NOTÍCIES

Lab de Labs #6. I com fem xarxa?

Creació comunitaria
2024

La darrera sessió de pràctica i pensament (Labdlabs) del projecte “territoris, comunitats i pràctiques artístiques” va tenir lloc a l’Ateneu Popular 9 Barris.

Una sessió molt especial que a més d’acollir el grup cor de la recerca (les mediadores de la Central, Graner, La Fabra i Coats i l’Ateneu Popular 9 Barris) va estar oberta a artistes i veïnes, representants de l’ICUB i Pla de Barris, i tècniques i mediadores de dues fàbriques de creació més. Alhora, la sessió va quedar enregistrada amb la relatoria visual de la Clara Tanit. Feu-hi una ullada al peu de la notícia.

Què ens passa i com fem xarxa?

I amb la voluntat d’obrir el procés de la recerca transversal a d’altres fàbriques de la xarxa de fàbriques de creació de Barcelona, aquesta sessió va esdevenir una mostra ‘tastet’ de la metodologia  de recerca emprada al llarg de l’any. I amb la il·lusió de que aquest curs 2024 que iniciem,  estengui la recerca a d’altres centres ens seguirem preguntant:

  • Com podem nodrir relacions poroses entre la pràctica artística a les fàbriques, els territoris i les comunitats?
  • Com obrim el lab de labs a la xarxa?
  • Quines condicions afavoririen la participació?
  • Com es torna el lab de labs una eina de mediació i recerca que posa la creació comunitària al centre?

L’estructura de la recerca planteja estendre el model arquitectònic de la tensegritat per a obrir reflexions sobre els elements, tensions i dinàmiques que donen integritat a una xarxa.

Tensegritat: quines tensions -internes i externes- sostenen la forma d’una estructura dinàmica?

Partint del model de tensegritat, la recerca proposa dues exploracions. A la primera, una tela ens serveix de teixit connectiu del que totes ens agafem. La Pauta es senzilla i oberta: sentir-nos unes a les altres mitjançant les tensions visibles i invisibles i escoltar els ‘estira i arronsa’ del grup.

A la segona, accionem un organisme que es connecta mitjançant varetes rígides i cordills, i ens movem alhora com un núvol mentre atenem als punts més vulnerables d’aquesta ecologia dinàmica. Ambdues pràctiques demanen que posem atenció a la integritat de la xarxa, del grup, així com a les forces invisibles, internes i externes que la sostenen, o fins i tot, la fan col·lapsar.

Movent aquesta pràctica cap a l’articulació de l’experiència en paraules, encetem un diàleg molt obert on reflexionem sobre la pràctica comunitària dins de la xarxa de fàbriques. Notem que hi ha normes profundes del joc i  tecnologies de relació que ens fan mes o menys poroses, i anomenem mecanismes com l’escolta, la pressa i la calma, la tensió i la distensió i d’altres “quès/coms/quins” que sostenen- o col·lapsen una xarxa.

També xerrem sobre la pràctica com a recerca: el què ens passa quan comencem a fer recerca des del cos i el joc i com ens afecta l’estar i la conversa possible. De la necessitat de posar en valor la recerca artística a les fàbriques de creació. Escodrinyem el lab de labs com a metodologia de mediació, i ens preguntem sobre com l’eix ‘experimentació- expectativa’ pot nodrir o bloquejar una recerca, sobre la importància de la iniciativa, el suport mutu, i la intuïció– tot i que a l’àmbit institucional ens costi parlar d’intuïció.

Parlem de la importància del lab de labs com a espai per a “fer-en-comú” i de com aquest any ha estat un procés de transformació i cohesió intern, de les tècniques i mediadores del projecte, sobretot, que ens hem fet nostra la curiositat, la metodologia i el procés de recerca transversal. El lab de labs comença a prendre forma com a dramatúrgia relacional. La pregunta no és ‘què és el lab de labs ’? sinó quines noves maneres d’estar i conèixer, juntes, pot fer possibles?  (ho veurem el proper 2024. Seguim!!).

NOTÍCIES