Les residències artístiques: les artistes Vivian Friedrich, Àfrica Llorens i Elena Zanzu, comparteixen la seva experiència al voltant de les residències artístiques segons les diferents fases de creació, diversitat de formes d’entendre les residències segons els espais i les relacions que s’hi estableixen. A la trobada es dialoga amb un tècnic especialitzat en circ per comprendre les especificitats tècniques de les disciplines de circ. 

Elena Zanzu presenta a Ivan Arjona rigger i tècnic de Volàtil Rigging juntament amb Julià López- La Companyia de rigging acrobàtic creada el 2010 especialitzada en instal·lacions per persones/artistes/actors a la indústria de l’espectacle (circ, teatre, cinema, publicitat, esdeveniments, …) que ofereix Instal·lacions i efectes de vol per persones. Així com Serveis tècnics de rigging per l’espectacle: elevació i suspensió de càrregues (estructures, suports per il·luminació , àudio, vídeo,..), sistemes d’ancoratges, instal·lacions temporals, seguretat a l’altura. Coordinació i producció tècnica de projectes (regidoria escènica, maquinaria escènica…).  L’Ivan resumeix les seves tasques i explia la necessitat de tenir tècnics especialitzats en circ. Preguntat per les problemàtiques que se sol trobar el tècnic explica que normalment els problemes als teatres i equipaments a l’hora de programar circ son pels ncoratges i l’alçada. Les solucions són dues: una efímera i una que implica canviar l’estructura. 

Les tècniques d’ajuntament diuen que als programadors i directors de teatre els falta assessorament en matèria de circ i alhora guiar als arquitectes perquè aquests es basen en el circ clàssic. Del mateix parer és Ivan que diu que per fer la Central van estar més de 3 anys assessorant als arquitectes.

Aquesta part de la trobada conclou amb la convicció per part dels assistents que si arquitectes, directors i tècnics treballen plegats posant el focus en les especificitats tècniques del circ, aquest pot tenir molt més recorregut a les programacions.

La segona part del col·loqui es focalitza en les residències. Per la Vívian, artista i una de les conductores de l’acte, explica que les residències no només son un espai cedit sinó “un espai que pot ajudar-nos a crear o a vegades només a investigar”. També fa cinc cèntims sobre els processos de creació del circ, que són molt més llargs que els del teatre, “el teatre pot separar la investigació de la creació. En el circ l’escriptura o la composició de la peça passen  paral·lelament”.  A més, diu, “sovint al circ hi ha co-autoria, artistes que comparteixen material, conversen sobre el material descobert etc.”

L’Àfrica és del mateix parer, el  circ, la seva  escriptura i la creació van en paral·lel. L’artista opina que una residència també és un bon lloc per enxarxar-se amb altres artistes, compartir amb un públic reduït i tenir una experiència i un retorn social enriquidor. Una de les participants explica que sovint es confon residència amb cedir un espai per assajar però que una residència va més enllà i que a l’administració li cal aprofundir en el concepte i destaca la definició de la Nau Ivanow com una aproximació del que una residència hauria de ser:

“Una residència ha de ser un procés flexible que es desenvolupa en un espai i un temps de treball que ofereix les condicions adequades i adaptades a les necessitats específiques de cada projecte acollit. Per tant, un espai flexible que generi confiança i el diàleg per a poder tenir cura del procés del creador/a i poder recollir, compartir i patrimonialitzar el coneixement que es genera a l’interior de les pràctiques artístiques. Ha d’estar dotada d’una aportació econòmica que permeti treballar dignament al creador/a (recursos econòmics, amb honoraris per al procés de recerca) i d’un equip humà que acompanyi en tots els àmbits, sense ingerència en el procés creatiu. Ha de poder oferir i obrir espais de connexió i d’intercanvi que facilitin la continuïtat de les trajectòries artístiques i, per tant, ha de formar part d’una xarxa comunitària que inclogui l’artista, el centre de creació i l’entorn. La residència ha de ser accessible a través de diferents mecanismes de selecció, i ha d’estar basada en els temps de la creació (no de la producció).”

https://nauivanow.com/noticies/definicio-residencies/

Una altra participant, recuperant la idea d’Àfrica de retorn social, creu que és molt important que els artistes en residència s’integrin i dialoguin amb la comunitat mostrant el seus processos artístics perquè “ la ciutat així s’ho fa seu”. Conversar amb el públic, debatre, explicar és clau.

L’Àfrica celebra que estiguin sensibilitzats amb el tema i l’Elena Zanzu  afegeix que és molt important compartir el  treball i conversa amb la comunitat local. A més, ella com a solista, busca l’intercanvi. 

Una altra de les participants  explica que tenen ganes d’oferir residències però no sap com entrar al circuit. Li aconsellen que el millor és fer-ho fent tàndem amb altres espais com per exemple l’Ateneu 9 Barris. Per la Vivian i l’Àfrica és importantant de fer residències fora de Barcelona.

La sessió s’acaba amb un quiz creat a través de les preguntes d’artistes, programadors i enquesta de circ “un espècie de trivial” explica Àfrica. Totes els participants juguen al prototip de manera virtual a través de l’eina Kahoon, a l’espera de tornar a la presencialitat i poder recollir el joc físic fet de cartes amb preguntes i respostes.