Trànsits

Antonia Solano va iniciar la seva trajectòria en el món del circ a Màlaga, la seva ciutat natal, i la va continuar a Barcelona. És autodidacta en la tècnica de l’antipodisme i creadora de La Querida Compañía. Actualment forma part de la Compañia Truca Circus.

El projecte Decúbit pren com a punt de partida la mateixa paraula antipodisme, d’on sorgeix la idea de l’oposat com a motor de recerca. Se centra en el treball amb la trinka i en com el seu ús repercuteix en el cos i en l’escena, explorant noves relacions entre tècnica, objecte i perspectiva escènica.

Ginés Belchi Gabarrón és acròbata de terra i, des dels 15 anys, està enamorat del cos i de les seves possibilitats. Treballa amb el llenguatge de l’acrodansa, el teatre físic i la dansa experimental. S’ha format al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel i a l’Ésacto’Lido de Toulouse. És cofundador de la companyia El lado oscuro de las flores i ha participat en diversos projectes a Catalunya, com el Combinat de Circ i el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9Barris. També ha treballat amb diferents companyies a França.

Actualment, està en procés de recerca del projecte Con placer querida / Complacer qué herida, una investigació a través del cos acrobàtic, el teatre físic i la manipulació d’objectes —les tisores—. Diferents fragilitats, estats i maneres d’apropar-se a l’objecte plantegen com la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos pot ser més o menys perillosa, i com això ens pot afectar de formes diverses.

Aïna Duc és membre del col·lectiu TBTF, amb seu a Bourg-Saint-Andéol, un grup de 20 artistes que volen formar col·lectiu en una societat que divideix. Es va graduar a l’ESACTO-LIDO el 2023 i, des d’aleshores, explora l’espai públic amb la companyia Sept fois la langue i el clown hospitalari amb Soleil de clown. Les péripéties du dedans és la continuació lògica del seu amor pel clown i la tela.

‘Les péripéties du dedans’

Una pallassa i una tela. Les péripéties du dedans és una immersió arriscada i alegre pels camins de tot allò que ens submergeix.

En residència a La Central del Circ, en el marc de les Residències Encreuades amb La Cascade.

Teatronas és una de les principals organitzacions de Lituània que desenvolupa estratègicament el camp del circ contemporani al país i a la regió bàltica. A més dels projectes de desenvolupament i del festival internacional de circ contemporani Cirkuliacija, que se celebra cada any a diverses ciutats de Lituània, Teatronas ha combinat el seu coneixement en teatre i circ i, des del 2024, ha començat a crear espectacles de circ-teatre. Aquests són creats pel director artístic Gildas Aleksa i artistes locals de circ com a coautors. Això genera noves oportunitats laborals per als artistes i contribueix al desenvolupament de nous públics per al circ.

La producció del 2025, Šarūnas, té com a objectiu trobar la combinació entre les antigues tradicions dramàtiques de Lituània i l’escriptura circense contemporània dels artistes actuals.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb l’Arts Printing House.

Juan Fresina Scotto és un artista escènic argentí especialitzat en la intersecció entre el circ contemporani i la ciència. La seva tasca com a intèrpret i creador explora aquestes connexions en peces com Qua, Ensayo para el Desorden i la seva darrera creació, Infinito. Aquest nou projecte, dirigit i interpretat per Juan Fresina Scotto juntament amb Pablo Melo i José Cereceda, especialistes en corretges aèries, continua amb el seu enfocament col·laboratiu, integrant el coneixement científic i les tècniques de circ per fomentar un diàleg innovador i poètic entre ambdues disciplines.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb Erva Danhina (Portugal).

Es forma a l’Escola de Circ i Teatre CAU, a Granada, especialitzant-se en trapezi fix. Crea i participa en diferents espectacles, tant de circ com d’altres disciplines, destacant performances com La Ira, La cultura de l’odi o No-conformes. Treballa com a tallerista i formadori de circ a l’Escola Aire Circ Viu, La Volta, TuSí(K)Circ, La Rogelio Rivel, Del Revés, i al programa Caixa d’Eines, entre d’altres, mentre continua formant-se en altres disciplines escèniques i de circ, i forma part del Laboratori de creació i investigació en aeris de Cata Aguayo. També ha cursat el grau d’Antropologia Social i Cultural a Barcelona.

‘Lutum‘

Lutum és un viatge íntim i brutal cap a les parts més fosques de la memòria del cos. Una experiència escènica crua i orgànica que, a través del circ, els objectes simbòlics i les videoprojeccions, explora un territori on la fragilitat, el desig i la malaltia es confonen. On allò repulsiu pot florir i allò malalt esdevé força compartida, revelant la relació entre mort, sexualitat i qüestionament de gènere.

Cie. Le bar á chiens està composta pels i les artistes Florencia Galimberti, Matthias Elgueta, Lina Ramírez i Stefano Zacchi, provinents de Xile, Argentina, Colòmbia i Itàlia i reunits per les seves ganes d’indagar els portés acrobàtics com a part del mateix llenguatge.

‘A braccio’

A braccio és una experiència sensorial que invita el públic a connectar amb les seves pròpies emocions i records, ressonant en el més profund del ser. Un viatge on el circ es converteix en el vehicle perfecte per explorar les profunditats de l’ànima humana.

Timothée Meiffren, membre del Collectif TBTF, és originari de Toulouse, on va desenvolupar una profunda sensibilitat cap a les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, a més d’explorar la música improvisada. Posteriorment, va descobrir les arts circenses i es va formar com a acròbata a l’Esacto’Lido abans d’ingressar a l’Acadèmia Fratellini a Saint-Denis i a l’Escola de Circ de Lió. La seva pràctica acrobàtica el va portar a explorar el llenguatge coreogràfic, raó per la qual va continuar la seva formació en dansa al programa Coline a Istres. Des de llavors, ha treballat en la fusió d’aquestes disciplines, guiat per una passió pel risc i una especial afinitat per la caiguda.

‘La peur des vides’

Actualment, Timothée està desenvolupant La peur des vides, un solo de clown amb nas vermell que integra música en directe, acrobàcies burlesques i titelles. Aquest espectacle de 50 minuts s’inspira en mons fantàstics i aborda temes com l’estranyesa i l’absurd, l’acollida de l’altre, la nostra relació íntima amb la productivitat i la por als buits que aquesta pot generar.

L’any 2022 la Maria Paz reuneix quatre artistes de circ – Jesu, Africa, Júlia i Maya – d’entre França, Catalunya i Xile per crear la companyia La côte folle. El col·lectiu es crea, per una banda, amb el desig de fer una creació de portés i dansa i, per l’altra, per les ganes de compartir l’ ètica col·lectiva i la qüestió de com fem circ.

Entre bous i vaques

Cinc cossos acrobàtics que es porten i s’acompanyen, utilitzen una estructura que es transforma per explicar ‘Entre bous i vaques’. El col·lectiu La côte folle proposa – a traves dels portés i la dansa – una narració escènica sobre la memòria, l’oblit, la vellesa, la demència i el pas del temps, inspirada en anècdotes i testimonis reals.

Una proposta de carrer i per tothom. Un viatge entre els records d’un cervell en ruïnes, entre la sensibilitat i l’humor.

Foto: Andreu Casadellà Oller

Maragda Induráin i Maria Estela coincideixen i es formen des del 2015 a l’Escola de Dansa La Madó (Vilassar de Mar). Paral·lelament cadascuna s’ha format en tècniques diferents. Maragda Induráin, ballarina de dansa contemporània i artista de circ, va formar part de la Cia jove Fre3Bodies 2018, Grau Mig a la Rogelio Rivel i ballarina de la Cia Roseland Musical. Maria Estela, intèrpret i cantant, graduada a l’Institut del Teatre, resident a Lo Spazio, centre d’investigació i pràctiques artístiques, col·labora amb músics i ballarins nacionals, i treballa per la pròxima producció del Teatre Akadèmia 2024 dirigida per Moreno Bernardi.

Actualment, realitzen el seu primer projecte en comú, la recerca d’una poètica escènica entre la perxa xinesa, la veu i la paraula. Experimenten metodologies possibles a partir de dinàmiques d’improvisació i repetició, per endinsar-se en el què la música i el moviment suggereixen.

If Circus se centra en recollir la memòria històrica i utilitzar-la com a font d’inspiració per a les seves creacions. Teixir és l’art ancestral que inspira a la companyia juntament amb la recuperació del saber de les seves àvies.

‘Melic’

‘Melic’ és un diàleg entre cordes teixides a mà que es transformen, es tensen i destensen, es teixeixen i desteixeixen. Cordes que ens sostenen, que ens bressolen. Al «Taller Teixint Memòries» teixim amb les mans la corda que apareix a l’espectacle l’endemà. Un punt de trobada per compartir l’art de teixir i explicar-nos anècdotes.

La companyia es crea l’any 2019, quan Jean i Paula acaben la formació professional de l’escola de circ de Grenoble (França). Creen el seu primer espectacle ‘Etranges Etrangers‘ que tracta de la por al desconegut, de la intolerància i dels prejudicis que cadascun té. Amb ‘Etranges Etrangers‘ han fet més de 100 actuacions i, actualment, continua girant per festivals francesos i europeus. En aquests moments estan en procés de creació d’una nova peça ‘En Panne‘ (títol provisional), en la qual el duo s’acompanya d’un músic.

‘En panne’

Des d’un planeta llunyà, una nau ha estat enviada per analitzar altres formes de vida. Durant el seu viatge, els tripulants tenen un problema i han d’aterrar com més aviat millor. Davant d’un grapat de mirades curioses, els viatgers es troben amb dificultats per establir comunicació amb la població local, que no està familiaritzada amb el seu llenguatge. Amb tanta incomprensió, aquests s’afanyen a reparar la nau, però el so que surt de la seva màquina comença a crear un vincle imprevist amb els autòctons.

El col·lectiu de circ contemporani ‘Būda’ (Vílnius, Lituània) va ser creat per iniciativa del malabarista Kasparas Bujanauskas. El col·lectiu examina les similituds i diferències entre les diferents disciplines artístiques i intenta esborrar els límits entre elles. L’equip de ‘Būda’ no té por de jugar, improvisar i buscar alguna cosa que encara no s’ha descobert. El més important és estar junts i sentir-se entre ells dins i fora de l’escenari.

Artista circense (2016 – Escola de Circ Rogelio Rivel) i educadora social (2013 – Universitat de Barcelona) de formació i de deformació tota la resta: investigadora del moviment i de l’acció performativa, impulsora de projectes pedagògics amb l’art com a eix transversal, formadora, creadora i amb un gran interès en la interdisciplinarietat. Estudia amb professors/es com: Mal Pelo, Hamza Benlabied, Andrés Corchero, Alexander Gavrilov i Semolina Tomic, entre d’altres. L’any 2016 cofunda la companyia: Cia. Capes (CAT), un duo de portes acrobàtics. El 2018 és cofundadora i artista del col·lectiu: Ino Kollektiv (FR) de portes acrobàtics en fxmení amb el que segueix treballant actualment. Amb el col·lectiu forma part d’un nou projecte de circ, cant i psicologia: Ekco (MX-IT-FR-ES) i un altre projecte de circ espontani i d’improvisació amb la disciplina dels portes acrobàtics: Improportes (FR-ES) conjuntament amb una altra companyia: kolektivo Konika. El 2022 inicia la investigació personal pel projecte: Cavitat f.

Cavitat f.

Cada cos és una síntesi de la seva història. La memòria pot ser explícita quan podem explicar o descriure raonadament una experiència concreta o implícita quan el cos reacciona a experiències que no pot processar per la ment. “Cavitat f.” és un projecte artístic que investiga la materialització de la memòria al cos o altrament dit: les memòries corporals o encarnades: tot allò que queda gravat al cos en forma de moviment, de gest, de so o de postura en record (majoritàriament inconscient) d’una vivència concreta. La idea és propiciar un treball que posi en relació el propi cos amb la codificació d’aquestes memòries, entendre les formes i els seus processos d’aprenentatge, veure quines i perquè han sigut oblidades i si és necessari o no visibilitzar-les i resignificar-les. Observar com afecte en tot això el context i també la relació entre dos o més cossos i pensar com generar així, memòries corporals col·lectives.

Foto: Helena Roig Prat

Marta Camuffi, Judit Obach i Maddalena Chialda són tres artistes de circ formades a diferents escoles d’Espanya, Itàlia i Bèlgica, que posteriorment s’estableixen a Catalunya. Tres creadores amb diferents experiències artístiques i personals que decideixen vincular-se i començar un camí plegades. Treballen juntes a diversos esdeveniments i festivals mentre es formen i entrenen a espais com La Central del Circ, l’Ateneu Popular de Nou Barris i diversos centres cívics. El nou projecte amb el qual treballen combina els portés acrobàtics, la suspensió capil·lar, el llançament de ganivets, els patins i el cant.

‘Vermut a Venus’

‘Vermut a Venus’ és una necessitat física i intel·lectual de vincular-se i crear xarxa. És l’oda a l’esperit que habita el cos i la ment. És la unió, quan tot sembla portar-nos a la separació. 

‘Vermut a Venus’ és la resposta a les normes que ens han imposat. És la reescriptura dels papers que ens han assignat com a persones, dones i treballadores. És la nostra realitat més absurdament comuna i corrent. El ritual d’allò quotidià que es converteix en sagrat. “Medito al matí, perreo a la nit”. 

‘Vermut a Venus’ és la incomoditat de no saber què és vertader i què que és fictici. Sentir-nos confuses, perdudes, per arribar a altres realitats que no havíem imaginat.

*El projecte ha estat seleccionat per participar a les Residències Encreuades, amb el suport de La Cascade, Pôle National des Arts du Cirque.

Fil

Fil és una creació que explora les relacions humanes a partir d’un llenguatge universal: el físic. Dos personatges s’embarquen en un joc de tensions entre la realitat i la acció, la raó i l’emoció, per projectar un imaginari amb el que capten la complicitat del públic.

Un espectacle poètic, reflexiu i proper, on els equilibris sempre hi són presents.

Fil és el primer espectacle de llarga durada de la Cia. Madame Gaüc; una creació de circ contemporani que també combina elements de la dansa i el teatre.