El dijous 17 el grup es va trobar a l’Ateneu Popular 9 Barris on va conèixer els projectes educatius de l’Ateneu i el seu treball de públics abans de veure Fins i tot la foscor, el 25è Circ d’Hivern, en sessió matinal. Després de la funció, les primeres impressions que el grup va posar sobre la taula varen ser que es tractava d’una  peça amb molta complexitat tècnica, que la multidisiciplinarietat estava molt ben trobada, es va considerar que podia funcionar molt bé per a públic adolescent pel component musical, el ritme, etc, així com l’abordatge del tema de la mort. Com a punt feble es va valorar que  la teatralitat en les peces de circ de vegades es veu una mica forçada o amateur.

Aquesta conversa va donar peu a que sortissin converses més generals, referents al sector del circ i la programació d’espectacles. Per exemple, es va parlar dels públics, del component singular que cada públic té en cada teatre, municipi, regió. No totes les peces són bones per ser programades a tot arreu. La posició més compartida entre totes les persones que programen del grup és que no tots els “públics” són iguals o els agrada el mateix i en el moment de selecció què es programa en un espai d’exhibició, la majora tendeix a pensar en el “nostre” públic. Es parla de que aquesta tendència també ve donada per la necessitat de “fer diana” quan es programa. Existeix una exigència, tot i que potser no de manera explícita, a tenir una alta assistència amb tot el que es programa i això fa que existeixi certa por, o reticències a emprendre riscos. Al mateix temps, es va considerar que aquest fet és un dels que és convenient abordar en la relació i el vincle entre programadores i artistes; així com també és important parlar del “no públic” que es té també en tots aquestes espais i el repte que suposa convertir aquest “no públic” o gent que mai va a veure res del que es proposa, en públic potencial. D’altra banda, també es va parlar del repte que suposa tenir circ en sala, ja que tampoc no és un format habitual.

Per trenacar el gel i iniciar les relacions amb el grup, l’Adrià i el Wanja van proposar una dinàmica de creació d’uns aneguets amb peces de Lego. A través de les creacions les diferents persones del grup es van poder conèixer una mica més.

Després de dinar, es va fer una visita a l’escola de circ Rogelio Rivel per veure’n les instal·lacions i conèixer el projecte pedagògic. A l’escola s’hi pot estudiar el grau mitjà i també el superior. Al superior es treballa més la creació, tècniques complementàries de moviment acrobàtic, teatral i tallers de creació per agafar idees i recursos per presentar el seu propi número. Es tracta d’una titulació pròpia i malgrat ser oficial, l’alumnat no pot accedir a beques. Es va parlar sobre la mobilitat  cap a França, on les escoles són gratuïtes, a més de que el circuit acadèmic té molt més reconeixement: es pot fer fins i tot doctorat en circ.

Adrià Montaña, antic alumne de la Rogelio ens explica la seva experiència acadèmica.. Ell es va presentar a tres escoles: una a Niça (França) que era gratuïta, una altra també gratuïta a Torí (Itàlia) i a la Rogelio Rivel.  L’Adrià va compartir la seva experiència com a alumne de la Rogelio Rivel i va certificar les avantatges d’estudiar i viure a França per molts artistes de circ. Va explicar que el món escènic del circ és petitíssim i tots els que en fan a Europa es coneixen. Creu que el circ és un art molt dinàmic perquè no està institucionalitzat. Al no tenir un terra sòlid es reinventa constantment i està molt viu. I això el converteix en l’art que està més fresc ara mateix i on s’estan fent coses molt interessants.

Seguidament es va establir un debat sobre el poder de les programacions a l’hora de condicionar les creacions. El tipus de circ que busca un programador i també el tipus de públic i la franja d’edat al qual va dirigit fa que els artistes es puguin veure abocats a fer un tipus o altre d’espectacles. I això va dur a parlar sobre les etiquetes. Ell preferiria dir-li a tot arts escèniques o arts en viu. Va argumentar que el concepte de circ i de teatre hauria de ser més ampli, ja que sinó amb les seves creacions sent que mai acaba d’encaixar. Fins ara el circ s’ha hagut de reafirmar molt perquè estava en precari però actualment hi companyies que no volen dir que fan circ perquè estan fora del terme clàssic i no s’hi senten identificades.