El 9 i 10 de juliol al Museu Picasso, ‘No verbal’ d’Aurora Caja

El pròxim mes de juliol tindrà lloc el programa Creació i Museus a diferents espais de Barcelona. Artistes i creadors/es de disciplines diverses i relacionats/des amb algunes de les fàbriques de creació de la ciutat entren en contacte amb els museus i institucions culturals de la ciutat.

Des de La Central del Circ enguany hi participem amb la mostra ‘No verbal‘, d’Aurora Caja, en col·laboració amb el Museu Picasso. L’artista ens proposa un recorregut per aquest museu a través del seu espectacle de circ i arts plàstiques ‘No verbal’, el qual entra en contacte i dialoga amb l’espai museístic.

– ‘No verbal’ és un viatge de descoberta que es revela com la llum en la foscor.  És un relat físic que ens parla de l’ésser humà des de la seva honestedat més animal. Una lluita per trobar la veu pròpia en un món ple de soroll. Una rebel·lió.

En un univers plàstic, el cos esbossa la narració. El seu llenguatge està fet d’equilibris, de moviment acrobàtic, de contorsió i de dibuix. –

Com a punt en comú entre l’obra de Pablo Picasso i la peça d’Aurora Caja, hi descobrim sobretot l’interès per jugar amb les possibilitats de fragmentació de la figura humana. D’expressar-se a partir de la recerca de noves possibilitats corporals.

La mostra tindrà lloc els dies 9 i 10 de juliol, a les 19h, al Museu Picasso. L’accés serà gratuït però caldrà reserva prèvia, disponible al web de Creació i Museus.

Aurora Caja

Aurora Caja treballa amb el llenguatge físic i les arts plàstiques, la seva recerca amb ambdues disciplines se centra en com crear un llenguatge propi i com articular-les a escena.

​A nivell físic, treballa amb el circ (verticals, acrodansa i contorsió) i ho fusiona amb la dansa, construint un vocabulari expressiu i personal. El cos és per ella un terreny de joc infinit que li permet trobar-se i perdre’s en ella mateixa. 

El llenguatge plàstic és l’univers en el qual s’inscriuen les seves propostes, la seva mirada al món. També és una manera de tractar la matèria (ambrelació a la seva capacitat de crear significat i de situar-se en l’espai) i d’entendre el cos (també matèria i suport).