Trànsits

Juan Fresina Scotto és un artista escènic argentí especialitzat en la intersecció entre el circ contemporani i la ciència. La seva tasca com a intèrpret i creador explora aquestes connexions en peces com Qua, Ensayo para el Desorden i la seva darrera creació, Infinito. Aquest nou projecte, dirigit i interpretat per Juan Fresina Scotto juntament amb Pablo Melo i José Cereceda, especialistes en corretges aèries, continua amb el seu enfocament col·laboratiu, integrant el coneixement científic i les tècniques de circ per fomentar un diàleg innovador i poètic entre ambdues disciplines.

Es forma a l’Escola de Circ i Teatre CAU, a Granada, especialitzant-se en trapezi fix. Crea i participa en diferents espectacles, tant de circ com d’altres disciplines, destacant performances com La Ira, La cultura de l’odi o No-conformes. Treballa com a tallerista i formadori de circ a l’Escola Aire Circ Viu, La Volta, TuSí(K)Circ, La Rogelio Rivel, Del Revés, i al programa Caixa d’Eines, entre d’altres, mentre continua formant-se en altres disciplines escèniques i de circ, i forma part del Laboratori de creació i investigació en aeris de Cata Aguayo. També ha cursat el grau d’Antropologia Social i Cultural a Barcelona.

Lutum

Lutum ens convida a contemplar la fragilitat i la mutabilitat del cos, un entramat viu i caduc que s’enfanga fins a la paràlisi. Es fa la pregunta de com la idea de la mort, lligada a la concepció de la malaltia, manté una relació anàloga (i anal) amb la sexualitat i el qüestionament de gènere. Lutum ofereix una experiència escènica crua i orgànica, revelada sota la mirada de l’espectadora a través del trapezi, globus, càmeres i videoprojeccions.

Timothée Meiffren, membre del Collectif TBTF, és originari de Toulouse, on va desenvolupar una profunda sensibilitat cap a les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, a més d’explorar la música improvisada. Posteriorment, va descobrir les arts circenses i es va formar com a acròbata a l’Esacto’Lido abans d’ingressar a l’Acadèmia Fratellini a Saint-Denis i a l’Escola de Circ de Lió. La seva pràctica acrobàtica el va portar a explorar el llenguatge coreogràfic, raó per la qual va continuar la seva formació en dansa al programa Coline a Istres. Des de llavors, ha treballat en la fusió d’aquestes disciplines, guiat per una passió pel risc i una especial afinitat per la caiguda.

‘La peur des vides’

Actualment, Timothée està desenvolupant La peur des vides, un solo de clown amb nas vermell que integra música en directe, acrobàcies burlesques i titelles. Aquest espectacle de 50 minuts s’inspira en mons fantàstics i aborda temes com l’estranyesa i l’absurd, l’acollida de l’altre, la nostra relació íntima amb la productivitat i la por als buits que aquesta pot generar.

L’any 2022 la Maria Paz reuneix quatre artistes de circ – Jesu, Africa, Júlia i Maya – d’entre França, Catalunya i Xile per crear la companyia La côte folle. El col·lectiu es crea, per una banda, amb el desig de fer una creació de portés i dansa i, per l’altra, per les ganes de compartir l’ ètica col·lectiva i la qüestió de com fem circ.

Entre bous i vaques

Cinc cossos acrobàtics que es porten i s’acompanyen, utilitzen una estructura que es transforma per explicar ‘Entre bous i vaques’. El col·lectiu La côte folle proposa – a traves dels portés i la dansa – una narració escènica sobre la memòria, l’oblit, la vellesa, la demència i el pas del temps, inspirada en anècdotes i testimonis reals.

Una proposta de carrer i per tothom. Un viatge entre els records d’un cervell en ruïnes, entre la sensibilitat i l’humor.

Foto: Andreu Casadellà Oller

Maragda Induráin i Maria Estela coincideixen i es formen des del 2015 a l’Escola de Dansa La Madó (Vilassar de Mar). Paral·lelament cadascuna s’ha format en tècniques diferents. Maragda Induráin, ballarina de dansa contemporània i artista de circ, va formar part de la Cia jove Fre3Bodies 2018, Grau Mig a la Rogelio Rivel i ballarina de la Cia Roseland Musical. Maria Estela, intèrpret i cantant, graduada a l’Institut del Teatre, resident a Lo Spazio, centre d’investigació i pràctiques artístiques, col·labora amb músics i ballarins nacionals, i treballa per la pròxima producció del Teatre Akadèmia 2024 dirigida per Moreno Bernardi.

Actualment, realitzen el seu primer projecte en comú, la recerca d’una poètica escènica entre la perxa xinesa, la veu i la paraula. Experimenten metodologies possibles a partir de dinàmiques d’improvisació i repetició, per endinsar-se en el què la música i el moviment suggereixen.

If Circus se centra en recollir la memòria històrica i utilitzar-la com a font d’inspiració per a les seves creacions. Teixir és l’art ancestral que inspira a la companyia juntament amb la recuperació del saber de les seves àvies.

‘Melic’

‘Melic’ és un diàleg entre cordes teixides a mà que es transformen, es tensen i destensen, es teixeixen i desteixeixen. Cordes que ens sostenen, que ens bressolen. Al «Taller Teixint Memòries» teixim amb les mans la corda que apareix a l’espectacle l’endemà. Un punt de trobada per compartir l’art de teixir i explicar-nos anècdotes.

La companyia es crea l’any 2019, quan Jean i Paula acaben la formació professional de l’escola de circ de Grenoble (França). Creen el seu primer espectacle ‘Etranges Etrangers‘ que tracta de la por al desconegut, de la intolerància i dels prejudicis que cadascun té. Amb ‘Etranges Etrangers‘ han fet més de 100 actuacions i, actualment, continua girant per festivals francesos i europeus. En aquests moments estan en procés de creació d’una nova peça ‘En Panne‘ (títol provisional), en la qual el duo s’acompanya d’un músic.

‘En panne’

Des d’un planeta llunyà, una nau ha estat enviada per analitzar altres formes de vida. Durant el seu viatge, els tripulants tenen un problema i han d’aterrar com més aviat millor. Davant d’un grapat de mirades curioses, els viatgers es troben amb dificultats per establir comunicació amb la població local, que no està familiaritzada amb el seu llenguatge. Amb tanta incomprensió, aquests s’afanyen a reparar la nau, però el so que surt de la seva màquina comença a crear un vincle imprevist amb els autòctons.

El col·lectiu de circ contemporani ‘Būda’ (Vílnius, Lituània) va ser creat per iniciativa del malabarista Kasparas Bujanauskas. El col·lectiu examina les similituds i diferències entre les diferents disciplines artístiques i intenta esborrar els límits entre elles. L’equip de ‘Būda’ no té por de jugar, improvisar i buscar alguna cosa que encara no s’ha descobert. El més important és estar junts i sentir-se entre ells dins i fora de l’escenari.

Artista circense (2016 – Escola de Circ Rogelio Rivel) i educadora social (2013 – Universitat de Barcelona) de formació i de deformació tota la resta: investigadora del moviment i de l’acció performativa, impulsora de projectes pedagògics amb l’art com a eix transversal, formadora, creadora i amb un gran interès en la interdisciplinarietat. Estudia amb professors/es com: Mal Pelo, Hamza Benlabied, Andrés Corchero, Alexander Gavrilov i Semolina Tomic, entre d’altres. L’any 2016 cofunda la companyia: Cia. Capes (CAT), un duo de portes acrobàtics. El 2018 és cofundadora i artista del col·lectiu: Ino Kollektiv (FR) de portes acrobàtics en fxmení amb el que segueix treballant actualment. Amb el col·lectiu forma part d’un nou projecte de circ, cant i psicologia: Ekco (MX-IT-FR-ES) i un altre projecte de circ espontani i d’improvisació amb la disciplina dels portes acrobàtics: Improportes (FR-ES) conjuntament amb una altra companyia: kolektivo Konika. El 2022 inicia la investigació personal pel projecte: Cavitat f.

Cavitat f.

Cada cos és una síntesi de la seva història. La memòria pot ser explícita quan podem explicar o descriure raonadament una experiència concreta o implícita quan el cos reacciona a experiències que no pot processar per la ment. “Cavitat f.” és un projecte artístic que investiga la materialització de la memòria al cos o altrament dit: les memòries corporals o encarnades: tot allò que queda gravat al cos en forma de moviment, de gest, de so o de postura en record (majoritàriament inconscient) d’una vivència concreta. La idea és propiciar un treball que posi en relació el propi cos amb la codificació d’aquestes memòries, entendre les formes i els seus processos d’aprenentatge, veure quines i perquè han sigut oblidades i si és necessari o no visibilitzar-les i resignificar-les. Observar com afecte en tot això el context i també la relació entre dos o més cossos i pensar com generar així, memòries corporals col·lectives.

Foto: Helena Roig Prat

Marta Camuffi, Judit Obach i Maddalena Chialda són tres artistes de circ formades a diferents escoles d’Espanya, Itàlia i Bèlgica, que posteriorment s’estableixen a Catalunya. Tres creadores amb diferents experiències artístiques i personals que decideixen vincular-se i començar un camí plegades. Treballen juntes a diversos esdeveniments i festivals mentre es formen i entrenen a espais com La Central del Circ, l’Ateneu Popular de Nou Barris i diversos centres cívics. El nou projecte amb el qual treballen combina els portés acrobàtics, la suspensió capil·lar, el llançament de ganivets, els patins i el cant.

‘Vermut a Venus’

‘Vermut a Venus’ és una necessitat física i intel·lectual de vincular-se i crear xarxa. És l’oda a l’esperit que habita el cos i la ment. És la unió, quan tot sembla portar-nos a la separació. 

‘Vermut a Venus’ és la resposta a les normes que ens han imposat. És la reescriptura dels papers que ens han assignat com a persones, dones i treballadores. És la nostra realitat més absurdament comuna i corrent. El ritual d’allò quotidià que es converteix en sagrat. “Medito al matí, perreo a la nit”. 

‘Vermut a Venus’ és la incomoditat de no saber què és vertader i què que és fictici. Sentir-nos confuses, perdudes, per arribar a altres realitats que no havíem imaginat.

*El projecte ha estat seleccionat per participar a les Residències Encreuades, amb el suport de La Cascade, Pôle National des Arts du Cirque.

Fil

Fil és una creació que explora les relacions humanes a partir d’un llenguatge universal: el físic. Dos personatges s’embarquen en un joc de tensions entre la realitat i la acció, la raó i l’emoció, per projectar un imaginari amb el que capten la complicitat del públic.

Un espectacle poètic, reflexiu i proper, on els equilibris sempre hi són presents.

Fil és el primer espectacle de llarga durada de la Cia. Madame Gaüc; una creació de circ contemporani que també combina elements de la dansa i el teatre.