Trànsits

Falso positivo

A partir d’aquest concepte de falsa veritat que els governs fan servir per camuflar les realitats, comença aquest procés creatiu que vol treballar diferents procesos artístics que han estat censurats o condemnats a Espanya els últims anys.

Hfjmsldfjk

La història d’una persona projectada en un lloc desconegut. Està sola. A poc a poc, ella descobrirà i trobarà el seu lloc. Vestida amb una granota XL i un capell, és realment una dona?

Crossing Lines

L’equilibri sobre cordes o cables sempre ha tingut un poder molt simbòlic, però accesible per a tothom. Aquests artistes utilitzen les seves habilitats com un mètode de connexió amb el món.

Craier

Una visualització de les etapes de la vida, sense relat, sense un perquè. Un treball creat per a cridar l’atenció de l’espectador, sempre a l’espera del que està per venir, abrigallat pel so de les trepitjades.

Després d’estudiar a l’escola de circ Flic a Torí (Itàlia), Andrea Speranza va continuar la seva pràctica de malabars amb l’escola de circ de Lió. Després es va interessar per estudiar la màgia en totes les seves formes i va desenvolupar el seu potencial com a il·lusionista.

Participa, com a artista, en creacions com a Censura, dirigida per J.M. Guy, Roberto Magro i Johnny Torres, el 2019, o com Impromptu, de la companyia catalana Circ Teatre Modern, el 2014.

Ha treballat com a suport a la creació i com a assessor d’efectes il·lusionistes amb la companyia La Frontera i en l’espectacle Passages d’Alice Rende. També treballa per a altres empreses com a consultor d’efectes especials. El 2021 i 2022 va formar part del Grup de Seguiment del projecte transfronterer Horizons de Cirque, i també participa en el tercer mòdul del projecte europeu Digital Leap a Terrassa (Catalunya), i en el projecte transfronterer Antípodes, realitzat entre La Grainerie de Toulouse (França) i Pistacatro (Espanya)

Actualment, està realitzant la formació Formalització de Projectes, liderada per Esacto’Lido de Toulouse.

Cose a caso – trucos asì o cosas detràs

‘Cose a caso’ és un projecte de creació d’experiments físics i màgia de prop per a espais íntims. És un solo que no pretén parlar de la solitud, sinó que, per contra, intenta teixir relacions amb el públic i entre el públic mateix. Els experiments i il·lusions presentats aquí són només un mitjà per a crear relacions i connexions.

És un solo que no vol ser-ho i que intenta establir una convivència activa d’uns altres temps entre l’il·lusionista i el públic.
Partint d’una forma alegre i conversacional, l’ambient es transforma per a virar cap a altres estètiques. Manipulació de materials efímers, com cendres, ombres, miralls i llum.

El mag juga amb imatges per a realitzar il·lusions: realitat o realitats? La màgia ve del conjunt, no és el poder del mag.
Preguntar-se sobre quan i com comença o acaba un truc, si es va cometre un error o si la màgia és una voluntat a partir d’una decisió real. És aquesta la il·lusió?

Firma foto: Thomas M.B.

Elena Zanzu és performer, investigador, dramaturg. Els seus interessos pràctics i teòrics giren entorn del gènere, la discapacitat, l’ètica, les cures i metodologies d’investigació artística.

Diplomat en pedagogia per l’Escola Nacional de Circ de Mont-real, màster en Filosofia per la Universitat de Bolonya, ha estudiat dramatúrgia de circ en el Centre Nacional d’Arts de Circ CNAC de França.

El 2020-2022, ha format part de The Circus Dialogues (continued), un projecte d’investigació entre pràctica i teoria del circ a la Universitat KASK de Gant. Ensenya circ i gènere a la UAB. És membre del col·lectiu d’investigadors de circ CCCirque. Porta la curadoria d’esdeveniments sobre investigació, pràctiques artístiques, dramatúrgia i gènere. 

El seu solo EZ, estrenat al Mercat de les Flors el maig de 2022, i premiat per la plataforma europea Circusnext, aborda dinàmiques de poder i la negociació del consentiment.

(HYP)NO Research (títol provisional)

Elena Zanzu comença un nou procés de recerca, al voltant de tècniques d’inducció del trance, hipnosi, màgia, il·lusionisme, faquirisme i altres pràctiques extremes. Posant al centre les cures, les relacions, els rols i els intercanvis de poder.

Firma foto: Mila Ercoli

Net d’una àvia que anava per actriu quan va esclatar la guerra civil, fill d’un pare que anava per pallasso fins que va descobrir el periodisme, Manel Rosés Moretó, ve d’una família de “quasi artistes”.

Inquiet per naturalesa, troba en el circ la forma d’estar sempre en moviment. Això el porta a formar-se com a acròbata a l’escola de circ Rogelio Rivel i a la universitat de circ i dansa, d’Estocolm, DOCH. En la primera part de la seva carrera professional treballa amb el quartet de bàscula coreana Balagans en diferents circs i cabarets com el Cirque du Soleil o el Circus Roncalli. Una forta lesió el fa replantejar-se l’ofici i mentre es recupera, decideix formar-se en altres camps de les arts escèniques. Fa un curs de dramatúrgia a la Beckett i un cop recuperat, segueix formant-se en moviment, teatre i dramatúrgia. En la segona part de la seva carrera participa en creacions i espectacles com inTarsi de la companyia EIA o Desdèmona d’Alba Sarraute. El 2016 crea, juntament amb Nilas Kronlid, el seu primer espectacle propi Gregaris.

Projecte actual: ‘Alias mariano’

‘Alias Mariano’, parla sobre el fet de quedar-se, sobre altres vides possibles i sobre vides passades. Sobre els desitjos, infinits, i sobre la nostra existència limitada.

Al mig de la sala, una escala que no porta enlloc representa la temptació constant de sortida per l’home que l’habita. A sota l’escala, els objectes que l’arrelen a aquest espai i dels quals cal despendre’s per marxar. Com sortir d’aquest cul-de-sac? Com habitar un lloc que ja coneixes?

Mentre intenta respondre aquestes qüestions, haurà d’aprendre a moure’s amb habilitat i precisió en l’espai, cada cop més reduït, de sota l’escala. Haurà d’allargar fins a l’extenuació la pujada de vint-i-dos esgraons. I haurà de repetir en loop moviments cada cop més complexos. Reptes d’un home que busca redefinir-se, qüestionant-se allò que ha esculpit la seva vida fins ara; el seu ofici. Un ofici del qual ens parlarà en una barreja d’ironia, malenconia, desencís i tendresa.

Firma foto: Marta Garcia Cardellach

Cia Solca neix el 2018 a partir de la trobada entre Jordi Solanell i Alex Cabrer. Fins aquell moment Jordi Solanell havia treballat en un espectacle de circ de curta durada, ‘A Hang Up’, però a partir d’aquesta trobada decideix desenvolupar la peça a través d’un treball a duo i barrejant la tècnica de màstil xinès, el teatre físic i l’audiovisual. L’any 2020 s’incorpora a la companyia Víctor Bobadilla, doctorant en Estudis Teatrals a la UAB, com a dramaturg i director artístic. L’última incorporació és l’artista Veronica Cappozoli, que en fa l’acompanyament artístic.

‘A hang up’

Entre papers de diari, bogeria i ansietat, veiem l’agonia d’un artista de circ, atrapat entre la seva tècnica i la manipulació del seu alter ego. L’artista com a subjecte de rendiment, que es “creu” en llibertat, però s’ha encadenat a l’autoexplotació. El subjecte de la nostra història transita en aquest viatge, on es barregen la passió i l’obsessió, el conscient i l’inconscient, incapaç de reconèixer i comprendre la seva realitat.

Una mirada cap a la societat des de l’esgotament, la fatiga i l’asfixia derivats de la hiperproducció, l’hiperendiment i la hipercomunicació, que desdibuixen el concepte de l’autèntic. En què consisteix aquest cansament? És possible acceptar que la llibertat actual és paradoxalment una nova forma d’encadenament? D’aquestes preguntes sorgeix la peça ‘A Hang Up’.

Foto: Clara Pedrol

Furtiva

Hodei Arrastoa i Andreu Casadellà evolucionen aquest projecte per qüestionar-se les fronteres del circ contemporani i el teatre físic. Des de quins diferents punts de vista es pot entendre un objecte de circ com el trapezi washington? Amb una especial curiositat vers Rudolf Laban busquen esquerdes dins del seu propi llenguatge que permetin l’emergència d’impulsos inconscients. Moviment intuïtiu que té lloc a pesar nostre, que se’ns emporta.

Futuro Pasado (D`Avenir Passé)

Dos cossos travessats pel moviment en els límits del trapezi i la perxa xinesa. Futur passat explora a través de la dualitat els extrems, el dolç i l’amarg, el vist i l’amagat, entre el que s’alça i la deformitat.

Dos cossos, dues altures, dos elements. Els oposats es manifesten a través del moviment com a vehicle entre el trapezi i la perxa xinesa. Un univers en el qual l’esdeveniment esperat o obligat es realitzarà pròximament, no importa si la idea és correcta o no. Entre la desesperança, la solitud i la continua necessitat inesgotable de continuar. La força emergeix en cada acte, en cada gest.

Humaniquin

Un viatge per un fantàstic món de ciència-ficció. Un univers visual de destresa física i fantaciència, amb imatges plàstiques fruit de la simbiosi cos-objecte: mans de làtex, tres cames per caminar i personatges emmascarats i impertèrrits.

Humaniquin és un espectacle de mig format inspirat en la ciència-ficció, que mitjançant la fusió de tècniques de teatre físic, circ, dansa i música en viu cerca recrear el vertigen de les millors històries de la fantaciència.

Un diàleg entre personalitats canviants que conviuen en un únic protagonista. D’un costat, un jove tímid i retret. De l’altre, una persona superba i extravagant. La confusió esdevé quan sent que la seva manera d’estar i ser en el món es torna contradictòria, una baralla interna que s’apropia del seu cos i els seus estats psíquics.

En la seva connexió amb la realitat, intenta mediar entre aquests universos amb la finalitat de dilucidar interrogants entre les exigències del món extern, els seus desitjos i plaers més íntims, però li costa aconseguir-ho. Les seves emocions mostren el trànsit entre la introversió i l’extraversió, la grandiositat i la inferioritat, la vulnerabilitat i la força.