Les Carpes

En aquesta ocasió el col·loqui versa sobre les carpes de circ. Una trobada  per zoom amb el Jordi Gaspar per parlar de La Vela de l’Estruch de Sabadell, la seva història i les qüestions tècniques d’implantació d’una carpa de circ; juntament amb l’Oriol Escursell del projecte Nilak i Marcel Escolano de Los Galindos per parlar sobre les estètiques i poètiques del circ en carpa.

El primer en exposar el seu projecte és Oriol Escursell qui destacava “que Nilak encara no té carpa”. Segons les dades de les Estadístiques Culturals de Catalunya del 2017 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 26% de les comarques catalanes no tenen cap teatre, i entre el 2011 i el 2015 el circ ha representat el 2,2% de la programació teatral. Per aquest motiu presentem Nilak, circ teatre itinerant. Un Circ Teatre capaç d’englobar diverses activitats i crear un món efímer durant uns dies.

“Creiem en el circ contemporani i en les arts escèniques com una eina de transformació social i cultural. Potenciar l’art en viu i retornar l’essència de les carpes dels circs i del campament que es general al seu entorn.”

Utilitzant el caràcter nòmada per descentralitzar les arts escèniques dels grans nuclis urbans i convertir els pobles en l’epicentre del circ, Nilak situa la carpa com a eix vertebrador del projecte, com a símbol de circ i de transformació de l’espai urbà.

Actualment, explica Escursell, la programació de circ contemporani es troba en grans nuclis urbans, per això volen apropar al circ a totes les zones demogràfiques de Catalunya. Crear un projecte que arribi arreu i reivindiqui la carpa de circ com a màxim exponent de la contemporaneïtat actual. Apropant les noves dramatúrgies a tot el territori per facilitar-ne la visibilitat, en especial en aquelles comarques que no disposen d’instal·lacions teatrals.

Una carpa, per l’artista, és molt més que un símbol del circ, és una forma d’entendre el món. Des de Nilak creuen que és hora de retornar a la carpa, tornar a omplir aquest imaginari que tenim que a poc a poc està desapareixent. “És per això que proposem aquesta estructura com a eix vertebrador del projecte, per tal de recuperar la carpa de circ i el campament que es genera al voltant amb l’objectiu de reconstruir la identitat perduda del circ contemporani català, recuperar la màgia d’aquest espai i tornar-lo a l’imaginari col·lectiu. Funcionar com un teatre permetrà que moltes companyies puguin fer-se seva la carpa, augmentar la programació i a poc a poc tornar a fer habitual l’aparició de les carpes de circ als pobles.

​Al seu torn, per Marcel de Galindos la Iurta és el lloc ideal pels seus espectacles perquè els hi permet encarar la idea de reunió, de trobada amb el públic. Per l’Anna de Mataró la proximitat amb el públic és essencial i la carpa, la Iurta, la vela permet crear un imaginari, una vivència fins i tot abans d’entrar-hi. “Pel públic és triplicament gratificant.” apunta i destaca la importància de canviar l’imaginari associat al circ clàssic gràcies a espectacles de circ més contemporanis que puguin atraure al públic jove! 

Per Marcel, en la mateixa línia captar el públic és bàsic i cal fer-ho des de les escoles fomentant que el teatre i el circ entre a les programacions escolars. Destaca que els espectacles dels Galindo fan funcions escolars. Tanmateix, l’Anna destaca el buit de joves al teatre, “dels 17 al 20 no tenim gent, després als 30 i escaig es recupera una mica”

Escursell apunta que el que funciona amb les escoles son els tallers més immersius, participatius. “el públic no existeix es crea. La nostra feina es la d’enamorar-los perquè vulguin tornar” diu l’impulsor de Nilak

Per l’Anna la clau és fet una llei de les arts en viu igual que hi ha una llei de lectura que se sustenta en les biblioteques públiques i Laura Boves destaca que des de Cultura s’està treballant amb ensenyament per fer una feina conjunta de públics. Escursell afegeix s’ha de treballar el territori perquè el públic pugui existir i crear vincles amb els museus i institucions del territori que acull la carpa.

Arriba el torn de Jordi Gaspar que explica la situació de la Vela de l’Estruch. Gaspar opina que la vela hauria de ser itinerant o semipermanent. “La carpa és romàntic però complica alguna cosa. Si no la tansportes no te sentit”  A l’Estruch, relata, tenen problemes d’acústica i calefacció. A més, les cies  volen pintes no necessiten les 4 bandes. “Volen espais teatrals per facilitar la creació i anar a treballar”. Marcel demana si la vela és per tant un inconvenient i Gaspar respon “ en alguns casos sí i en altres no. La vela ha de ser el més versàtil possible. Nosaltres som un ventre de residència i exhibició.” La vela, argumenta, té 36 anys i ja es nota el desgast i pel que fa a l’administració no té un certificat d’usos específic “ està al limbo i els arquitectes no se l’han fet seva”. 

La carpa insistí Gaspar “és un lloc que es posa a 50 graus, que s’ha de ventilar que no pots fer llum fins la nit. és complicat”. La carpa de l’Estruch té un aforament per 400 persones. És de 180 graus, amb prosceni i la grada l’embolcalla tota. Ara bé, la gent està fent frontals perquè volen treballar i de fet nosaltres estem pensant en fer una pista quadrada a la carpa amb mòduls perquè ens ho demanen les companyies en residència”. Tot i els inconvenients que explica Gaspar, per la Vívian la carpa és un lloc molt performàtic perquè no es pot amagar res, el teatre en canvi és un  espai d’il·lusió on es poden amagar coses. 

Per Gaspar la carpa és màgica i poètica, “com  una catedral on la gent mira cap amunt”. L’imaginari de les carpes pot ser nostàlgic, i de fet, els circs clàssics viuen d’això. Per la Vivian cal canviar aquest imaginari i adaptar-lo a les companyies contemporànies. Una de les participants tanca la sessió amb un apunt tècnic clar “ més enllà dels imaginaris de la carpa el que veiem es que sense unes certificacions clares de l’administració la programació es veu condicionada”.