Trànsits

Antonia Solano va iniciar la seva trajectòria en el món del circ a Màlaga, la seva ciutat natal, i la va continuar a Barcelona. És autodidacta en la tècnica de l’antipodisme i creadora de La Querida Compañía. Actualment forma part de la Compañia Truca Circus.

El projecte Decúbit pren com a punt de partida la mateixa paraula antipodisme, d’on sorgeix la idea de l’oposat com a motor de recerca. Se centra en el treball amb la trinka i en com el seu ús repercuteix en el cos i en l’escena, explorant noves relacions entre tècnica, objecte i perspectiva escènica.

Ginés Belchi Gabarrón és acròbata de terra i, des dels 15 anys, està enamorat del cos i de les seves possibilitats. Treballa amb el llenguatge de l’acrodansa, el teatre físic i la dansa experimental. S’ha format al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel i a l’Ésacto’Lido de Toulouse. És cofundador de la companyia El lado oscuro de las flores i ha participat en diversos projectes a Catalunya, com el Combinat de Circ i el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9Barris. També ha treballat amb diferents companyies a França.

Actualment, està en procés de recerca del projecte Con placer querida / Complacer qué herida, una investigació a través del cos acrobàtic, el teatre físic i la manipulació d’objectes —les tisores—. Diferents fragilitats, estats i maneres d’apropar-se a l’objecte plantegen com la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos pot ser més o menys perillosa, i com això ens pot afectar de formes diverses.

Vinculada a les arts escèniques des de fa més de quinze anys, desenvolupa una trajectòria múltiple com a creadora escènica, artista de circ, escenògraf, figurinista i intèrpret. La seva pràctica artística articula tres llenguatges principals: el circ, el disseny d’espai escènic i el teatre documental.

En l’àmbit del circ, va treballar durant cinc anys a la Volksbühne de Berlín dirigida per René Pollesch en l’espectacle Kill Your Darlings!. En els darrers anys ha col·laborat amb la companyia de teatre documental Mos Maiorum, on ha participat en la creació de Mos Maiorum, Gentry, Turba i Solar, dirigint aquest últim, nominat als Premis Max 2024 en la categoria d’Autoria Revelació.

Paral·lelament, ha signat el disseny escenogràfic de diversos muntatges de l’escena nacional i internacional (Marta Pazos, Israel Solà, Jordi Oriol, Atresbandes, Common Ground, entre altres.) . Actualment dirigeix i co-coordina el Màster en Espais Escènics i Direcció Artística a BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona.

Körperbildung és un projecte que neix de la intersecció entre el circ i el documental i parteix d’una pregunta central: com afecta el pas del temps a les artistes de circ? La proposta convida a reflexionar sobre com es construeix aquest patrimoni corporal al llarg dels anys i com evoluciona la relació amb el propi cos a mesura que el temps passa.

Per abordar aquestes qüestions s’articulen dos eixos d’investigació. D’una banda, el treball de testimoniatge; de l’altra, la investigació escènica amb tres artistes aèries de generacions diferents: Pili Serrat, Cèlia Marcé Oller i Nicole Taranenko.

Un mosaic intergeneracional per posar en diàleg passat, present i futur.

Les artistes de circ Tona Punsola i Jordi Puigoriol, de la Cia La Bel·Bel, i el ballarí i coreògraf Jordi Cortés, de la Cia. Liant la Troca, s’uneixen per tirar endavant el projecte de creació escènica comunitària Boxa, cèl·lules i altres històries, que compta amb la participació d’un grup de dotze persones de la Fundació Joia.

A través del circ i la dansa, el projecte treballa amb memòries, records i fragments: històries íntimes i compartides que apareixen, desapareixen i es recomponen, com cèl·lules en constant transformació. Un procés de recerca col·lectiva on el cos esdevé un arxiu viu. Memòries és el fil vermell que travessa la creació: allò que queda inscrit al cos, allò que persisteix, allò que es fragmenta i es reescriu. Boxa, cèl·lules i altres històries posa en valor la creació col·lectiva com a espai de trobada, escolta i expressió.

Maria Solà (1981, Catalunya) crea obra disjuntiva per denunciar les disfuncions del sistema. Està vinculada a l’underground català i danès, produint festivals, performances, exposicions i publicacions en defensa de la contracultura. Pel que fa a les arts escèniques és intèrpret i productora. Cofunda Las Feas (2002-2006) i The Brunette bros (2008-2020). Des del 2023 actua en solitari amb Mama Calypso i Fets Reals. Respecte a les arts visuals és investigadora i fotògrafa. Dur a terme publicacions, exposicions i curtmetratges.

El seu projecte actual, Nacionalitat espanyola: trampes, evidències i fotos prohibides, és una crítica als protocols policials, als límits identitaris, a la veracitat de la fotografia i els sistemes de control. És també una oda al transformisme i un testimoni sobre la flexibilitat d’expressió de gènere. És una evidència, una gosadia i una conquesta. Una recerca creuada entre les arts visuals i les performatives que ha dut a terme durant més de dues dècades, marcant la seva identitat artística especialitzada en el clown.