El 21/10/2019 es van iniciar les accions d’Esfera Circ coincidint amb el Fresh Circus#5, que enguany s’ha celebrat en el marc del Festival du cirque actuel a Auch.
Les persones assistents a Auch van ser Esteve Caramés, de l’Institut de Cultura de Barcelona; Laura Bové, de la Direcció General del Departament de Cultura de Barcelona; Ricard Pardo, de l’Ajuntament de Martorell; Oriol Puig Taulé, periodista de Núvol i altres mitjans; Esther Rodríguez, directora del programa Quan arribin els marcians de TV3: les artistes Vivian Friederich i Àfrica Llorens, amb la coordinació de Marissa Paituví i l’acompanyament d’en Jhonny Torres, Director artístic de La Central del Circ, Ione Hermosa, Gerent de La Central del Circ i Juliette Beaume, Coordinadora del Pla d’Impuls del Circ. També es van fer activitats conjuntes amb Marc Olivé, Director artísitc del Mercat d les Flors, la delegació de l’ICEC i l’Institut Ramon Llull que estaven presents aquells dies a la Fira, Elena Zanzu, l’altra artista dinamitzadora i Nini Gorzerino, Cap de Projectes i Internacionalització de La Central del Circ, desplaçada a Auch com a moderadora d’una de les taules del Fresh Circus.
La comitiva es va desplaçar a Auch amb l’objectiu d’ampliar els coneixements en torn les arts del circ i generar una xarxa de relacions estable entre el món de la recerca i la creació (els/les artistes) i el de la gestió i la comunicació cultural tant en l’àmbit català com en l’internacional.
El primer dia d’activitat i aprofitant el desplaçament en bus, es va fer una parada a la Grainerie de Toulouse on Jean Marc Broqua, Secretari general i de projectes internacionals, ens va explicar les característiques de l’espai.
Després de la visita es va continuar la ruta fins a Auch on Marc Fouillard, director de CIRCa, ens va explicar les característiques del festival.
La resta del dia es va assistir als espectacles Monstro de Collectif Sous le Manteau al Chapiteau Caserne Espagne, Circus I love you de Circus I love you al Chap. Endoumingue i Instante de Cie MPTA/Cie 7bis al Centre Cuzin.
Després de veure els diferents espectacles les artistes amb les seves dinàmiques, ajudaven a aprofundir en les reflexions sobre els imaginaris i les estètiques del circ, així com a explorar les relacions amb les audiències. Després de l’assistència als espectacles, demanaven al grup participant: Què hem vist? Què ens ha fet sentir? I obrien un espai a la reflexió conjunta tant sobre qüestions estètiques i dramatúrgiques com en l’àmbit tècnic. Això ajudava tant a tenir una mirada més profunda sobre el que s’havia presenciat, com a ser més conscients de l’efecte que causava al públic.
Per exemple, després de veure Monstro de Collectif Sous le Manteau, es va parlar dels espectacles monodisciplinars (en aquest cas la perxa xinesa) i fets en col·lectiu. Es va reflexionar sobre el tipus d’espai, de presentació frontal, el tipus d’il·luminació, com la música i els moviments donaven una sensació de coreografia ja que estava tot molt “cronometrat”, es va introduir el concepte de teatre èpic de Brecht ja que els/les artistes trencaven la quarta paret per adreçar-se directament al públic. L’espectacle era en carpa i sobre l’ambient es va dir que era polsegós, que el fons estava poc cuidat i que els seients eren poc còmodes, que l’espai escènic era petit pel muntatge i que això dificultava els/les artistes així com les dificultats de sonoritzar. De la dramatúrgia es va parlar que estava fet per capítols, que parlava de les relacions, que s’hi percebien dos flashbacks i que el llenguatge era la perxa xinesa. Es va observar que hi havia diversitat de cossos, que un artista tenia asma i que hi havia hagut un petit accident. Sobre la percepció com espectadors es va comentar que es tractava d’una “exhibició tècnica solvent” però que en ser tant mecànic generava molta distància ja que es preferien persones més “de carn i ossos” i que els va resultar una mica avorrit i llarg.
Aquesta primera reflexió va ser el punt de partida per anar desgranant els altres espectacles vistos. Sobre l’espai: Circus I love you va ser en carpa però en forma circular mentre que Instante, en una capella adaptada, tornava a ser frontal. Es va assistir a més espectacles monodisciplinars en col·lectiu amb Möebius (acrobàcies) i en solitari amb Instante (Roda Cyr), així com pluridisciplinars amb Circus I love you. Es va observar la relació de les persones dels col·lectius, el que transmetien, i es va valorar que una peça més tradicional i esbojarrada com Circus I love you podia ser divertida i entretinguda gràcies a la profusió de tècniques, però sobretot a la relació del col·lectiu que els humanitzava i els feia de “carn i ossos”. La peça que es va entendre com a més trencadora i contemporània va ser la de Juan Ignacio Tula, Instante. La forma amb que es relacionava amb la Roda Cyr i els imaginaris que generava, la materialitat i el temps que evocava amb el seu moviment continu, els espais als que traslladava el públic, van deixar el grup impressionat.
