Trànsits

troposfera.xyz és un projecte artístic de Dídac Gilabert que analitza el món des de la mirada d’un malabarista, apreciant els petits detalls i el perquè dels fenòmens que ens envolten. Passen el temps movent partícules que estan disperses en l’espai, i això els fa feliços, contemplant tant a escala macroscòpics com microscòpica que no som res més que una acumulació de matèria i idees, i que la cobdícia de ser ha anat erosionant el planeta. Aquesta creació obre una nova línia de treball per a troposfera.xyz. Al programa de Trànsits de la Creació vam poder seguir de prop el procés de creació de l’anterior treball d’aquesta companyia, sota el nom de Dame du Cirque, i també han estat implicades en el projecte d’educació i cultura EN RESiDÈNCiA aquest curs 2020-2021.

Polychromatic Void

Ja fa un temps que estic bastant obsessionat amb la música ambient i els sistemes generatius que molts paisatgistes sonors fan servir per arribar a nous horitzons i textures. Després d’investigar molt sobre música generativa, he decidit fer el mateix amb els malabars, i buscar en direcció cap a un parell de subgèneres que de moment anomeno “Ambient Juggling” i “Generative Juggling”.

“L’ambient juggling” és un malabarisme sense pretensions, és un acte que té com a motor la dissolució constant, existeix sense necessitat de destacar respecte a l’entorn. El “generative juggling” va un pas més endavant, i intenta entendre tot l’entorn com un sistema que dóna inputs i rep estímuls, i en funció de tots aquests paràmetres evoluciona cap a indrets no plani cats, però si que poden estar acotats. Polychromatic Void va més encaminat al “generative juggling”. Crear un sistema híbrid entre malabarista, malabars, vídeo, música, il·luminació, codi i altres elements, on tot estigui connectat i en un constant diàleg.

Ilaria va nèixer a Itàlia i sempre va tractar d’expressar la seva personalitat jugant a actuar. Després d’obtenir el 2014 la llicència en Ciències de l’Esport en la Universitat de Bolonya, va decidir dedicar-se a les arts de carrer i és gràcies a aquest món que va conèixer el circ, un art que li va permetre reunir les seves passions: el teatre i la dansa, en particular la Disco Dance (va ser campiona mundial en la disciplina Disco Freestyle Duo als 8 anys). Inicià la formació de circ contemporani a la Flic el 2014 i a partir d’aquell any va començar la seva especialització en màstil, que va continuar a la francesa Académie Fratellini fins 2019. Ara actua a l’espectacle “Demain Hier”, una creació del clown Ludor Citrik, y amb el col·lectiu clown “Homo Sapiens” dirigit per Caroline Obin.

Animus Anima

Animus Anima parla d’un ser modelat i cohabitat per un binomi d’energies que poden prendre diferents noms: calent/fred, fora/dins, ying/yang, femení/masculí. Parla de la seva relació amb la societat, del seu vincle amb el prejudici, amb les normes de bellesa i les pressions socials. Submís a una evolució que, a través del temps, li empeny a progressar retrocedint, aquest ésser viu un veritable alliberament davant del públic, realitzant un retorn a allò primitiu.

Una recerca autobiogràfica pensada com una alegre provocació, construint complicitat amb el públic a través de l’humor; del màstil, lloc on tot es fusiona i adquireix un sentit; i la Disco Dance, disciplina que encarna la velocitat i l’exhibició davant d’un jurat, representat pel mateix públic. Tot això, amb la finalitat de posar en evidència fins a quin punt els judicis i les pressions socials condueixen a aquest ésser a modificar, adornar i camuflar obsessivament el seu cos, fins a caure en una estètica grotesca.

Foto: Alian Richard

Alice Rende és una artista de circ indisciplinada amb formació a l’Escola Nacional de Circ de Brasil i l’ESACTO-Lido de Toulouse. Va estudiar història cultural a l’Universidad Federal do Rio de Janeiro, on també va cursar el màster en arts escèniques amb la seva recerca sobre “cossos irreverents” al circ. Va participar com a artista a “Silenzio” de Roberto Magro, treballant també com a la seva assistent de direcció en altres creacions, i el 2017 va arribar a La Central del Circ gràcies al Fons Iberescena dedicat a la creació en clau iberoamericana. El 2019 va formar part del projecte Creació i Museus de La Central amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb un primer esbós del seu solo Passages.

Stravaganza

El cos acrobàtic té l’ambivalència vertiginosa d’exhalar les seves habilitats extraordinàries denunciant al mateix temps quant fràgil és.

L’entrenament de circ que es focalitza en la dificultat i l’estètica amb el màxim control del vertigen crea un cos de superheroi: reeixit i coherent amb el capitalisme actual, adaptat al mercat. Les preguntes que es fan amb més freqüència en l’entrenament estan relacionades amb l’eficàcia i la seguretat. Eficaç, reeixit… quines paraules tan capitalistes. Però com s’entrena quan el que es busca compartir en escena és la fragilitat i no la superpotència? Quins són els espais possibles per a la precarietat, per al monstruós, per a la simplicitat? Quines estratègies d’entrenament escènic o condicions particulars permeten que un artista sigui capaç de crear i sotmetre’s a situacions de vertigen? Finalment, quina és la potència poètica i l’interès social de fer-lo avui dia?

Toni Gutiérrez es forma en trapezi fix i doble a la Escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona i s’especialitza amb Yuri Sakalov a Brussel·les. Autodidacta en la disciplina de corda, es va formar en aquesta disciplina amb Helene Embling i Emiliano Ron. Va formar part de la companyia Amnoticos amb Phoebe Armstrong i també ha presentat números de corda llisa, peces com a solista i una peça a duo amb Mila Martínez. El 2014 amb Asvin López funden la companyia La Fem Fatal, amb obres com Anton i Polina i EJE36 i forma part del Col·lectiu de circ TQM i el seu espectacle VoloV. Toni també col·labora amb altres artistes amb un interès especial pel món de la dansa i la hibridació amb les seves recerques amb la corda. Amb aquesta residència de Recerca Essencial, treballa un procés de recerca en solitari.

El Desè Home

Portar en ment i cos tots aquells pensaments i deliris que t’ataquen el cap mentre vols adormir-te. Els que t’entren profund al còrtex i s’expandeixen fins a l’insomni. Aquells, que si no fas cas, acaben expandint-se incontrolats…

Aprofito per parar (una estona) i prendre aire. Prémer l’aturador i agafar impuls, cap enlloc… per seguir caminant en un cos canviant, en un món atrofiat.