Trànsits

Humaniquin

Un viatge per un fantàstic món de ciència-ficció. Un univers visual de destresa física i fantaciència, amb imatges plàstiques fruit de la simbiosi cos-objecte: mans de làtex, tres cames per caminar i personatges emmascarats i impertèrrits.

Humaniquin és un espectacle de mig format inspirat en la ciència-ficció, que mitjançant la fusió de tècniques de teatre físic, circ, dansa i música en viu cerca recrear el vertigen de les millors històries de la fantaciència.

Un diàleg entre personalitats canviants que conviuen en un únic protagonista. D’un costat, un jove tímid i retret. De l’altre, una persona superba i extravagant. La confusió esdevé quan sent que la seva manera d’estar i ser en el món es torna contradictòria, una baralla interna que s’apropia del seu cos i els seus estats psíquics.

En la seva connexió amb la realitat, intenta mediar entre aquests universos amb la finalitat de dilucidar interrogants entre les exigències del món extern, els seus desitjos i plaers més íntims, però li costa aconseguir-ho. Les seves emocions mostren el trànsit entre la introversió i l’extraversió, la grandiositat i la inferioritat, la vulnerabilitat i la força.

Avorriment.

El veig, és aquí al meu costat,

Assegut en el mateix sofà que jo.

Es posa aquí, calladet i tranquil·let amb una tassa de te, no diu res, però em mira.

Jo l’estimo, i ell també m’estima.

Ens estimem.

Ara ha arribat Temps també.

Ell ho té molt clar.

Som un súper trio.

El que mou aquesta cerca és un conatus: un moviment en potència i un apetit que pertanyen al meu camí – tant artístic com personal – però sobretot pertanyen al meu cos, i neixen d’ell.

La norma. La norma-lització. La norma-tivitat. La regla. Les regles. La sang. El sacrifici. La santedat. La perfecció. El sublim. El terror. El poder. La norma. Cíclic. Vull conèixer el meu cos fora de les normes. De les tècniques. Del que és norma-l: norma-l en la manera de moure’s, de presentar-se, d’utilitzar-se, de deixar-se utilitzar, de parlar; en el circ, en el teatre, en la dansa, en la imatge, en la icona, en aquest territori polític que és el meu cos.

Necessito investigar les normes que habiten en mi, per a després poder-les trencar. Necessito un espai de solitud, per a reconèixer les formalitats i sobrepassar-les. Necessito identificar als segells que el sistema de poders va deixar en el meu cos, per a poder revolucionar-los. Necessito conèixer la coerció, per a lliurar-me a una fecunda insurrecció.

Proyecto RUIDO

Projecte de recerca escènica, l’objecte d’estudi del qual  és el concepte de soroll i les seves diferents possibles interpretacions, tractant de generar un llenguatge artístic interdisdiplinar llegible a escena.