Divendres 18 el grup es va desplaçar a Mataró per conèixer l’espai de circ Cronopis i visitar la carpa on els Psirc  feine la seva creació. Durant la visita, en Benet Jofre i en Miquel Lleixa van explicar que Can Fugarolas és un espai autogestionat que va començar fa set anys impulsat pel col·lectiu de circ de Mataró Cronopis. Inicialment havien ocupat unes naus i van seguir en la línia de defensar el circ a la ciutat de Mataró llogant les actuals naus i convidant a diferents associacions locals per fer un projecte cultural. La planta baixa l’ocupa Cronopis i les superiors Estudis Mix (vídeo i música), un espai de coworking i l’espai artístic Fogart. Dins del coworking hi ha Som Mobilitat que té tres vehicles elèctrics, cooperatives de consum, rebost, espai de magatzem, d’escultura, un grup de música i cuina comunitària. A l’exterior hi ha un espai de benestar i horts comunitaris i el pati que serveix d’espai de residències i exhibició de la nau. El col·lectiu de circ Cronopis treballa la formació, l’entrenament, les residències de creació, i l’exhibició. Tenen dues sales de residència. No poden fer totes les tècniques de circ per falta d’altura però en poden fer la majoria.

Després de la visita els Psirc van presentar part de la seva creació i es va establir una conversa posterior amb el grup participant. Es tractava d’una proposta dinàmica, centrada en les històries dels diferents personatges, i que estaven creant per ser adaptable a diferents formats i contextos.

Després de dinar, Johnny Torres, exdirector artístic de La Central del Circ va fer una exposició sobre diversos temes. En primer lloc va proposar una acció per pensar sobre el terme “cultura”, en que cada persona participant tenia tres minuts per escriure allò que li suggerís aquesta paraula.

Seguidament va fer recorregut històric sobre la carpa. Hi ha tres idees sobre l’origen: La primera té lloc el 1768. L’anglès Philip Astley lloga un solar i construeix un teatre isabelí que té carreres per fer hípica i hi ha una escena i hi aglutina altres figures disperses al voltant del cavall com les acrobàcies. És la primera forma de circ coneguda. Ho fa amb estètica paramilitar. La seva dona aprofita totes les andròmines del marit, com els brodats per fer l’estètica dels uniformes del circ. La segona idea situa l’origen en el regnat de Vespasià, autor de la campanya de “pa i circ”. La tercera idea és que la carpa és una seqüela de la cultura urbana que s’inicia al segle XVIII. La carpa és una arquitectura que es desenvolupa anàloga amb el teatre. El circ manté la forma amfiteatral. És un espai transparent on tots els dispositius tècnics estan exposats a la vista del públic. A diferència del teatre, al circ tot queda exposat.

Per acabar, el Jonny va apuntar a la situació del circ a Catalunya. D’entrada explica que la bibliografia sobre el circ és fonamentalment en francès. No hi ha producció intel·lectual sobre circ a Catalunya. I la majoria de textos canònics ni tan sols estan traduïts aquí. Falta formació i recursos, els professionals que es formen aquí no hi volen treballar perquè la precarietat és molt elevada. Segons ell l’artificació del circ passa per trencar consensos. Si es fa un treball acurat en formació de circ repercutirà en les escoles artístiques formals, ja que el gest tècnic hauria de deixar de ser la prioritat. En canvi les escoles d’aquí són fàbriques d’interpretació. L’Adrià apunta a un fordisme cultural, a una fabrica d’artistes en cadena.

Després de la conversa amb el Johnny, l’Adrià va proposar a les participants que construïssin cadascuna una imatge amb els diferents elements que hi havia a la carpa, des d’elements mòbils, fins a vestuari i il·luminació. L’objectiu era veure com qualsevol cosa posada en escena canvia i pren un significat diferent. Una imatge en escena té molta més càrrega que a la vida real. Ser creador/a d’una escena, encara que només sigui amb llums i música, va esdevenir una manera d’acostar-nos al món del circ.

L’última activitat de la jornada va ser la conversa amb l’equip artístic de Lume, el circ de Nadal de Cronopis, i l’assistència a l’espectacle.