Trànsits

La companyia es crea l’any 2019, quan Jean i Paula acaben la formació professional de l’escola de circ de Grenoble (França). Creen el seu primer espectacle ‘Etranges Etrangers‘ que tracta de la por al desconegut, de la intolerància i dels prejudicis que cadascun té. Amb ‘Etranges Etrangers‘ han fet més de 100 actuacions i, actualment, continua girant per festivals francesos i europeus. En aquests moments estan en procés de creació d’una nova peça ‘En Panne‘ (títol provisional), en la qual el duo s’acompanya d’un músic.

‘En panne’

Des d’un planeta llunyà, una nau ha estat enviada per analitzar altres formes de vida. Durant el seu viatge, els tripulants tenen un problema i han d’aterrar com més aviat millor. Davant d’un grapat de mirades curioses, els viatgers es troben amb dificultats per establir comunicació amb la població local, que no està familiaritzada amb el seu llenguatge. Amb tanta incomprensió, aquests s’afanyen a reparar la nau, però el so que surt de la seva màquina comença a crear un vincle imprevist amb els autòctons.

El col·lectiu de circ contemporani ‘Būda’ (Vílnius, Lituània) va ser creat per iniciativa del malabarista Kasparas Bujanauskas. El col·lectiu examina les similituds i diferències entre les diferents disciplines artístiques i intenta esborrar els límits entre elles. L’equip de ‘Būda’ no té por de jugar, improvisar i buscar alguna cosa que encara no s’ha descobert. El més important és estar junts i sentir-se entre ells dins i fora de l’escenari.

Formada el 2014 a Montevideo (Uruguai), la companyia Plataforma CLO promou la creació, recerca i circulació del circ expandit. El projecte és una creació de Noel Rosas (Uruguai) amb la col·laboració de Maria Carolina Oliveira (Brasil).

La seva proposta artística combina circ, performance i dansa. Fomenta la producció i distribució d’arts vives, teixint xarxes de col·laboració entre diverses artistes, col·lectius, organitzacions i institucions en l’àmbit nacional i internacional. Actualment, organitza la residència Poéticas en Encuentro, a Canelones, i el Ciclo Interseccional Circense. Les creacions i coproduccions han circulat i participat en diverses sales, programes de residència i festivals a Uruguai, Mèxic, Brasil, Perú, Argentina i Tenerife.

En l’actualitat treballa en el projecte “De la memoria a la fuerza centrífuga, rutas obsesionadas con la telepatía”, que vol aprofundir en la investigació del circ expandit, a través de pràctiques de circ i de performance. Una exploració en codi de conferència circense – performativa, influenciada per pensadors/es de ciència-ficció, poètiques interseccionals i humorístiques. Reflexiona sobre les narratives antropocèntriques, especialment en el circ. Practiquen i reflexionen amb/des de/ al sud global.

Foto: Proyecto Mestizar (2021) Plataforma Clo, Uruguai / Autor: Reinaldo Altamirano

Fisicoquímico Circo és la companyia d’Ailén Leiva Reyes (Argentina).

L’artista entrena i investiga la disciplina de trapezi des de l’any 2008. Es forma a la Escuela de Teatro Callejero i a la Escuela Integral de Circo de la EMAU (Escuela Municipal de Artes Urbanas) y Dirección de actores en la Escuela Provincial de Teatro y Títeres (Rosario). Des del 2015 treballa en espectacles de carrer fent solos i amb diferents companyies, i participa en diverses peces de trapezi, humor i com a presentadorx, recorrent i coneixent espais de circ d’Argentina i els seus països limítrofs.

Està en procés de creació de la peça “Febril”. Una persona humana en recerca creativa. Un laberint de preguntes, intents, ensomnis, records, salts, vols i caigudes.

El raciocini esclatat: seny i demència, il·lusió i realitat, difuminen la seva línia fronterera.

Mentrestant soroll, aquella cerca d’inspiració es converteix en el camí cap a retrobar-se amb la seva essència: serà llavors quan aconsegueixi trobar l’autèntica obra mestra.

Viivi Rioha, nascuda a Finlàndia, es forma al Centre national des arts du cirque a Châlons-en-Champagne (França) i s’especialitza en la corda. Després de formar part de diversos projectes, decideix crear el seu primer solo amb una mini corda ‘V’, amb el qual és seleccionada pel programa Circusnext 2023.

A ‘V’ l’artista revela la seva mitologia personal. La seva relació amb la corda és el tema de l’espectacle. Viivi ha triat escurçar-la, obrint així una nova gamma de possibilitats instigant un buit més gran i una relació diferent amb el terra. Embarca l’audiència en un viatge a les seves profunditats internes, recordant-nos els nostres múltiples personatges.

Artista circense (2016 – Escola de Circ Rogelio Rivel) i educadora social (2013 – Universitat de Barcelona) de formació i de deformació tota la resta: investigadora del moviment i de l’acció performativa, impulsora de projectes pedagògics amb l’art com a eix transversal, formadora, creadora i amb un gran interès en la interdisciplinarietat. Estudia amb professors/es com: Mal Pelo, Hamza Benlabied, Andrés Corchero, Alexander Gavrilov i Semolina Tomic, entre d’altres. L’any 2016 cofunda la companyia: Cia. Capes (CAT), un duo de portes acrobàtics. El 2018 és cofundadora i artista del col·lectiu: Ino Kollektiv (FR) de portes acrobàtics en fxmení amb el que segueix treballant actualment. Amb el col·lectiu forma part d’un nou projecte de circ, cant i psicologia: Ekco (MX-IT-FR-ES) i un altre projecte de circ espontani i d’improvisació amb la disciplina dels portes acrobàtics: Improportes (FR-ES) conjuntament amb una altra companyia: kolektivo Konika. El 2022 inicia la investigació personal pel projecte: Cavitat f.

Cavitat f.

Cada cos és una síntesi de la seva història. La memòria pot ser explícita quan podem explicar o descriure raonadament una experiència concreta o implícita quan el cos reacciona a experiències que no pot processar per la ment. “Cavitat f.” és un projecte artístic que investiga la materialització de la memòria al cos o altrament dit: les memòries corporals o encarnades: tot allò que queda gravat al cos en forma de moviment, de gest, de so o de postura en record (majoritàriament inconscient) d’una vivència concreta. La idea és propiciar un treball que posi en relació el propi cos amb la codificació d’aquestes memòries, entendre les formes i els seus processos d’aprenentatge, veure quines i perquè han sigut oblidades i si és necessari o no visibilitzar-les i resignificar-les. Observar com afecte en tot això el context i també la relació entre dos o més cossos i pensar com generar així, memòries corporals col·lectives.

Foto: Helena Roig Prat