgies i filtres. Vivim en un moment en què la realitat es veu compromesa i sovint estem desconnectades de nosaltres mateixes i de les nostres veritats.

Firma foto: Nora Baylach

Cía Papaya està formada per Lorena Madurga, graduada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca. La seva inquietud per a les arts escèniques, la va dur més tard a Barcelona, ciutat on estudia circ a l’escola Rogelio Rivel i dansa contemporània a l’escola ESDM. Actualment viu a Barcelona i es continua formant amb diferents ballarins. Durant els darrers anys també s’ha dedicat al dibuix i a la pintura i ha iniciat el procés de creació de la marca de roba LoreLoraLoro.

‘Manchas’

L’espectacle es divideix en tres parts vinculades a la tradició cristiana: naixement, mort i resurrecció. Aquesta estructura agafa de referència ‘El jardí de les delícies’ d’El Bosco, un quadre que al segle XV funcionava com a enciclopèdia de temors i dimonis. Aquesta obra pictòrica també és una referència per al desenvolupament del bestiari d’animals estranys que s’inclouen en la peça.

La creació de ‘Manchas’ neix del desig d’unir les arts escèniques amb les arts plàstiques. Es tracta d’un espectacle de roda cyr que conviu amb materials com el carbó i els vegetals. És una peça que s’assembla a una macedònia de fruita. De manera literal i figurada, aquesta macedònia es converteix en un suc que es prendran totes les persones que assisteixin a la mostra.

Fitxa artística

Idea original i intèrpret: Lorena Madurga
Direcció: Rafa Jagat i Lorena Madurga

Palimsesta és una companyia de circ contemporani que neix el 2021 i està formada per Andrea Rodríguez de Liébana, graduada en arquitectura i formada a la Rogelio Rivel, i Sergio González, format al Centre Nacional de Circ Contemporani, que ha treballat amb diverses companyies, com ara El Circ Gran Fele, Atempo Circ i La Clandestina, entre altres. Els artistes inicien un camí conjunt amb l’objectiu de parlar de la complexitat, el cúmul de capes i realitats que conformen el que coneixen, de com cadascú viu una realitat basada en la seva experiència i la possibilitat que moltes realitats convisquin en un mateix món sense conflictes.

‘Masha’

‘Masha’ representa un espai per observar, reflexionar, interpretar i conviure amb l’inesperat i l’aliè. Proposa un laboratori creatiu-humà, un lloc per qüestionar allò corporal, social, performatiu i posicionar-se en la sinceritat, crear un món paral·lel amb un llenguatge propi, amb accions entrecreuades que es relacionen entre si d’una manera irracional.

L’espectacle posa el focus en la naturalesa evolutiva de la humanitat, la seva desnaturalització i deshumanització. La unificació de pensaments, imatges i discursos no és sensible a la multiplicitat de realitats singulars. La mateixa existència ens porta a deixar d’existir, aquesta contradicció ens situa en un marc d’absurditat i fracàs constant. Reflexiona sobre la idea d’existència – obsolescència programada, i de com l’acceptació de la nostra autodestrucció ens porta a un estat mental d’estrès i paranoia.

Fitxa artística

Idea original: Andrea Rodríguez de Liébana i Sergio Gonzalez
Acompanyament artístic: Chiara Marchese, Elena Zanzu i Quim Girón
Acompanyament filosòfic i conceptual: Mila Rodríguez
Material audiovisual: Gemma Batlle i Mich Zurita

*Projecte seleccionat en les Residències Encreuades, amb el suport de l’Institut Ramon Llull i Arts Printing House

Marta Camuffi, Judit Obach i Maddalena Chialda són tres artistes de circ formades a diferents escoles d’Espanya, Itàlia i Bèlgica, que posteriorment s’estableixen a Catalunya. Tres creadores amb diferents experiències artístiques i personals que decideixen vincular-se i començar un camí plegades. Treballen juntes a diversos esdeveniments i festivals mentre es formen i entrenen a espais com La Central del Circ, l’Ateneu Popular de Nou Barris i diversos centres cívics. El nou projecte amb el qual treballen combina els portés acrobàtics, la suspensió capil·lar, el llançament de ganivets, els patins i el cant.

‘Vermut a Venus’

‘Vermut a Venus’ és una necessitat física i intel·lectual de vincular-se i crear xarxa. És l’oda a l’esperit que habita el cos i la ment. És la unió, quan tot sembla portar-nos a la separació. 

‘Vermut a Venus’ és la resposta a les normes que ens han imposat. És la reescriptura dels papers que ens han assignat com a persones, dones i treballadores. És la nostra realitat més absurdament comuna i corrent. El ritual d’allò quotidià que es converteix en sagrat. “Medito al matí, perreo a la nit”. 

‘Vermut a Venus’ és la incomoditat de no saber què és vertader i què que és fictici. Sentir-nos confuses, perdudes, per arribar a altres realitats que no havíem imaginat.

*El projecte ha estat seleccionat per participar a les Residències Encreuades, amb el suport de La Cascade, Pôle National des Arts du Cirque.

‘Trying to say what’

Especialitzada en teles i corda llisa, Gaia Panero es troba actualment en el procés de creació de la peça ‘Trying to say what’. La recerca que es proposa desenvolupar neix com a investigació física i tècnica al voltant de la disciplina de la corda llisa, transformant-se en una investigació sobre les possibilitats de relació entre la corda, el cos de l’artista i l’espai que els acull.

A partir d’aquesta primera investigació, neix la necessitat de crear una estructura específica que sigui alhora una instal·lació, així l’art circense interactua amb l’arquitectura. Es tracta d’una estructura tensegrítica, que ve de les paraules en anglès tension i integrity i se sostindrà gràcies a forces oposades.