Trànsits

Timothée Meiffren, membre del Collectif TBTF, és originari de Toulouse, on va desenvolupar una profunda sensibilitat cap a les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, a més d’explorar la música improvisada. Posteriorment, va descobrir les arts circenses i es va formar com a acròbata a l’Esacto’Lido abans d’ingressar a l’Acadèmia Fratellini a Saint-Denis i a l’Escola de Circ de Lió. La seva pràctica acrobàtica el va portar a explorar el llenguatge coreogràfic, raó per la qual va continuar la seva formació en dansa al programa Coline a Istres. Des de llavors, ha treballat en la fusió d’aquestes disciplines, guiat per una passió pel risc i una especial afinitat per la caiguda.

‘La peur des vides’

Actualment, Timothée està desenvolupant La peur des vides, un solo de clown amb nas vermell que integra música en directe, acrobàcies burlesques i titelles. Aquest espectacle de 50 minuts s’inspira en mons fantàstics i aborda temes com l’estranyesa i l’absurd, l’acollida de l’altre, la nostra relació íntima amb la productivitat i la por als buits que aquesta pot generar.

Marina Cherry, resident a Estocolm, és contorsionista, acròbata i ballarina, formada a l’ESAC (Brussel·les 2016-2019) i a l’ENC (Montreal 2014-2016). Actualment, treballa en el seu nou solo ‘AVoid’, mentre continua girant el seu altre solo ‘Only Bones v.1.6’, així com duent a terme projectes col·laboratius a tot Europa, incloent-hi les companyies Les Argonauts, Petri Dish i Cirkus Cirkör. La seva aproximació a la creació i la interpretació basada en la investigació la situa entre la dansa, el circ contemporani i el teatre físic; amb el seu cos com a eina de manipulació i mètode per redefinir construccions tradicionals i tècniques de desconstrucció per trobar el seu propi llenguatge.

‘AVoid’ és un espai anònim. Un cos inusual. Una corrupció desafortunada que busca la reparació. Una persecució de fantasies, pors i neurosis. Sense necessitat de resolució ni justificació, ‘AVoid’ és la potencialitat astringent de l’“entre-entre”: ni aquí ni allà. El projecte és un intent de tocar realitats que pertanyen a l’indiscernible, l’inefable, aquelles que són un recordatori de la dissipació de certeses.

Aquest projecte neix de la fascinació de Marina per la solitud, les contradiccions, l’alienació i l’impacte del ràpid desenvolupament de la societat davant la digitalització. El punt comú és el concepte hikikomori: la retirada a la reclusió, una condició particular en la societat japonesa on la gent evita el contacte social a un nivell extrem. Tancant-se.

L’any 2022 la Maria Paz reuneix quatre artistes de circ – Jesu, Africa, Júlia i Maya – d’entre França, Catalunya i Xile per crear la companyia La côte folle. El col·lectiu es crea, per una banda, amb el desig de fer una creació de portés i dansa i, per l’altra, per les ganes de compartir l’ ètica col·lectiva i la qüestió de com fem circ.

Entre bous i vaques

Cinc cossos acrobàtics que es porten i s’acompanyen, utilitzen una estructura que es transforma per explicar ‘Entre bous i vaques’. El col·lectiu La côte folle proposa – a traves dels portés i la dansa – una narració escènica sobre la memòria, l’oblit, la vellesa, la demència i el pas del temps, inspirada en anècdotes i testimonis reals.

Una proposta de carrer i per tothom. Un viatge entre els records d’un cervell en ruïnes, entre la sensibilitat i l’humor.

Foto: Andreu Casadellà Oller

If Circus se centra en recollir la memòria històrica i utilitzar-la com a font d’inspiració per a les seves creacions. Teixir és l’art ancestral que inspira a la companyia juntament amb la recuperació del saber de les seves àvies.

‘Melic’

‘Melic’ és un diàleg entre cordes teixides a mà que es transformen, es tensen i destensen, es teixeixen i desteixeixen. Cordes que ens sostenen, que ens bressolen. Al «Taller Teixint Memòries» teixim amb les mans la corda que apareix a l’espectacle l’endemà. Un punt de trobada per compartir l’art de teixir i explicar-nos anècdotes.

La companyia es crea l’any 2019, quan Jean i Paula acaben la formació professional de l’escola de circ de Grenoble (França). Creen el seu primer espectacle ‘Etranges Etrangers‘ que tracta de la por al desconegut, de la intolerància i dels prejudicis que cadascun té. Amb ‘Etranges Etrangers‘ han fet més de 100 actuacions i, actualment, continua girant per festivals francesos i europeus. En aquests moments estan en procés de creació d’una nova peça ‘En Panne‘ (títol provisional), en la qual el duo s’acompanya d’un músic.

‘En panne’

Des d’un planeta llunyà, una nau ha estat enviada per analitzar altres formes de vida. Durant el seu viatge, els tripulants tenen un problema i han d’aterrar com més aviat millor. Davant d’un grapat de mirades curioses, els viatgers es troben amb dificultats per establir comunicació amb la població local, que no està familiaritzada amb el seu llenguatge. Amb tanta incomprensió, aquests s’afanyen a reparar la nau, però el so que surt de la seva màquina comença a crear un vincle imprevist amb els autòctons.

El col·lectiu de circ contemporani ‘Būda’ (Vílnius, Lituània) va ser creat per iniciativa del malabarista Kasparas Bujanauskas. El col·lectiu examina les similituds i diferències entre les diferents disciplines artístiques i intenta esborrar els límits entre elles. L’equip de ‘Būda’ no té por de jugar, improvisar i buscar alguna cosa que encara no s’ha descobert. El més important és estar junts i sentir-se entre ells dins i fora de l’escenari.

Formada el 2014 a Montevideo (Uruguai), la companyia Plataforma CLO promou la creació, recerca i circulació del circ expandit. El projecte és una creació de Noel Rosas (Uruguai) amb la col·laboració de Maria Carolina Oliveira (Brasil).

La seva proposta artística combina circ, performance i dansa. Fomenta la producció i distribució d’arts vives, teixint xarxes de col·laboració entre diverses artistes, col·lectius, organitzacions i institucions en l’àmbit nacional i internacional. Actualment, organitza la residència Poéticas en Encuentro, a Canelones, i el Ciclo Interseccional Circense. Les creacions i coproduccions han circulat i participat en diverses sales, programes de residència i festivals a Uruguai, Mèxic, Brasil, Perú, Argentina i Tenerife.

En l’actualitat treballa en el projecte “De la memoria a la fuerza centrífuga, rutas obsesionadas con la telepatía”, que vol aprofundir en la investigació del circ expandit, a través de pràctiques de circ i de performance. Una exploració en codi de conferència circense – performativa, influenciada per pensadors/es de ciència-ficció, poètiques interseccionals i humorístiques. Reflexiona sobre les narratives antropocèntriques, especialment en el circ. Practiquen i reflexionen amb/des de/ al sud global.

Foto: Proyecto Mestizar (2021) Plataforma Clo, Uruguai / Autor: Reinaldo Altamirano

Fisicoquímico Circo és la companyia d’Ailén Leiva Reyes (Argentina).

L’artista entrena i investiga la disciplina de trapezi des de l’any 2008. Es forma a la Escuela de Teatro Callejero i a la Escuela Integral de Circo de la EMAU (Escuela Municipal de Artes Urbanas) y Dirección de actores en la Escuela Provincial de Teatro y Títeres (Rosario). Des del 2015 treballa en espectacles de carrer fent solos i amb diferents companyies, i participa en diverses peces de trapezi, humor i com a presentadorx, recorrent i coneixent espais de circ d’Argentina i els seus països limítrofs.

Està en procés de creació de la peça “Febril”. Una persona humana en recerca creativa. Un laberint de preguntes, intents, ensomnis, records, salts, vols i caigudes.

El raciocini esclatat: seny i demència, il·lusió i realitat, difuminen la seva línia fronterera.

Mentrestant soroll, aquella cerca d’inspiració es converteix en el camí cap a retrobar-se amb la seva essència: serà llavors quan aconsegueixi trobar l’autèntica obra mestra.

Viivi Rioha, nascuda a Finlàndia, es forma al Centre national des arts du cirque a Châlons-en-Champagne (França) i s’especialitza en la corda. Després de formar part de diversos projectes, decideix crear el seu primer solo amb una mini corda ‘V’, amb el qual és seleccionada pel programa Circusnext 2023.

A ‘V’ l’artista revela la seva mitologia personal. La seva relació amb la corda és el tema de l’espectacle. Viivi ha triat escurçar-la, obrint així una nova gamma de possibilitats instigant un buit més gran i una relació diferent amb el terra. Embarca l’audiència en un viatge a les seves profunditats internes, recordant-nos els nostres múltiples personatges.

Artista circense (2016 – Escola de Circ Rogelio Rivel) i educadora social (2013 – Universitat de Barcelona) de formació i de deformació tota la resta: investigadora del moviment i de l’acció performativa, impulsora de projectes pedagògics amb l’art com a eix transversal, formadora, creadora i amb un gran interès en la interdisciplinarietat. Estudia amb professors/es com: Mal Pelo, Hamza Benlabied, Andrés Corchero, Alexander Gavrilov i Semolina Tomic, entre d’altres. L’any 2016 cofunda la companyia: Cia. Capes (CAT), un duo de portes acrobàtics. El 2018 és cofundadora i artista del col·lectiu: Ino Kollektiv (FR) de portes acrobàtics en fxmení amb el que segueix treballant actualment. Amb el col·lectiu forma part d’un nou projecte de circ, cant i psicologia: Ekco (MX-IT-FR-ES) i un altre projecte de circ espontani i d’improvisació amb la disciplina dels portes acrobàtics: Improportes (FR-ES) conjuntament amb una altra companyia: kolektivo Konika. El 2022 inicia la investigació personal pel projecte: Cavitat f.

Cavitat f.

Cada cos és una síntesi de la seva història. La memòria pot ser explícita quan podem explicar o descriure raonadament una experiència concreta o implícita quan el cos reacciona a experiències que no pot processar per la ment. “Cavitat f.” és un projecte artístic que investiga la materialització de la memòria al cos o altrament dit: les memòries corporals o encarnades: tot allò que queda gravat al cos en forma de moviment, de gest, de so o de postura en record (majoritàriament inconscient) d’una vivència concreta. La idea és propiciar un treball que posi en relació el propi cos amb la codificació d’aquestes memòries, entendre les formes i els seus processos d’aprenentatge, veure quines i perquè han sigut oblidades i si és necessari o no visibilitzar-les i resignificar-les. Observar com afecte en tot això el context i també la relació entre dos o més cossos i pensar com generar així, memòries corporals col·lectives.

Foto: Helena Roig Prat

Marta Camuffi, Judit Obach i Maddalena Chialda són tres artistes de circ formades a diferents escoles d’Espanya, Itàlia i Bèlgica, que posteriorment s’estableixen a Catalunya. Tres creadores amb diferents experiències artístiques i personals que decideixen vincular-se i començar un camí plegades. Treballen juntes a diversos esdeveniments i festivals mentre es formen i entrenen a espais com La Central del Circ, l’Ateneu Popular de Nou Barris i diversos centres cívics. El nou projecte amb el qual treballen combina els portés acrobàtics, la suspensió capil·lar, el llançament de ganivets, els patins i el cant.

‘Vermut a Venus’

‘Vermut a Venus’ és una necessitat física i intel·lectual de vincular-se i crear xarxa. És l’oda a l’esperit que habita el cos i la ment. És la unió, quan tot sembla portar-nos a la separació. 

‘Vermut a Venus’ és la resposta a les normes que ens han imposat. És la reescriptura dels papers que ens han assignat com a persones, dones i treballadores. És la nostra realitat més absurdament comuna i corrent. El ritual d’allò quotidià que es converteix en sagrat. “Medito al matí, perreo a la nit”. 

‘Vermut a Venus’ és la incomoditat de no saber què és vertader i què que és fictici. Sentir-nos confuses, perdudes, per arribar a altres realitats que no havíem imaginat.

*El projecte ha estat seleccionat per participar a les Residències Encreuades, amb el suport de La Cascade, Pôle National des Arts du Cirque.

‘Trying to say what’

Especialitzada en teles i corda llisa, Gaia Panero es troba actualment en el procés de creació de la peça ‘Trying to say what’. La recerca que es proposa desenvolupar neix com a investigació física i tècnica al voltant de la disciplina de la corda llisa, transformant-se en una investigació sobre les possibilitats de relació entre la corda, el cos de l’artista i l’espai que els acull.

A partir d’aquesta primera investigació, neix la necessitat de crear una estructura específica que sigui alhora una instal·lació, així l’art circense interactua amb l’arquitectura. Es tracta d’una estructura tensegrítica, que ve de les paraules en anglès tension i integrity i se sostindrà gràcies a forces oposades.

‘Proyecto desconocido’

Desconegut. Recull d’idees, selecció d’idees, canvi d’idees, resistència a les idees. No tenir idees, buscar idees, aferrar-se a una idea, lluitar per una idea. Quan serà conegut? Una experiència immersiva en temes públics i d’actualitat. Pot canviar.

Gregorio Torchia a.k.a. Artista Desconocido va estudiar literatura i història de l’art per després dedicar-se exclusivament al circ. Membre del Collettivo Terzo Livello, des de sempre ha estat un apassionat dels processos creatius sense finalitats. Treballa en aquesta investigació dins el programa de suport a la recerca d’aquest nou projecte euroregional, liderat per La Central del Circ amb la col·laboració de La Grainerie, La Verrerie i el C.IN.E.-Centre d’Investigació Escènica.

Breach

Una reflexió al voltant de les violències masclistes exercides sobre el cos d’una dona. La peça parla de la violència com a memòria col lectiva i transgeneracional, perpetrada per un sistema patriarcal i una herència cultural judeocristiana. Una violència que no és singular, directa o aïllada sinó que s’expressa en una multiplicitat de formes i es representa metafòricament a través de la corda i en forma de lluita contra ella mateixa. Íntima, poètica i visceral.

Amb l’autoria de Thaïs Julià, Vivian Friedrich i Mati Muñoz, el seu és un circ reflexiu, poètic i polític, amb un llenguatge honest en que és essencial el treball en equip. Els llenguatges de la companyia són corda llisa, música en viu (percussió electrònica i espais sonors) i performance (fluid no-newtonià).

LP (Long Play)

Un submón visual i sonor amagat darrere de la màscara de la vida quotidiana; una porta d’escapada per la qual passen els nostres somnis i pors. Un temple per celebrar l’error; obrir una bretxa de fragilitat humana. Cables, softwares, sabates de tacó i una barba. Els cossos es deformen sota la llum i el so, discursos polítics, telèfons mòvils i icones pop. A l’avantsala de l’apocalipsis, Long Play és un crit de resistència que rendeix tribut a la generació del nou mil·leni. 

Catalina Aguayo i Alejandro Dutra cerquen generar un discur autèntic, resaltant la fragilitat dels cossos, impulsats per estats essencials. Es nutreixen del circ però també de tantes altres coses: la música electrònica, el cinema de Xavier Dolan, la roba de Vivienne Westwood…

Manipulaciones / Compartir

Aquest és un projecte al voltant del dolor, la vulnerabilitat, la negociació, el consentiment i les cures. És un mètode de recerca que prioritza el cos i la pràctica artística com a lloc de generació de coneixement. Què passa quan un cos és lligat i manipulat de manera consensuada a l’escenari? Quines reaccions es produeixen en una persona manipulada, en una persona que manipula i en una persona que observa la manipulació? Hi ha espai per a les cures?

Artista i investigadora, Elena Zanzu s’interessa pel gènere, la discapacitat i altres eixos de vulnerabilitat, així com també especialment en les metodologies de la recerca artística i a les interseccions entre pràctica artística i ètica. És una de les sis laureades per la circusnext Platform 2020-2021.

‘Ciudades interiores’

Ajpu, en la cosmovisió maia, és la dansaire, és l’artesana, la caminant. Barrejant elements de circ, moviment i collage, la companyia Ajpu Circo dóna vida a Ciudades interiores, una veu cantant de les realitats silenciades, un espectacle que des de la dansa i el circ revela les múltiples fronteres que es creen entre la vida i la mort, el plaer i el dolor, l’aquí i l’allà, l’ordre i el caos. Des de la ironia busca provocar reflexions profundes sobre els límits, les realitats, la vulnerabilitat, l’esperança i la tendresa.

Companyia acompanyada per la companyia de circ eia, en el marc del dispositiu “Companyonatge” del projecte Travesía-Pirineus de Circ. Juntes plantegen el procés d’acompanyament com una manera de compartir eines que permetin el desenvolupament artístic, d’estructurar el projecte personal d’Ileana Ortega i d’enfocar el seu camí en el lideratge d’altres processos.

Foto: Clara Pedrol

‘La punta de mi nariz’

Un colectivo de seis acróbatas que viven entre Euskadi y Catalunya y surge de la necesidad de crear en comunidad e indagar con tiempo, esfuerzo, ayuda y mucho entrenamiento. Con esta primera pieza proponen volver a los orígenes para reconstruir una memoria comuna.

Seis cuerpos en juego, seis mundos. A la deriva hacia una realidad conjunta y compartida. Cuerpos que se cuidan, se

Sis cossos en joc, sis mons. A la deriva cap a una realitat conjunta i compartida. Cuerpos que se cuidan, se llevan, se deslizan, se empujan. Portés acrobáticos y canto se convierten en la oportunidad para deformarlo todo e invitarnos a conocer sus particularidades de cerca.

Foto: Clara Pedrol

‘Picaderø’

Haa Collective és un grup d’artistes i creadors que comparteixen el desig d’explorar camins transdisciplinaris que els desvinculin dels patrons establerts. ‘Picaderø’ combina diferents àmbits, essencials els uns per als altres, que han anat interactuant des dels inicis de la creació: arts visuals, circ, moviment, so, multimèdia i intel·ligència artificial.

La peça compta amb un escenari mòbil inspirat en la forma i el moviment d’una baldufa que esdevé instrument musical mentre l’artista sonor i els performers interactuen. El seu moviment rotatori i circular ens suggereix el pas del temps. ‘Picaderø’ és una imatge del constant desafiament entre l’essència salvatge i l’animal domesticat, la recerca de l’equilibri en la inestabilitat. És l’acceptació dels límits per trobar la llibertat.

‘Runa’

Runa. Restes. Història. Construcció. Destrucció. Records. Síria. Arrels. Mort. Vida. Identitat.

Un espai alliberat on el cos esdevé un vehicle per reflexionar sobre l’hostilitat activa i passiva de l’ésser humà a través d’una comicitat àcida que no deixa espai per la indiferència. L’obra de circ d’autoficció qüestiona els límits interns, així com l’absurditat de les fronteres territorials i els conflictes humans.

Agafant com a eix vertebral la runa, l’artista vol capbussar-se en els conceptes d’identitat, família i fronteres geopolítiques, investigar sobre el cos i els objectes per retrobar-se amb records i arrels, indagar sobre els conflictes d’identitat que provoca la nostra societat que ens empeny a limitar-nos en funció d’on som, què pensem, què volem i què sentim.

Foto: Jordi Plana

Aquí estic, un altre cop a peu d’escala, preguntant-me perquè aquest cop la vull pujar sol.

-Serà que vols arribar a dalt.

-Sí. Deu ser això.

-I per què vols arribar a dalt?

-Doncs per sortir d’aquí. A fora hi ha un munt d’històries.

-Es fabriquen aquí dins les històries.

-Un moment. Amb qui parlo?

-Amb l’escriptor de sinopsis.

-Ah hola! Sort que has vingut, perquè jo sol no me’n surto.

Manel Rosés és un artista de circ que acostuma a treballar en duet o en col·lectiu i que veu amb recel el fet que, ell també, ha decidit fer un solo.

Ara mateix es troba en un moment de recerca conceptual, física i narrativa amb dos objectes; una porta i una escala de verticals. A dalt o a baix? A dins o a fora? Aquestes dicotomies tan simples li serveixen per jugar i contraposar conceptes com l’èxit o el fracàs, l’individualisme o l’empoderament, el desig imaginari o la realitat desesperançadora, la ficció o la veritat.

Breach

[Breach (n): violació o infracció d’una norma o llei; ruptura en una relació; esquerda, fissura, bretxa. (vt) Acte d’emergir a la superfície.]

Ella és humil i submisa. Ella és forta i a vegades li agrada que la dominin en el sexe. Ella no ha pogut dir que no. / Ella no va dir res perquè sentia molta vergonya, es sentia culpable, no sap si realment la violaren o abusaren. / Un crit en silenci i un record en estat  d’espera. I qui són ells? Comencem a parlar.

A través d’un llenguatge sonor i de moviment, Som Noise convida al públic a un espai d’ambigüitat entre el plaer i el dolor, l’erotisme i la violència i la submissió i l’empoderament, per a arribar a un diàleg sobre els casos d’abús i de violències masclistes.

Fil

Fil és una creació que explora les relacions humanes a partir d’un llenguatge universal: el físic. Dos personatges s’embarquen en un joc de tensions entre la realitat i la acció, la raó i l’emoció, per projectar un imaginari amb el que capten la complicitat del públic.

Un espectacle poètic, reflexiu i proper, on els equilibris sempre hi són presents.

Fil és el primer espectacle de llarga durada de la Cia. Madame Gaüc; una creació de circ contemporani que també combina elements de la dansa i el teatre.