Donem el tret de sortida a la celebració de la 2a dècada de La Central amb la instal·lació mural ‘Paper Mullat’

Aquest divendres, 25 de novembre, inaugurem la instal·lació mural ‘Paper Mullat’, que recrea la història de La Central del Circ al Fòrum i es podrà visitar durant els pròxims mesos a l’equipament. La intervenció donarà el tret de sortida a la celebració de la 2a dècada de La Central que s’allargarà fins al març de 2023 i inclourà diverses activitats.

Sobre ‘Paper Mullat’

Text de Marissa Paituví

Paper Mullat és una intervenció mural en negre sobre blanc. Un collage, un retall de notícies i fets, una proposta inspirada en el naufragi de les polítiques socials i en les lluites col·lectives que van fer possible la fundació de La Central del Circ. Una forma de recordar i recrear la història. Un qüestionament als usos de la cultura com a factor d’higienització i invisibilització del que fou el Camp de la Bota. Una mirada al circ que s’albira des dels castells de vent construïts en altres dies.

Diu Donna Haraway que situar és posar en evidència el lloc des del qual es parteix. Paper Mullat vol contribuir a fer emergir els sediments que, capa sobre capa, s’acumulen en els més de deu anys de La Central del Circ. D’una banda, per dragar les històries del Camp de la Bota, el barri d’assentaments informals soterrat sota el Parc del Fòrum. De l’altra, per reivindicar les lluites col·lectives que van esperonar i reclamar un espai per a la pràctica i la creació de circ. Ambdues històries convergeixen en les polítiques culturals que van produir una Marca Barcelona que encara avui ven el seu aire i el seu sòl a capitals globals poc interessats en el benestar dels seus habitants.

L’alba i l’ocàs del Camp de la Bota estan lligades a la internacionalització de Barcelona. Va ser un esdeveniment cultural, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, el que va fer créixer el petit barri de pescadors que hi havia entre l’antiga via del tren de la costa i la platja. I va ser el Fòrum Universal de les Cultures del 2004 el que va esborrar-ne qualsevol rastre. La Cultura – amb majúscula referint-nos a l’oficial – ha tingut doncs una clara influència en la configuració d’aquesta zona de sorra i aiguamolls del delta del Besòs.

La Cultura també ha constituït una forma subtil de control social al costat de mètodes més rotunds dels quals el Castell de les Quatre Torres n’és un clar exemple. Construït el 1850 al Camp de la Bota,  servia com a polvorí i per contenir els moviments obrers, molt actius al Poblenou durant la revolució industrial. L’altre gran símbol de la repressió fou el Parapet del Camp de la Bota on, del 1939 al 1952, van ser afusellades a trenc d’alba més de 1.700 persones, la meitat d’executats/des pel Franquisme a Catalunya.

Al llarg dels anys, diversos moviments socials i artístics han volgut resistir a les polítiques que restrenyen la vida i l’organitzen per servir a uns interessos extractivistes que poc o cap benefici deixen a les poblacions que en pateixen les conseqüències. Pels volts del 2004 un grup d’artistes de circ van ocupar unes naus industrials al Poblenou. Coneguda com la Makabra, artistes i activistes hi convivien i lluitaven contra l’especulació immobiliària amb formes d’habitar l’espai molt similars als de les famílies que van poblar el Camp de la Bota. L’espai autogestionat constituïa un focus neuràlgic del circ a la ciutat, tant per l’entrenament i la creació, com per la hibridació i l’exhibició. Afectada pel pla urbanístic 22@, La Makabra va ser desallotjada. Les mobilitzacions contra el desallotjament van ser molt seguides i van créixer amb l’ocupació, al costat del veïnat organitzat, de Can Ricart.

Paral·lelament, les obres pel Fòrum de les Cultures 2004 estaven modificant el litoral barceloní. Les obres i l’esdeveniment van crear molta controvèrsia i protestes. El pla urbanístic de remodelació del Parc del Fòrum va servir per netejar i invisibilitzar aquelles formes de viure que tacaven la imatge de la Marca Barcelona i la seva projecció internacional. Per mostrar el rebuig a aquestes polítiques culturals i socials, es va organitzar un assalt massiu per terra, mar i aire el dia de la inauguració. De nou, l’art i l’activisme van interrompre el discurs oficial sobre la ciutat.

Una de les crítiques principals a les obres del Fòrum era la manca de visió a futur de les instal·lacions i la falta de justificació de la despesa. Quan els i les professionals del circ, ja organitzades en l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya, i els i les artistes vinculades a La Makabra i les posteriors ocupacions, van fer pressió reclamant el reconeixement del circ com un art i un espai per a desenvolupar-lo, l’enorme forat obert sota la Placa Fotovoltaica es va omplir de sentit. Un espai ple de promeses i possibilitats que s’unia a les Fàbriques de Creació de Barcelona i que va iniciar el seu camí hissant una carpa.

El pacte amb la cultura oficial va ser un triomf pel Circ que va guanyar un espai per a la pràctica i la creació, un exemple d’equipament ben dotat i reconegut internacionalment. El pacte va ser  alhora un guany i una pèrdua que va deixar un sabor agredolç i una sensació de traïció entre allò que s’esperava i allò que fou. Una encaixada de mans que va pacificar algunes de les demandes, d’altres, com l’espai fix d’exhibició, van caure en paper mullat. L’acord també va instituir l’entrada a la xarxa de Fàbriques de Creació, fet que ha condicionat les noves maneres de crear i fer circuit en el camp de l’art.

Malgrat el seu nom, La Central del Circ, està situada en un espai perifèric, ocult als no iniciats i poc porós al context. En terra de ningú, en un enclavament entre Barcelona, Sant Adrià del Besòs i el Port. Potser el lloc menys estratègic per una Marca renovada que parla de noves centralitats i que diposita en els equipaments culturals altes expectatives de revitalització i transformació de problemàtiques socials difícils de revertir només des de l’art i la bona voluntat.

Amb tot, Paper Mullat vol contribuir a actualitzar les  històries invisibilitzades o poc reconegudes i que d’alguna forma encara ressonen a través de la memòria dels qui van viure al Camp de la Bota, van assaltar el Fòrum, van habitar La Makabra o van hissar la carpa de La Central del Circ. També és una invitació a preguntar-nos sobre la relació entre l’art i la societat, sobre l’impacte que tenen les polítiques culturals en la configuració d’un territori per fer-nos prendre posició, situar-nos, davant de promeses i pactes que ens afecten com a professionals del circ i la cultura, però sobretot, com a ciutadans/es.

Idea i recerca: Marissa Paituví
Art: Jimmie Dyangani
Producció: Santiago Ponce