Trànsits

Luis Mantilla, originari de Guayaquil i resident a Mendoza, va iniciar el seu camí en el moviment a través de la gimnàstica i després es va endinsar en el circ, especialitzant-se en la parada de mans. El 2020 va fundar, juntament amb Julieta Tissera, Projecte Recòndit, un duet dedicat a la recerca del moviment, amb el qual ha participat en festivals i tallers internacionals. A més de ser docent i exdirector de Cos Invertit, actualment imparteix classes virtuals i desenvolupa Vestigis, un projecte centrat en l’exploració artística i emocional del moviment.

‘Vestigios’

Vestigios investiga la parada de mans des d’una mirada artística, qüestionant-ne la forma, el sentit i el propòsit. Proposa desplaçar la tècnica de la norma cap a la invenció, entenent el moviment com una relació viva entre cos i acció. En aquest enfocament, la tècnica perd valor per la seva perfecció formal i el guanya per la seva potència poètica i la seva capacitat de generar sentit dins l’obra.

Artista en residència a La Central dins del marc del programa Iberescena.

Croma és una companyia de circ contemporani que fusiona tècniques circenses, dansa i teatre per crear propostes escèniques innovadores. La seva feina es caracteritza per l’ús de la manipulació d’objectes i l’exploració de la materialitat, generant un llenguatge artístic propi.

Efraín Salazar és un artista i creador escènic vinculat al circ contemporani. La seva feina es caracteritza per la investigació del cos, l’objecte i la memòria, explorant la intersecció entre el circ, la dansa i el teatre. Ha desenvolupat obres pròpies com Ensayo y error, Solo un marco i Alguna vez fui, aquesta darrera aprofundint en la relació entre identitat i record a través de la manipulació de marcs buits sense imatges. Ha col·laborat en diversos projectes col·lectius vinculats a les arts escèniques entre la regió de Valparaíso i la Metropolitana, aportant la seva mirada creativa i tècnica.

‘Alguna vez fui’

Una obra de circ contemporani que explora el paper fonamental de la memòria i dels records en la construcció de la nostra identitat. A través del circ contemporani i la seva combinació amb altres tècniques com la dansa i la manipulació d’objectes, l’obra narra un relat íntim i emotiu, convidant l’espectador a reflexionar sobre com les experiències passades i les memòries donen forma a qui som.

Companyia en residència a La Central en el marc del programa Iberescena.

La Cia Totapedra és una companyia de circ contemporani creada el 2025 per Andreu Casadellà i Júlia Clarà, amb l’objectiu d’evolucionar l’espectacle Pifia. El nom prové de la dita “Tota pedra fa paret”, que simbolitza la importància de cada petit gest o aportació.

Pífia

Pífia és un espectacle de circ contemporani en procés de creació. Des del gest absurd i la tendresa del clown, proposem una mirada poètica i crítica sobre el món laboral i el nostre lloc dins un sistema que ens demana més del que podem sostenir. Amb una estètica propera i una dramatúrgia que parteix del cos, el risc i la comèdia física, volem fer emergir la humanitat que hi ha en el desequilibri, l’error i la persistència. Un personatge entranyable – un treballador sapastre d’un espai en obres – intentarà mantenir l’ordre en un món que li cau a sobre. I ho farà amb l’ajuda d’un públic que, sense saber-ho, esdevindrà part activa de l’espectacle.

En residència en el marc del programa EKO – Prineus de Circ.

Després de 20 anys practicant malabars, l’Edu ha desenvolupat un estil propi que combina circ, dansa i teatre. S’ha format amb reconeguts artistes com Stefan Sing, Gandini Juggling i Roberto Magro, i ha treballat amb nombroses companyies de circ i teatre de carrer, tant a Espanya com internacionalment. Actualment, el seu treball se centra en les companyies Alodeyá Circ Dansa i Edu Manazas. La seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis, incloent el Festival Off de Calle Pilares 2015 i premis per Son Recuerdos i Fuera de stock en competicions nacionals i internacionals.

‘Meraki’

El temps passa de manera inexorable. I amb ell, passa la vida. Intentem tenir el control del que succeeix al nostre voltant. I en aquest impossible, ens oblidem de gaudir de l’imprevisible de la vida. Posar-hi l’ànima, el temps i l’amor en allò que fem esdevé un acte de rebel·lia. Meraki ens parla de la meticulositat, la creativitat i la passió en les nostres accions, de cultivar i posar la nostra essència en allò que fem per deixar la nostra pròpia empremta i que aquesta empremta quedi en la nostra vida. Abans que el temps s’esgoti.

En residència a La Central del Circ, en el marc del projecte EKO-Pirineus de Circ.

Aïna Duc és membre del col·lectiu TBTF, amb seu a Bourg-Saint-Andéol, un grup de 20 artistes que volen formar col·lectiu en una societat que divideix. Es va graduar a l’ESACTO-LIDO el 2023 i, des d’aleshores, explora l’espai públic amb la companyia Sept fois la langue i el clown hospitalari amb Soleil de clown. Les péripéties du dedans és la continuació lògica del seu amor pel clown i la tela.

‘Les péripéties du dedans’

Una pallassa i una tela. Les péripéties du dedans és una immersió arriscada i alegre pels camins de tot allò que ens submergeix.

En residència a La Central del Circ, en el marc de les Residències Encreuades amb La Cascade.

Teatronas és una de les principals organitzacions de Lituània que desenvolupa estratègicament el camp del circ contemporani al país i a la regió bàltica. A més dels projectes de desenvolupament i del festival internacional de circ contemporani Cirkuliacija, que se celebra cada any a diverses ciutats de Lituània, Teatronas ha combinat el seu coneixement en teatre i circ i, des del 2024, ha començat a crear espectacles de circ-teatre. Aquests són creats pel director artístic Gildas Aleksa i artistes locals de circ com a coautors. Això genera noves oportunitats laborals per als artistes i contribueix al desenvolupament de nous públics per al circ.

La producció del 2025, Šarūnas, té com a objectiu trobar la combinació entre les antigues tradicions dramàtiques de Lituània i l’escriptura circense contemporània dels artistes actuals.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb l’Arts Printing House.

La Cia. Capicua compta amb una trajectòria de més de 20 anys a escala nacional i internacional. Entre les seves creacions destaquen Cabaret (2010), Entredos (2013) i Koselig. Els seus principals premis: Premi del Jurat a l’OFF El Pilar de Saragossa (2009), Premi del Públic Trobada de Teatre de Carrer Arts Circenses d’Àvila (2011), Premi del Públic al Millor Espectacle de Teatre, Fira Internacional de Teatre i Dansa d’Osca (2013), Premi Trajectòria de la Companyia de Circ Aragonès (2014), Premi Territori Violeta (2023) i Premi Marcelino Orbes al Millor Espectacle de Circ Aragonès (2023). Està formada per Yolanda Gutierrez Encuentra, Rebeca Gutierrez Encuentra, Maria de la Paz Arango Quiceno, Miguel Angel Garcia Garcia i Irene Estradé.

RUTA

RUTA és una proposta de circ contemporani que té com a trets d’identitat l’ús de tècniques de circ, d’art sonor i del llenguatge cinematogràfic. El tema principal de l’obra és la trobada de dues cultures i dues maneres de viure antagòniques. D’una banda, els sedentaris que viuen relativament estancats en un mateix lloc i on poques coses canvien. I de l’altra els nòmades, que viuen en constant moviment i canvi.

Juan Fresina Scotto és un artista escènic argentí especialitzat en la intersecció entre el circ contemporani i la ciència. La seva tasca com a intèrpret i creador explora aquestes connexions en peces com Qua, Ensayo para el Desorden i la seva darrera creació, Infinito. Aquest nou projecte, dirigit i interpretat per Juan Fresina Scotto juntament amb Pablo Melo i José Cereceda, especialistes en corretges aèries, continua amb el seu enfocament col·laboratiu, integrant el coneixement científic i les tècniques de circ per fomentar un diàleg innovador i poètic entre ambdues disciplines.

En residència a La Central del Circ en el marc de les Residències Encreuades amb Erva Danhina (Portugal).

Marcelo Nunes és un autor i performer la trajectòria artística del qual es basa en una cerca constant de novetat, influenciada per les seves experiències al Brasil i Europa. La seva pràctica se centra en tres tècniques: trapezi, clown i fakir, explorant la natura salvatge de la humanitat. Des de la seva primera obra, Pacemaker, Nunes expressa la seva visió del món mitjançant un llenguatge artístic únic. A l’escenari, utilitza el cos com a eina de comunicació, generant un diàleg autèntic amb el públic. A través de les seves creacions, cerca fomentar una ressonància poètica entre l’artista i l’audiència.

HERTZ és la primera creació de llarga durada de la Cie Dissociée, que segueix a Pacemaker i explora els temes del fakirisme i el clown. Llançada al febrer de 2024, aquesta obra apta per a tots els públics a partir de 10 anys integra teatre, performance i instal·lació. Al centre de l’escenari, una pila de vidre triturat de 7 m per 5,5 m, amb un pes de més de 800 kg, interactua amb moviments de dansa i acrobàcies. La performance qüestiona els límits que ens imposem, abordant temes com el dolor, la resiliència i les fronteres de l’impossible. En entrellaçar el fakirisme i el clown, HERTZ ressalta les contradiccions humanes, convidant el públic a abraçar les seves debilitats i descobrir una humanitat més autèntica i resilient.

Es forma a l’Escola de Circ i Teatre CAU, a Granada, especialitzant-se en trapezi fix. Crea i participa en diferents espectacles, tant de circ com d’altres disciplines, destacant performances com La Ira, La cultura de l’odi o No-conformes. Treballa com a tallerista i formadori de circ a l’Escola Aire Circ Viu, La Volta, TuSí(K)Circ, La Rogelio Rivel, Del Revés, i al programa Caixa d’Eines, entre d’altres, mentre continua formant-se en altres disciplines escèniques i de circ, i forma part del Laboratori de creació i investigació en aeris de Cata Aguayo. També ha cursat el grau d’Antropologia Social i Cultural a Barcelona.

‘Lutum‘

Lutum és un viatge íntim i brutal cap a les parts més fosques de la memòria del cos. Una experiència escènica crua i orgànica que, a través del circ, els objectes simbòlics i les videoprojeccions, explora un territori on la fragilitat, el desig i la malaltia es confonen. On allò repulsiu pot florir i allò malalt esdevé força compartida, revelant la relació entre mort, sexualitat i qüestionament de gènere.

La Companyia de Circ “eia” («impulsos imprevistos acordats» en francès, “sí” en sard) neix el 2009 a partir de la fusió de diversos artistes: Armando Rabanera, Fabrizio Giannini i Cristiano Della Monica (Cirque Vague, Circo de la Sombra i Le Grand Osim Orchestra) i Francesca Lissia i Celso Pereira (Celso i Frana). Amb quinze anys d’experiència col·lectiva, cinc creacions en actiu i més de 800 representacions a 25 països, s’ha posicionat com una companyia de referència en el circ contemporani català i espanyol. Al centre de les seves creacions hi ha un circ humà, capaç d’evocar la complexitat de les relacions humanes.

Secrets

Secrets és un projecte de creació de circ contemporani de sala per a cinc acròbates, que s’estrenarà a la primavera o estiu del 2026. Aquesta vegada ens interrogarem sobre el pas del temps i les transformacions que provoca, amb especial atenció a visibilitzar i posar en valor les coses que moltes vegades amaguem. Què demanaríem a la nostra última estrella fugaç?

Cie. Le bar á chiens està composta pels i les artistes Florencia Galimberti, Matthias Elgueta, Lina Ramírez i Stefano Zacchi, provinents de Xile, Argentina, Colòmbia i Itàlia i reunits per les seves ganes d’indagar els portés acrobàtics com a part del mateix llenguatge.

‘A braccio’

A braccio és una experiència sensorial que invita el públic a connectar amb les seves pròpies emocions i records, ressonant en el més profund del ser. Un viatge on el circ es converteix en el vehicle perfecte per explorar les profunditats de l’ànima humana.

Timothée Meiffren, membre del Collectif TBTF, és originari de Toulouse, on va desenvolupar una profunda sensibilitat cap a les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, a més d’explorar la música improvisada. Posteriorment, va descobrir les arts circenses i es va formar com a acròbata a l’Esacto’Lido abans d’ingressar a l’Acadèmia Fratellini a Saint-Denis i a l’Escola de Circ de Lió. La seva pràctica acrobàtica el va portar a explorar el llenguatge coreogràfic, raó per la qual va continuar la seva formació en dansa al programa Coline a Istres. Des de llavors, ha treballat en la fusió d’aquestes disciplines, guiat per una passió pel risc i una especial afinitat per la caiguda.

‘La peur des vides’

Actualment, Timothée està desenvolupant La peur des vides, un solo de clown amb nas vermell que integra música en directe, acrobàcies burlesques i titelles. Aquest espectacle de 50 minuts s’inspira en mons fantàstics i aborda temes com l’estranyesa i l’absurd, l’acollida de l’altre, la nostra relació íntima amb la productivitat i la por als buits que aquesta pot generar.

Marina Cherry, resident a Estocolm, és contorsionista, acròbata i ballarina, formada a l’ESAC (Brussel·les 2016-2019) i a l’ENC (Montreal 2014-2016). Actualment, treballa en el seu nou solo ‘AVoid’, mentre continua girant el seu altre solo ‘Only Bones v.1.6’, així com duent a terme projectes col·laboratius a tot Europa, incloent-hi les companyies Les Argonauts, Petri Dish i Cirkus Cirkör. La seva aproximació a la creació i la interpretació basada en la investigació la situa entre la dansa, el circ contemporani i el teatre físic; amb el seu cos com a eina de manipulació i mètode per redefinir construccions tradicionals i tècniques de desconstrucció per trobar el seu propi llenguatge.

‘AVoid’ és un espai anònim. Un cos inusual. Una corrupció desafortunada que busca la reparació. Una persecució de fantasies, pors i neurosis. Sense necessitat de resolució ni justificació, ‘AVoid’ és la potencialitat astringent de l’“entre-entre”: ni aquí ni allà. El projecte és un intent de tocar realitats que pertanyen a l’indiscernible, l’inefable, aquelles que són un recordatori de la dissipació de certeses.

Aquest projecte neix de la fascinació de Marina per la solitud, les contradiccions, l’alienació i l’impacte del ràpid desenvolupament de la societat davant la digitalització. El punt comú és el concepte hikikomori: la retirada a la reclusió, una condició particular en la societat japonesa on la gent evita el contacte social a un nivell extrem. Tancant-se.

L’any 2022 la Maria Paz reuneix quatre artistes de circ – Jesu, Africa, Júlia i Maya – d’entre França, Catalunya i Xile per crear la companyia La côte folle. El col·lectiu es crea, per una banda, amb el desig de fer una creació de portés i dansa i, per l’altra, per les ganes de compartir l’ ètica col·lectiva i la qüestió de com fem circ.

Entre bous i vaques

Cinc cossos acrobàtics que es porten i s’acompanyen, utilitzen una estructura que es transforma per explicar ‘Entre bous i vaques’. El col·lectiu La côte folle proposa – a traves dels portés i la dansa – una narració escènica sobre la memòria, l’oblit, la vellesa, la demència i el pas del temps, inspirada en anècdotes i testimonis reals.

Una proposta de carrer i per tothom. Un viatge entre els records d’un cervell en ruïnes, entre la sensibilitat i l’humor.

Foto: Andreu Casadellà Oller

Maragda Induráin i Maria Estela coincideixen i es formen des del 2015 a l’Escola de Dansa La Madó (Vilassar de Mar). Paral·lelament cadascuna s’ha format en tècniques diferents. Maragda Induráin, ballarina de dansa contemporània i artista de circ, va formar part de la Cia jove Fre3Bodies 2018, Grau Mig a la Rogelio Rivel i ballarina de la Cia Roseland Musical. Maria Estela, intèrpret i cantant, graduada a l’Institut del Teatre, resident a Lo Spazio, centre d’investigació i pràctiques artístiques, col·labora amb músics i ballarins nacionals, i treballa per la pròxima producció del Teatre Akadèmia 2024 dirigida per Moreno Bernardi.

Actualment, realitzen el seu primer projecte en comú, la recerca d’una poètica escènica entre la perxa xinesa, la veu i la paraula. Experimenten metodologies possibles a partir de dinàmiques d’improvisació i repetició, per endinsar-se en el què la música i el moviment suggereixen.

If Circus se centra en recollir la memòria històrica i utilitzar-la com a font d’inspiració per a les seves creacions. Teixir és l’art ancestral que inspira a la companyia juntament amb la recuperació del saber de les seves àvies.

‘Melic’

‘Melic’ és un diàleg entre cordes teixides a mà que es transformen, es tensen i destensen, es teixeixen i desteixeixen. Cordes que ens sostenen, que ens bressolen. Al «Taller Teixint Memòries» teixim amb les mans la corda que apareix a l’espectacle l’endemà. Un punt de trobada per compartir l’art de teixir i explicar-nos anècdotes.

La companyia es crea l’any 2019, quan Jean i Paula acaben la formació professional de l’escola de circ de Grenoble (França). Creen el seu primer espectacle ‘Etranges Etrangers‘ que tracta de la por al desconegut, de la intolerància i dels prejudicis que cadascun té. Amb ‘Etranges Etrangers‘ han fet més de 100 actuacions i, actualment, continua girant per festivals francesos i europeus. En aquests moments estan en procés de creació d’una nova peça ‘En Panne‘ (títol provisional), en la qual el duo s’acompanya d’un músic.

‘En panne’

Des d’un planeta llunyà, una nau ha estat enviada per analitzar altres formes de vida. Durant el seu viatge, els tripulants tenen un problema i han d’aterrar com més aviat millor. Davant d’un grapat de mirades curioses, els viatgers es troben amb dificultats per establir comunicació amb la població local, que no està familiaritzada amb el seu llenguatge. Amb tanta incomprensió, aquests s’afanyen a reparar la nau, però el so que surt de la seva màquina comença a crear un vincle imprevist amb els autòctons.

El col·lectiu de circ contemporani ‘Būda’ (Vílnius, Lituània) va ser creat per iniciativa del malabarista Kasparas Bujanauskas. El col·lectiu examina les similituds i diferències entre les diferents disciplines artístiques i intenta esborrar els límits entre elles. L’equip de ‘Būda’ no té por de jugar, improvisar i buscar alguna cosa que encara no s’ha descobert. El més important és estar junts i sentir-se entre ells dins i fora de l’escenari.

Formada el 2014 a Montevideo (Uruguai), la companyia Plataforma CLO promou la creació, recerca i circulació del circ expandit. El projecte és una creació de Noel Rosas (Uruguai) amb la col·laboració de Maria Carolina Oliveira (Brasil).

La seva proposta artística combina circ, performance i dansa. Fomenta la producció i distribució d’arts vives, teixint xarxes de col·laboració entre diverses artistes, col·lectius, organitzacions i institucions en l’àmbit nacional i internacional. Actualment, organitza la residència Poéticas en Encuentro, a Canelones, i el Ciclo Interseccional Circense. Les creacions i coproduccions han circulat i participat en diverses sales, programes de residència i festivals a Uruguai, Mèxic, Brasil, Perú, Argentina i Tenerife.

En l’actualitat treballa en el projecte “De la memoria a la fuerza centrífuga, rutas obsesionadas con la telepatía”, que vol aprofundir en la investigació del circ expandit, a través de pràctiques de circ i de performance. Una exploració en codi de conferència circense – performativa, influenciada per pensadors/es de ciència-ficció, poètiques interseccionals i humorístiques. Reflexiona sobre les narratives antropocèntriques, especialment en el circ. Practiquen i reflexionen amb/des de/ al sud global.

Foto: Proyecto Mestizar (2021) Plataforma Clo, Uruguai / Autor: Reinaldo Altamirano

Fisicoquímico Circo és la companyia d’Ailén Leiva Reyes (Argentina).

L’artista entrena i investiga la disciplina de trapezi des de l’any 2008. Es forma a la Escuela de Teatro Callejero i a la Escuela Integral de Circo de la EMAU (Escuela Municipal de Artes Urbanas) y Dirección de actores en la Escuela Provincial de Teatro y Títeres (Rosario). Des del 2015 treballa en espectacles de carrer fent solos i amb diferents companyies, i participa en diverses peces de trapezi, humor i com a presentadorx, recorrent i coneixent espais de circ d’Argentina i els seus països limítrofs.

Està en procés de creació de la peça “Febril”. Una persona humana en recerca creativa. Un laberint de preguntes, intents, ensomnis, records, salts, vols i caigudes.

El raciocini esclatat: seny i demència, il·lusió i realitat, difuminen la seva línia fronterera.

Mentrestant soroll, aquella cerca d’inspiració es converteix en el camí cap a retrobar-se amb la seva essència: serà llavors quan aconsegueixi trobar l’autèntica obra mestra.

Viivi Rioha, nascuda a Finlàndia, es forma al Centre national des arts du cirque a Châlons-en-Champagne (França) i s’especialitza en la corda. Després de formar part de diversos projectes, decideix crear el seu primer solo amb una mini corda ‘V’, amb el qual és seleccionada pel programa Circusnext 2023.

A ‘V’ l’artista revela la seva mitologia personal. La seva relació amb la corda és el tema de l’espectacle. Viivi ha triat escurçar-la, obrint així una nova gamma de possibilitats instigant un buit més gran i una relació diferent amb el terra. Embarca l’audiència en un viatge a les seves profunditats internes, recordant-nos els nostres múltiples personatges.

Artista circense (2016 – Escola de Circ Rogelio Rivel) i educadora social (2013 – Universitat de Barcelona) de formació i de deformació tota la resta: investigadora del moviment i de l’acció performativa, impulsora de projectes pedagògics amb l’art com a eix transversal, formadora, creadora i amb un gran interès en la interdisciplinarietat. Estudia amb professors/es com: Mal Pelo, Hamza Benlabied, Andrés Corchero, Alexander Gavrilov i Semolina Tomic, entre d’altres. L’any 2016 cofunda la companyia: Cia. Capes (CAT), un duo de portes acrobàtics. El 2018 és cofundadora i artista del col·lectiu: Ino Kollektiv (FR) de portes acrobàtics en fxmení amb el que segueix treballant actualment. Amb el col·lectiu forma part d’un nou projecte de circ, cant i psicologia: Ekco (MX-IT-FR-ES) i un altre projecte de circ espontani i d’improvisació amb la disciplina dels portes acrobàtics: Improportes (FR-ES) conjuntament amb una altra companyia: kolektivo Konika. El 2022 inicia la investigació personal pel projecte: Cavitat f.

Cavitat f.

Cada cos és una síntesi de la seva història. La memòria pot ser explícita quan podem explicar o descriure raonadament una experiència concreta o implícita quan el cos reacciona a experiències que no pot processar per la ment. “Cavitat f.” és un projecte artístic que investiga la materialització de la memòria al cos o altrament dit: les memòries corporals o encarnades: tot allò que queda gravat al cos en forma de moviment, de gest, de so o de postura en record (majoritàriament inconscient) d’una vivència concreta. La idea és propiciar un treball que posi en relació el propi cos amb la codificació d’aquestes memòries, entendre les formes i els seus processos d’aprenentatge, veure quines i perquè han sigut oblidades i si és necessari o no visibilitzar-les i resignificar-les. Observar com afecte en tot això el context i també la relació entre dos o més cossos i pensar com generar així, memòries corporals col·lectives.

Foto: Helena Roig Prat